José Mercé: "Al flamenc li falta que tornin a sortir veus que connectin amb la gent"

Andorra la VellaJosé Soto Soto, més conegut com a José Mercé (Jerez de la Frontera, 1955) és un dels darrers grans ‘cantaors’ de l’actualitat, amb disset treballs publicats des de 1968 i més de sis-cents mil exemplars venuts en els darrers vint anys. Unes xifres que avalen al mestre del flamenc, que el pròxim 4 de maig trepitjarà l’Auditori Nacional d’Ordino amb la voluntat de fer gaudir el públic andorrà. Tot i això, en la seva primera experiència andorrana, l'artista no tocarà el seu darrer disc ‘Doy la cara’ i es decantarà per transmetre el ‘cante’ més pur i tradicional, amb els seus èxits més clàssics.

- És la primera vegada que ve al país?

Sí, serà el primer cop que visiti Andorra, però la veritat el veig molt espanyol, molt nostre. Em fa molta il·lusió trepitjar el vostre país i tinc moltes ganes d'estar allà i que la gent gaudeixi d'un concert flamenc.

-Expliqui’ns com serà el concert que veurem el pròxim 4 de maig.

Andorra veurà el José Mercé més flamenc i, sobretot, el que demani el públic. Sempre estic disposat a recuperar grans èxits, però segur que el concert serà molt flamenc.

-Vostè ha presentat nou disc ara fa uns mesos, en podrem escoltar alguna cosa?

Aquest concert serà més de flamenc perquè el nou disc inclou duets i s'allunya una mica d'aquest estil, ja que les cançons s'apropen més al pop i grans èxits, però m'encantaria venir un altre cop per presentar el nou disc en un altre concert.

-Què es podrà escoltar en aquest concert?

Hi haurà buleries, tango, 'seguidillas', 'malagueña', 'alegrías' i moltes coses més. En definitiva, un concert de flamenc bastant ampli de repertori, i així tothom podrà gaudir de les diferents porcions d'aquest estil.

-Imagino que ja ho sap, però aquí conviu una comunitat andalusa molt important.

Si, ja m'ho han comentat, per això vull oferir un concert molt flamenc i andalús.

-Què podem esperar d'aquest concert?

Doncs veure un flamenc més tradicional i pur, que segur que arribarà a la gent i els agradarà moltíssim. A més, porto un concert molt íntim i amb alguna cosa a 'cappella' al final, tot i que no vull explicar gaire com serà perquè vull que sigui una sorpresa.

-Quin públic espera?

Sobretot molt apassionat. Tenint en compte que hi haurà molta gent andalusa, espero un públic calent i que sigui una nit meravellosa, perquè tothom pugui gaudir del concert. A més, espero poder venir en més ocasions.

-Hi ha gent que el defineix com un dels darrers grans 'cantaors' dels nostres temps.

Bé, em veig com un 'cantaor' que va començar amb 13 anys i ja fa molts anys que està en això i la resta ho dirà la gent. La veritat és que sempre intento donar el màxim i posar tot el cor i l'ànima cada vegada que pujo a un escenari.

-Tot i això, sí que reconeixerà que pertany a una generació molt important de 'cantaors'.

Crec que desgraciadament aquella generació no es tornarà a repetir. Tant de bo sortís una nova generació amb veus que connectin i ompin al públic, perquè crec que ara mateix no n'hi ha. Sovint dic en to de broma que potser és pels menjars o la capa d'ozó, però no surt ningú amb aquest carisma.

-Com veu el flamenc actualment?

Doncs el veig amb bona salut i amb gent jove que fa les coses bé, però falta el que en l'argot flamenc li diem un bon 'eco', una veu amb sentiment que permeti connectar amb la gent. Malauradament, ja fa anys que no surt ningú amb això. Al flamenc li falta que tornin aquelles veus que connectaven amb la gent i generaven un sentiment entre aquells que ho escoltaven.

-Quines diferències veu d'aquell José Mercé que va despuntar fa anys amb 'Aire' amb el d'ara?

Evidentment he evolucionat, com tothom, i la meva música també ho ha fet. Fins i tot les músiques d'arrel com el flamenc, el blues o el jazz evolucionen. El meu flamenc cada cop ha estat més obert, però sempre respectant les bases perquè en el flamenc ja és molt difícil crear. L'únic que podem fer és refrescar l'estil i crear lletres actuals perquè la gent jove les entengui.

-S'ha perdut la connexió del flamenc amb el gran públic?

Jo crec que sí, ara cada cop tot és més mecànic. Abans jo recordo com tots els grans artistes del flamenc ens reuníem a Madrid; gent com Camaron, Paco de Lucía i molts altres, sempre ens trobàvem i convivíem. Ara crec que s'ha perdut aquesta convivència i la veritat la trobo a faltar. En aquella època tots havíem d'emigrar a Madrid i es generava un 'cercle viciós' que ens permetia conviure els uns amb els altres. Actualment, amb l'AVE arribes a tot arreu en dues hores i ja no hi ha la necessitat d'emigrar per triomfar.

-Li queda alguna cosa per fer?

Clar que sí, ara pujo a l'escenari i canto per mi, però crec que he d'acabar l'antologia de flamenc que vaig començar i fer una gira mundial que, si Déu vol, la farem l'any vinent. A més, en l'últim disc també vaig tenir l'oportunitat de col·laborar amb artistes molt diferents i diversos estils.