El català viu el millor moment des del 1995
Esdevé la llengua més utilitzada a casa i amb els amics, es referma a la feina i a l'administració pública, segons l'enquesta 'Coneixement i usos lingüístics de la població d'Andorra. Situació actual i evolució (1995-2014)'
El català viu "el millor moment després de molts anys". Així ho ha manifestat la ministra de Cultura, Olga Gelabert, durant la presentació dels resultats de l'enquesta sobre el 'Coneixement i usos lingüístics de la població d'Andorra. Situació actual i evolució (1995-2014)'.
Tant el coneixement com l'ús del català augmenta significativament el 2014 en relació al 2009, segons l'estudi de 'Coneixement i usos lingüístics de la població d'Andorra', que elabora el CRES.
Quant al coneixement, el català se situa en segon lloc després del castellà, però millora en relació al 2009. Fa cinc anys el català tenia un índex del 7,4 sobre 10 i el castellà de 9,1; el francès seguia amb un 4,9, el portuguès un 3 i l'anglès un 2,6. Ara, el català arriba al 8,1 i el castellà puja una dècima, fins al 9,2. El francès baixa al 4,8, el portuguès al 2,5 i l'anglès puja al 3.
Ús del català per àmbits
Pel que fa a l'ús, el català també guanya terreny. Un 33,9% dels enquestats afirma parlar només aquesta llengua a casa, seguit del 26,9% amb només castellà. A continuació es troben els que combinen les dues llengües i després els que parlen només francès, portuguès i altres situacions. El 2009, en canvi, els que parlaven només castellà eren el 28,9% per davant dels que només ho feien en català, que representaven el 26,2%. En general, els enquestats declaren que la llengua més parlada a la llar és el català en un 37,5% dels casos, enfront del 29,9% del 2009.
El català es converteix igualment en la llengua més parlada i utilitzada amb els amics. Un 27,6% parla només en català i un 24,8% només en castellà. Igualment, el 42,1% afirma que l'idioma més utilitzat en el cercle d'amics és el català i un 31,8% assenyala el castellà. En tots dos casos, els percentatges augmenten i se situen per davant del castellà, a diferència del que passava fa cinc anys.
A la feina i en l'atenció de l'administració pública el català ja era la primera llengua més utilitzada, però el 2014 segueix creixent. Un 43,4% utilitzen el català en les relacions internes entre companys i un 32,1% el castellà. El 2009, la xifra era del 38,2% i del 36,4% respectivament. El director del CRES, Joan Micó, també ha destacat el creixement d'altres situacions com la combinació del català o el castellà amb el portuguès o el francès. Aquest fet és encara més acusat quan es tracta de relacions externes, amb els clients, per exemple. El català passa del 45,1% al 38,7% però manté la primera posició. El castellà com a llengua exclusiva baixa del 29,8% a l'11,3%, mentre que la combinació de català i castellà passa de l'11,4 al 27,5% i altres combinacions van del 8,5 al 20,5% en els darrers cinc anys. Segons Micó, la presència de residents anglesos o russos promou una major varietat d'utilització dels idiomes.
Per últim, l'Administració Pública és la que mostra un major ús del català. Un 91,5% és atès només en català, mentre que el 2009 eren el 82,2%. A més, un 80,6% es comunica només en català en aquest àmbit, més d'un 10% per sobre de la xifra del 2009.
Tenint en compte la freqüència d'ús, el català és la llengua més utilitzada amb una mitjana del 3,2 sobre 5, seguida del castellà amb un 2,9 i el francès i el portuguès amb un 1,2 i un 1,4 respectivament. Puja l'ús del català i baixa el del castellà, a més d'un descens del francès i un estancament del portuguès. Igualment, en l'indicador lingüístic, que contempla l'ús i el coneixement, el català passa del 48 al 58% en els darrers cinc anys i el castellà baixa tres punts respecte del 2009. Com ha destacat la ministra de Cultura, Olga Gelabert, el català agafa el lideratge i "recupera dades del 1995".
Segons Micó, hi ha alguns factors demogràfics que expliquen aquesta millora. La menor rotació de la població fa que més ciutadans adquireixin l'ús del català. Igualment, hi ha una major presència de residents procedents d'Espanya i sobretot de territoris de parla catalana. També s'ha notat una pèrdua de llocs de feina en sectors on l'ús del català és menys rellevant, com la construcció i la indústria, mentre que hi ha una major proporció del sector laboral en ocupacions de cara al públic.
Accions en centres comercials
Amb tot, la ministra de Cultura ha reconegut que contemplen recuperar campanyes en centres comercials i centres d'oci, on l'ús del català és més baix.
