La cabana ovina, la menys seductora

SortenyAquest dijous al migdia ha tingut lloc la tradicional benedicció del bestiar coincidint amb el canvi de guardes a la Rabassa d'Ordino, a Sorteny. És el moment de fer el traspàs des d'Arcalís cap a Rialb, i serveix també per fer "un reconeixement al sector ramader" de la parròquia, ha exposat el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Sostenibilitat del comú ordinenc, Marc Pons. Durant aquest acte, tant el president de l'Associació de Pagesos i Ramaders d'Andorra, Xavier Coma, com el director del departament d'Agricultura del Govern, Landry Riba, han celebrat "l'estabilitat" de la cabana ramadera andorrana pel que fa al nombre de caps de bestiar. La comercialització dels productes que se'n deriven es pot considerar "satisfactòria", a excepció de la cabana ovina, és a dir, de la carn de corder. "Malgrat que anem fent diferents proves no acaba de trobar l'encaix de les altres línies", ha reconegut Riba.

En línies generals, la cabana bovina se situa entre les 1.200 i 1.500 mares, a més dels 900 vedells i una seixantena de toros. De cavalls n'hi ha entre 600 i 700 d'adults a més d'uns 200 pollins. Pel que fa la cabana ovina, s'està al voltant dels 3.000 caps. Fa poc més d'un segle Andorra n'havia arribat a tenir 40.000. És un subsector on "costa trobar gent" perquè "s'hi ha d'estar sempre" i no té "un rendiment massa elevat".

Els darrers anys s'han desenvolupat tot un seguit de mesures perquè la cabana ovina sedueixi els ramaders, tot i que de moment no donen els seus fruit. La idea és que sigui un bestiar "viable", perquè "s'obtingui un rendiment digne del producte final", la carn de corder, igual que passa amb la de vedella, de bou o de cavall andorrana, ha plantejat el director d'Agricultura. En paral·lel, també s'han treballat opcions de rendibilitat relacionades amb la pròpia muntanya, com utilitzar els ramats per al manteniment del medi, recuperació després d'un episodi de tempestes i reducció de combustible. Però es tracta de dinàmiques que encara "no tenim implementades" del tot, ha manifestat el director d'Agricultura.

Segells de carn, no; segell de trumfes, potser

Pel que fa a la possibilitat d'afegir un nou segell de qualitat als ja establerts al país (el darrer ha estat el del vi), Riba ha descartat una nova acció dins el sector càrnic. Ha obert una via, en canvi, dins les trumfes de qualitat controlada. Malgrat que la darrera experiència de comercialització no va funcionar, "hi ha productors que segueixen conreant" el producte gràcies a l'experiència compartida i al coneixement adquirit dins del pla de recerca que es va dur a terme fa uns anys.

El que sí que serà ja una realitat, concretament en l'embotellament d'aquest 2017, és el segell del vi de qualitat andorrà.

Mortés reitera que el concurs públic a Arcalís serà a la tardor

En un altre ordre de coses, i també durant la benedicció del bestiar, el cònsol major d'Ordino, Josep Àngel Mortés, ha exposat que es manté la voluntat de fer un concurs públic a finals de setembre o principis d'octubre, per tal que Saetde entri en l'accionariat d'Arcalís. Són terminis ajustats perquè la voluntat de la societat liderada per Joan Viladomat és començar a treballar a l'estació aquesta mateixa temporada, a partir del desembre. De moment des del comú no tenen constància de cap altra empresa interessada en afegir-se al concurs, ha assegurat Mortés.

Quant a les possibles afectacions que l'entrada de Saetde a Secnoa pugui tenir en les relacions amb l'altre soci de Vallnord, Emap, Mortés ha descartat cap entrebanc. La idea és que tot "continuï igual", "no hi ha cap idea de trencar cap marca, al contrari", ha manifestat.