Microsites Gastronomia 28/05/2017

Cinc segles de borda, 44 anys de restaurant

La massanenca Borda de l’Avi va ser de les primeres en adaptar un històric espai en local gastronòmic, gràcies a l’impuls de quatre socis visionaris

Menja't Andorra
4 min
Cuina a l'interior de la Borda de l'Avi / Borda de l'Avi

Andorra la VellaQui li hagués dit als que van construir la borda on actualment s’emplaça el restaurant Borda de l’Avi, a la sortida de la Massana direcció Erts, que 
en aquelles quatre pedres pensades per al bestiar i l’agricultura, on descansaven els pastors durant els dies de mal temps, cinc segles després s’hi asseurien comensals arribats de tots els punts del món per assaborir una cuina típica andorrana. La Borda de l’Avi, llavors Borda Torres, va ser erigida el segle XVI. És de les més antigues d’Andorra i de les més ben conservades.


El local estava dividit en dos pisos, la part baixa per als animals, la part de dalt per assecar el que es recollia de les contrades. Llavors es podia considerar que es trobava lluny del poble de la Massana, sense cap viabilitat d’explotació turística.


Però van passar els anys, Andorra va créixer. El país es va obrir a l’exterior. El comerç i la restauració van passar a ser negocis de primer ordre. I aquí és on entren en joc quatre socis visionaris, que van veure en la Borda Torres l’indret ideal on ubicar-hi un restaurant. La Borda era propietat de la família Areny, coneguda a la parròquia com Casa Teixidó. L’any 1973 aquesta família va signar la cessió de la borda i dels terrenys contigus a Antoni Garrallà, Amadeu Rossell, Càndid Naudi i Joan Gaspar, expresident del FC Barcelona i que llavors començava a expandir el seu negoci per Andorra a través de la cadena HUSA.

Els quatre socis van contractar com a director del nou restaurant a Daniel Álvarez, que hi va estar al capdavant fins l’any 1979, moment en què va decidir muntar el seu propi negoci a una borda de Santa Coloma, el Bon Racó. El relleu el va agafar una persona que llavors desconeixia el país, l’idioma i la seva cultura gastronòmica: Joan Antoni Azurmendi.

"Quan vaig arribar el restaurant ja funcionava a ple rendiment”, explica el cuiner basc. El negoci rutllava, i a més Álvarez va deixar part del seu equip treballant- hi. En un únic dia podien arribar a servir 100 àpats, una dimensió important tenint en compte que llavors la Borda de l’Avi encara estava lluny del centre de la Massana i no hi havia tanta cultura d’anar a menjar a fora. “Calia sortir del poble”, recorda Azurmendi. 


També per aquelles èpoques, dos dels socis pioners, Garrallà i Naudi, van decidir no continuar amb l’aventura. També van ser anys d’obres, es va adaptar un segon pis per ampliar el restaurant.

“Els tres primers anys”, recorda Azurmendi, “no vaig treure el cap de la borda”, amb una dedicació pràcticament del 100%. El cuiner recorda com a anècdota que, malgrat era un restaurant que funcionava, hi va trobar a faltar dos elements importants només arribar, els quals va incorporar: un espremedor de taronges i un rentavaixelles. Aquest segon per solucionar la problemàtica d’haver de netejar fins a 300 plats per àpat i 200 copes.

En qualsevol cas, la restauració pionera que oferien, de qualitat, amb productes de país, i elements moderns com posar a la vista dels comensals la cuina de les carns o un sistema de rostit innovador, els va portar a guanyar-se un nom dins i fora les fronteres andorranes. Jugadors de futbol, de bàsquet, estrelles de cinema o del teatre han volgut conèixer de primera mà aquest local històric i el que ofereix a nivell culinari. Va arribar a tenir 37.000 clients anuals, i la gran majoria repetint. Unes dades “difícils d’aconseguir avui en dia”, s’enorgulleix Azurmendi.

La fama que va guanyar la Borda de l’Avi va motivar l’expansió que es va dur a terme l’any 2000. Es va construir una borda paral·lela a tocar de l’original, imitant l’antiga també en materials per intentar no tocar la seva essència. La part alta destinada a menjador, la de baix, més a zona per prendre una copa.

L'exterior de la Borda de l'Avi / Borda de l'Avi

Fi de cicle


Però tot, tard o d’hora, té un final. En el cas d’Azurmendi, 38 anys d’experiència al capdavant de la Borda de l’Avi es van donar per expirats el passat 1 d’abril. La propietat inicial de la borda va decidir passar a ser també la propietat del negoci. El contracte s’ha extingit, les accions s’han venut i, per tant, Azurmendi ha posat punt final a dècades de feina a la Massana. “És un lligam que no podré oblidar”, explica emocionat. “He arribat a tenir 22 establiments, però cap com aquest”, per a ell “és especial”, per exemple, “perquè els meus fills han crescut dins aquestes parets”.

Se’n va la feina però els records, les vivències no s’esborren. De fet, Azurmendi encara visualitza aquella petita taula al fons de tot on Rossell i la seva dona menjaven, tot esperant que vingués algun client. Eren els inicis, ara ja és una altra història. Però encara hi ha qui demana quan ve a menjar a la Borda de l’Avi per aquesta emblemàtica taula, per assaborir d’una manera diferent la proposta culinària d’aquest restaurant.

Un dels plats oferts / Borda de l'Avi
stats