BLOG GASTRONÒMIC

Xefs com Déus

Perquè recrear-se al llarg de la seva vida en un sol 'eureka', és a dir, en una sola idea, és afirmar que vius d’aquell moment com si hagués estat l’únic moment de tota la teva vida. Tot pot quedar reduït a un segon

A la vida hi ha dues coses: treballar i estimar. Si treballes del que estimes no pots demanar res més. A això se li diu passió. I això va ser el que vaig descobrir fent l’entrevista al xef Guille Cervera.

El seu procés de creació és com el de qualsevol artista: se t’acudeix una idea i allà es queda. Es madura perquè no és suficientment gran com per exposar-la al públic. Al cap d’uns anys es pot recuperar, en un moment 'eureka', aquell moment creatiu que tots anhelem, que sorgeix d’un pensament lateral i que sabem que ens canviarà la vida.

O pot ser que es quedi al bagul dels records. Si és així és perquè ets suficientment gran com per reconèixer que quelcom teu no funciona. La humilitat és part del procés de creació, o hauria de ser-ho. Hi ha molta gent que viu d’un èxit tota la vida, i es complau. És com aquell xef que s’identifica amb un únic plat.

'Xefs com Déus' sorgeix d’un parell d’entrevistes en les quals es va plantejar la pregunta 'Quin és el teu plat estrella?'. Si es reconeixen en un sol plat, com aquell artista que neix (i es manté) d’una sola cançó, pot ser una sensació molt trista. Perquè recrear-se al llarg de la seva vida en un sol 'eureka', és a dir, en una sola idea, és afirmar que vius d’aquell moment com si hagués estat l’únic moment de tota la teva vida. Tot pot quedar reduït a un segon.

El que és bonic, allò realment increïble, sorgeix de la necessitat d’evolucionar. L’ésser humà, siguis xef, periodista, financer... el que siguis, ha d’evolucionar. Hi ha gent que ho fa per ser famós, per deixar empremta, per poder dir “vaig estar aquí”; a la fi, què és sinó la vida? Hem de ser perfectes en allò nostre. En la nostra passió. Hem de ser suficientment HUMILS, suficientment GRANS, com per detectar que alguna cosa és suficient o no ho és. La vida és un repte.

Fent menció del xef Guille Cervera (que és l’entrevista principal del proper número de la revista 'Menja’t Andorra'), dir que en el comiat em va donar una gran lliçó (no com a periodista, sinó de vida): "La meva filosofia és: ensenya tot el que sàpigues i intenta superar-te". Em va deixar pensativa en la idea de l’evolució...

Etiquetes