FINALISTA PREMI JOVE PERIODISTA

Desconnectats

Busques alguna cosa? Google. Busques a algú? Facebook. Vols pensar? Twitter. Les xarxes socials s’han incorporat a la vida pública i privada, i estan canviant el món

Tamara Ribeiro / Bàrbara Silva
3 min

Andorra la VellaAl llit, al bany, a l’hora d’esmorzar, a l'ascensor, a classe, al carrer, a la parada de l'autobús, a l'autobús, al cotxe, en una festa, al parc, al restaurant, als menjars familiars, amb els amics... Amb el mòbil a tot arreu i a totes hores.

Cada vegada veiem un major nombre de persones, i cada vegada més joves, fins i tot nens petits, enganxats a Internet.

Avui dia tothom té un perfil a Facebook o Twitter, sobretot les persones joves. No fem servir només les xarxes per comunicar-nos ràpidament i efectivament. Hi estem enganxats i sentim la necessitat de viure 'connectats' contínuament. Però, de què serveix estar connectats si estem desconnectats del món real?

Aquesta “desconnexió” del món que ens envolta fa que moltes persones (majoritàriament de la franja juvenil) pateixin més tard de falta de concentració, alteracions de l’estat d’ànim, disminucuó de la seva capacitat per estar amb altres persones i per relacionar-se i, fins i tot, el fet de poder acabar amb estats d'ansietat i estrès que, en el pitjor dels casos, arriben a la depressió.

D’altra banda, però, també és veritat que hi ha gent que en surt beneficiada, ja que una de les causes de la popularitat de les xarxes socials és que permeten a les persones tímides relacionar-se més fàcilment.

Avui parlem amb en Lluís Adran, que ens ajudarà a comprendre la situació de les xarxes socials al Principat d’Andorra.

Expliqui’ns una mica qui és.

Soc el Lluís Adran i soc l’informador juvenil del Punt jove d’Encamp.

En què consisteix el seu treball?

La meva feina consisteix a organitzar activitats per als joves, així com assessorar-los a l’hora de buscar feina, ajudar-los a fer currículums; és a dir, una mica tot allò que està relacionat amb el món dels joves i ajudar-los en allò que necessitin.

Quin efecte creu vostè que tenen les xarxes socials sobre nosaltres, els joves?

Doncs ara mateix les xarxes socials són una eina per vosaltres indispensable, és la vostra principal eina de comunicació amb el món que us envolta, ja sigui amb altres joves o amb adults.

Quin creu què és el benefici més gran de les xarxes socials, en general?

El gran avantatge que tenen les xarxes socials per als joves és que us mantenen connectats entre vosaltres.

I el pitjor perjudici?

Les xarxes socials, alhora, també tenen el seu hàndicap i és que us desconnecten del món, perquè moltes vegades preferiu la interacció que podeu fer amb xarxes socials amb altres joves o amb altres persones al contacte que pot haver-hi més real.

Com creu que serà el futur si cada vegada depenem més de les xarxes socials?

Buf...(riu). Molt negre la veritat, un futur una mica de solitud, no? Perquè és el que us deia, sí que és una eina que ens ajuda a estar connectats i a tenir contacte amb les altres persones, però alhora també és una eina que ens n'allunya.

Actualment els joves usem molt les xarxes i ens hi passem les 24 hores del dia 'enganxats'. Això provoca estrès, depressió i alteracions en la vida quotidiana. Com podem controlar aquesta addicció?

Amb molta moderació, la veritat. Com tota addicció és una cosa difícil de controlar. Has de posar molta força de voluntat i una cosa que ajuda molt és racionar-se les hores de connexió. Per exemple: em connecto després de dinar un quart d’hora o mitja hora i surto i faig coses i quan torni a casa si he fet tot el que havia de fer com a premi em dono vint minuts més de connexió a Internet. Bàsicament amb paciència i dosificació. És l’única manera que veig de controlar aquesta addicció.

I quina és la seva opinió sobre el ciberassetjament?

(Sospira). Doncs com qualsevol tipus d’assetjament, és desagradable de rebre. És una situació que no m’agrada i contra la qual crec que s’ha de lluitar per impedir-la.

Us venen a demanar ajuda molts joves víctimes del ciberassetjament?

No, que jo sàpiga no. No m’han demanat cap consell per ciberassetjament a mi. I que jo sàpiga als meus companys tampoc. Potser hi ha algun cas, però és el que passa sempre: quan ets la persona afectada vols que la menor quantitat de gent sàpiga allò que està succeint, que estàs implicat en això. Però és millor obrir-te i, vinga, posar-hi remei i tirar cap endavant.

Moltes gràcies, Lluís.

stats