L'art del sud arriba a Andorra

Andorra la VellaActualment, s'ha format un nou grup música de rumba i flamenc a Andorra. Els components d'aquest grup són tres músics que encara no tenen nom per al grup.

El primer component, Miguel Palacios, entre ells conegut com el 'Pali', fou el creador de

la idea de crear un grup de flamenc, ja que, des de petit i, sobretot des de l'adolescència

“el cos li bull” al sentir música flamenca. Aquest membre, a part de tocar la guitarra i fer la veu, és el que compon les cançons i la melodia.

Explica com, pujant a la xarxa social Facebook va poder contactar amb un dels components del grup, en David. Per una altra part, en David Amat, toca el saxofon i la bateria. Amb ell, en Miguel Palacios va crear el grup, ja que abans que es formés van quedar un parell de cops per saber si congeniaven. Fa un temps, en David, en un taller de rap va conèixer en Toni Fernández, músic cec i estudiant de música a Barcelona, i van decidir incorporar-lo al grup gràcies al seu talent amb el baix.

En Toni és andorrà, però tota la seva família ve d'Andalusia. Ell, més encarat al rock, reconeix que no hauria pensat mai tocar en un grup de música flamenca, però que està gratament sorprès perquè s'hi sent molt a gust, possiblement perquè des de petit ha escoltat aquest tipus de música a casa seva.

Els tres components del grup, a part de compartir la passió per la música, tenen altres aficions i estimen altres arts. En Miguel Palacios confessa que se sent atret per la capacitat que tenen els actors per transformar-se en un personatge totalment diferent a la seva personalitat. També li agrada molt escriure: així fa una anàlisi de les persones que té al seu voltant. Relaciona la passió per escriure amb la música ja que crea poemes i els posa música, creant així cançons. De fet, ell diu que són “les cançons que ha escoltat durant tota la seva vida”

El cas del David Amat és una mica diferent: ensenya música, és tutor i realitza projectes i

situacions globals a l'Escola Andorrana de Santa Coloma. En David va començar a tocar als deu anys, quan van formar una banda de música al seu poble (és valencià) per tocar música típica de València. Com a anècdota explica que ell volia tocar algun instrument de percussió però no el van deixar ja que els instruments de percussió només els podien tocar els alumnes amb dificultats amb el llenguatge. Així doncs, va agafar el saxo.

Per últim, al Toni li agrada molt -per més que sembli irònic- la pintura. El fascina com, amb

uns quants colors, es pot crear una pintura amb un significat molt concret. El mateix li passa amb la fotografia. Explica una anècdota molt curiosa: un dia va tirar una foto a una casa i va quedar enquadrada, fet que li va fer molta il·lusió. Per últim, ell també escriu, però ho fa personalment i en alguna petita ocasió. En Toni va explicar que va començar a tocar als vuit anys, ja que va entrar al conservatori per tocar el piano. Un temps després va començar a tocar jazz i va entrar a l'espai de música moderna i al taller de músics on

va tocar la guitarra.

Per finalitzar en Toni explica la relació de la música amb la seva discapacitat: diu que mai ha tingut cap problema amb no veure-hi, ja que sempre ha aprofitat les oportunitats que ha trobat, inclús les que altra gent no hauria aprofitat. Mai ha sabut si aquestes oportunitats les ha tingut ell per la seva discapacitat visual o pel seu talent, però diu que li és ben bé igual.

Pensa que molts músics que hi veuen, fan servir molt la vista per tocar, és a dir, es guien molt per la partitura o el paper, mentre que ell només fa servir el sentit de l'oïda i la seva memòria. Creu que els músics en general haurien de fer servir molt més aquests recursos. Per últim, reconeix que encara ha d'aprendre molt.

El 17 de juny, els tres com a grup fan el seu primer concert, al casc antic d'Andorra la Vella, concretament al 'Jambo Street Music'. En conclusió, a prop d'aquí podem escoltar

música andalusa de qualitat i feta amb molta il·lusió.