1R PREMI REPORTATGE ESCRIT

Superherois anònims

Una cosa que m’agrada de viure a Andorra és sentir-me com si estigués al meu país d’origen, però alhora, poder viure les tradicions autòctones del Principat

Segons les últimes dades facilitades pel Departament d’Estadística del Govern d’Andorra, la massa de població immigrant al país (any 2013) és d’uns 42.481 habitants, per tant, un 53,62% de la població total (79.218). Entre aquest tant per cent de persones hi podem trobar una gran diversitat cultural provinent de tots els continents del món, passant des d’Àsia fins a Amèrica. Durant els últims anys en què s’ha comptabilitzat la població immigrant al país (2009, 2011 i 2013), podem observar un lleu descens de la xifra. De totes formes, no hem de restar-li importància a les dades que ens fan saber que més de la meitat de la població del país té una nacionalitat diferent a l’andorrana i, per tant, podem afirmar que la taxa d’immigració al Principat és molt alta; tenint en compte els percentatges dels països veïns que calculen aquesta massa popular, com Espanya (13,8%) i França (11,6%), segons les dades facilitades per l’ONU (Organització de les Nacions Unides). Però, quines són les causes d’aquestes altes xifres?

Residents immigrants del Principat han acceptat realitzar una entrevista en què es “despullen” en les seves declaracions, fent públics relats interessants, plens d’humilitat i, sobretot, inspiradors.

Tots els testimonis coincideixen en dir que han emigrat a Andorra per introduir-se al món laboral, i així, poder pagar diferents deutes acumulats provinents del seu país d’origen o fins i tot, per estalviar amb l’objectiu de poder planificar i gestionar un futur esperançador i millor al que havien previst anteriorment. Pel que fa a l’elecció d’Andorra com a nou lloc de residència, tots han coincidit en contestar que no es penedeixen d’haver portat a terme aquesta acció i remarquen la gran tranquil·litat que caracteritza el país. La gran majoria d’entrevistats coincideixen en dir també que Andorra és un país segur i amb una alta qualitat de vida: “he pogut conèixer una cultura diferent i una nova experiència. […] Els meus fills estan encantats amb aquest país i jo també” , “és un país molt tranquil, amb un alt nivell de vida i benestar social, segur, amb gent meravellosa”, deien dues residents de nacionalitat portuguesa i filipina respectivament. Alhora, els entrevistats valoren positivament el tracte de les persones del Principat cap a ells, tant per part de ciutadans, com per l’atenció dels treballadors del sector públic. La majoria destaquen situacions favorables en aquests casos.

Un altre aspecte en què aquesta petita mostra de població immigrant a Andorra entrevistada coincideix és en l’enyorança de les tradicions autòctones del seu país d’origen com declarava en Juan Miguel López, un resident espanyol al Principat:“Trobo a faltar els costums (festes, menjars ...) i poder veure l'horitzó sense que les muntanyes ho impedeixin”, afirmava en l’entrevista.

Un dels aspectes més importants que s’han de tenir en compte quan una persona emigra a un altre país és la seva integració, per tal de trobar-se més còmoda però sobretot, per poder tenir una facilitat en desenvolupar-hi les activitats quotidianes i no sentir-se diferent del conjunt dels ciutadans.

Tanmateix, cal que una persona no perdi els costums i tradicions que deixa al seu país, ja que en realitat són els elements que fan que sigui com és: la seva identitat, la seva essència. Molts dels entrevistats declaren que fan tot el possible per poder reviure i evitar perdre els seus costums, com ara, festejar dies especials, cuinar menjars típics i tradicionals o fins i tot, transmetre a les futures generacions (fills i néts) la llengua materna, la manera de fer, etc.: “Practico l'idioma i intento transmetre als meus fills la cultura del meu poble, com costums, menjars …”, contestava la Rosa Vello de Galícia.

Moltes persones han sigut també les que han agraït les activitats que promouen la diversitat cultural al Principat com a recurs per tal de reviure els costums i tradicions. Un exemple és la Conchita, de nacionalitat filipina, que deia: “El que faig és poder participar a les representacions que fem a l'associació de filipins a Andorra. […] Gràcies a Participació Ciutadana i al Comú d'Andorra la Vella, podem mostrar cada any a la gent les nostres tradicions i podem reviure-les com si estiguéssim a les Filipines”.

Com han demostrat, aquestes persones han hagut de deixar tota la seva vulnerabilitat enrere i seguir endavant, però no merament pensant en si mateixos, sinó fent-ho en els seus fills i estimats. Cada persona que ha hagut d’anar-se’n a una nova ciutat o país, o el que ve a ser en realitat, una nova vida, té una història escrita que alhora, està descrita en la seva mirada. Una història que ha hagut de renovar però no oblidar, sinó omplir-la de noves experiències i poder escriure-hi noves vivències en un diari ple de peripècies meravelloses.

D’alguna forma o d’una altra, s’han convertit en una mena de superherois, però d’aquells que s’amaguen i actuen des de l’anonimat. Són persones normals que podem trobar-nos al carrer, amb l’única diferència de tenir una humilitat i valentia que no els hi cap als seus cors; són superherois anònims.

Fira de la Diversitat Cultural

Cada any, el Comú d’Andorra la Vella, juntament amb Participació Ciutadana, organitza durant la setmana del 21 de maig (Dia mundial de la diversitat cultural) un seguit de celebracions en què diferents associacions culturals tenen l’oportunitat de poder mostrar balls, aliments i vestits típics del seu país. Aquest any es va complir el 5è aniversari de l’organització d’aquest esdeveniment.