El món en xarxa, connectem?

Andorra la VellaTenim una arma letal a les nostres mans. És cert que han estat en constant evolució des que van aparèixer. WhatsApp, MSN, Facebook, Twitter, Instagram, Snapchat, LinkedIn i Tuenti en poden ser alguns exemples coneguts.

Per als joves, l'accés a les xarxes socials ens facilita molt les coses, millora la comunicació amb aquells amics que tenim a l'estranger, o inclús, facilita les trobades en una mateixa localitat, i també evita les possibles barreres culturals o físiques que existeixen. Serveixen per a altres coses, òbviament; per conèixer i divulgar notícies més ràpidament i fer-nos coneixedors del que passa en aquest món on vivim, o tenir accés a nous contactes, l'obertura de portes per a la connexió amb persones i xarxes, el fet de compartir recursos virtuals, l'emmagatzematge i descàrrega de fotografies, vídeos, adreces i música, o l'afavoriment de la participació i la col·laboració en el treball entre persones. A més, també tenim la possibilitat d'especialitzar-nos en xarxes socials i convertir-nos en professionals dins d'aquest món tan ampli. Un altre tema a tractar és la facilitat que ens proporciona per donar-nos a conèixer als altres, de la manera que volem que ens vegin, millorant les nostres qualitats, penjant les fotos on només sortim bé, etc.

Això pot arribar a ser un problema, ja que ens basem més en allò que poden pensar els altres que no pas nosaltres mateixos, han nascut nous complexos des que van aparèixer, és a dir, sempre ens fixem en aquells o aquelles bloggers per portar una vida similar a ells, els prenem com un exemple de vida. Aquells qui tenen més popularitat a les xarxes són aquells que tenen un cos perfecte o aquells qui, pel seu aspecte físic, poden atraure a més públic. Donem una imatge fictícia sobre nosaltres mateixos per intentar agradar més als altres, això comporta que no ens acceptem tal com som, sinó com ens veuen els nostres followers. Un altre dels inconvenients, que és un dels més importants, és que són més vulnerables a malwares, virus, o rebre el tipus de missatgeria SPAM que només ajuda a fer anar més lent el servidor. Pertànyer a una xarxa social s'està convertint, cada vegada més, en una addicció, no som capaços de passar un dia sencer sense consultar, almenys, una d'elles, ens dominen constantment i, d'ara endavant ho continuaran fent a més nivell. Són també una font de pornografia infantil, d'abusos o pedofília. Casos en els quals se suplanta la identitat d'algú per aconseguir allò que desitgem, s'ha convertit en una rutina.

Se'ls dona més importància que a la vida real, no les podem abandonar, és superior a nosaltres. Els joves depenem quasi en la totalitat de les xarxes socials, ens estem socialitzant constantment darrere d'una pantalla. Sigui el tema que sigui, sempre ho fem a través del mòbil, ordinador o tauleta. A més no es té en compte el seguiment que ens fan les xarxes sobre la nostra vida, allò que ens agrada, allò que estem esperant o si volem fer un viatge. Moltes aplicacions que demanen dades personals passen informació a les xarxes socials i apareixen les conegudes cookies. No existeix la privacitat a la xarxa, és impossible que tota la nostra informació no surti mai a la llum si l'hem donat a alguna d'aquestes. Això no es té en compte i és un dels plantejaments principals que hauríem de tenir en compte a l'hora de donar les nostres dades personals a qualsevol aplicació o xarxa social.

Durant els últims anys han aparegut aplicacions com Tinder, Badoo, MeetMe, entre altres, per trobar parella. Aquí es veu reflectit tot el que he comentat anteriorment sobre la imatge que donem als altres. En aquest tipus de xarxes socials, l'usuari busca la seva parella, primerament, pel seu aspecte físic. Si aquest no el satisfà, no hi ha match i ja no es coneixen entre ells.

Amb això hi estic completament en contra. Les persones han de parlar, conèixer-se, veure's les cares, poder-se tocar, poder respirar un mateix aire, estar en un mateix lloc, en un mateix moment. Quan parlem pel WhatsApp tenim l'opció que l'altra persona no vegi que hem llegit el missatge, això ens dona més temps per pensar-nos la resposta. A més, l'ús d'emoticones té molta importància, ja que, si no, es pot arribar a pensar que estàs enfadat, o trist, o, simplement, que no tens ganes de parlar si no en poses.

Hem de fer un replantejament sobre com ens estan afectant com a persones les xarxes socials. És cert que estem tot el dia informats i això ens converteix en persones més 'cultes' però, ens serveix de veritat estar constantment amb el mòbil?, és normal que quan anem a un dinar, sopar o trobada amb els amics, pares o parella, no siguem capaços d'aguantar sense mirar-lo? En quina societat ens convertirem si no rebaixem una mica aquesta addicció global? Pensem-hi però, sense buscar-ho a Google.