Publicitat
Publicitat

Assetjadors, esteu sols

Comentaris indesitjats (siguin obscens o no), tocaments aprofitant la multitud de l’hora punta en el transport públic, mirades continuades que incomoden, fotografies clandestines dels cossos de les dones sense el seu consentiment, seguiments enmig de la nit i un llarg etcètera. És tan sols una petita mostra de la infinitat de situacions diàries d’assetjament masclista en l’espai públic al qual les dones fan front. Aquesta realitat genera una sensació d’inseguretat femenina que les porta a modificar el seu dia a dia, cosa que acaba limitant la llibertat de moviment i de gaudi de l’espai compartit. Tant és així que l’enquesta europea FRA va determinar que més del 50% de les dones europees evitaven certes situacions o llocs per por a l’assetjament masclista. Davant aquest assetjament polivalent apareixen diferents respostes, però tan sols representen pedaços per a un estrip social molt més profund. Alguns hi veuen oportunitats de negoci, com els serveis de taxis específics per a dones a Nova York i aplis específiques.

En altres països com el Japó es reserven vagons per a dones per combatre els tocaments. O bé apareixen els tics protectors i benintencionats dels entorns més propers que es repeteixen generació rere generació i que recauen en la major part de noies, en què es regalen consells com el de “No surtis sola a la nit”. Tot plegat, una amalgama de bones intencions però que segueixen dipositant la pressió sobre la dona, estipulant la seva correcta conducta per evitar les situacions d’assetjament. Altre cop les dones han de retallar les seves decisions per evitar determinades situacions: “Era evident que et podria passar, si anaves sola de nit i per aquella zona...” La magnitud dels fets tant pel que fa a la quantitat com a la forma indica que la societat que ens aixopluga banalitza l’assetjament. Moltes de les situacions de violència masclista no són percebudes com a tal, sinó que se’n minimitza la importància i s’hi resta gravetat, cosa que perpetua la repetició.

La falta de percepció del que és l’assetjament esdevé el reflex dels valors socials i dels rols masclistes que hem atorgat a cada sexe. La problemàtica de la violència sexual ha començat a visibilitzar-se socialment. Però encara recau gran part de la pressió en les dones i els seus comportaments i sobretot en aquelles que han estat víctimes d’aquest masclisme. Tot això les pot portar a sentir-se extremadament soles i incompreses. Seria hora, doncs, de descarregar aquelles que pateixen les situacions d’assetjament i, per contra, sobrecarregar de pressió els assetjadors i els seus camarades, recordant-los dia rere dia, instant rere instant, un clar i contundent: “Esteu sols”.

L'