Publicitat
Publicitat

Alcaldessa, recarregui la taxa turística, sisplau!

Recarregar la taxa turística és una oportunitat fantàstica per fiscalitzar més els apartaments turístics

El que coneixem com a taxa turística, que en realitat és l’impost sobre les estades en establiments turístics, es va crear el març de l’any 2012 per llei del Parlament de Catalunya. Després d’uns anys de funcionament, s’ha consolidat plenament. Crec que puc afirmar que tots els que hem hagut d’allotjar-nos en establiments turístics a Catalunya hem pagat des d’aleshores la taxa turística. És un bon moment per fer balanç de cap on ha d’anar, especialment ara que l’Ajuntament de Barcelona reclama a la Generalitat tota la recaptació de la taxa turística que s’obté al seu municipi, i que altres ajuntaments comencen a fer el mateix.

Recordem que qui hagi viatjat pels nostres països veïns europeus deu haver observat que la taxa turística o impostos i taxes semblants s’estan aplicant per tot arreu, i que a les grans capitals són molt més alts que a Barcelona. La taxa turística catalana ha iniciat una trajectòria que no pot deixar de créixer. Efectivament, en termes estrictament fiscals la taxa turística (un impost, recordem-ho) és un instrument idoni per millorar la qualitat del turisme que rep Catalunya i la capacitat de gestionar-lo adequadament. Distingeix el que s’ha de pagar segons tipologia i categoria d’establiments, segons edats, i assigna una part de la recaptació (el 30%) als ajuntaments. En el cas de Barcelona es van fixar alguns tipus més alts i una proporció més alta (el 50%) de retorn per a l’Ajuntament de Barcelona, però -compte!- només sobre el diferencial de tipus respecte a la resta de municipis.

Sembla que hi ha molta mandra política i de gestió per adoptar decisions que poden semblar antipàtiques. Benvinguts a la realitat

En una fase de fort increment de la demanda turística -només cal passejar per Barcelona per observar-la-, incrementar la taxa turística és el millor que poden fer les autoritats municipals barcelonines. Els permet obtenir més recursos per atendre adequadament les exigències directes i indirectes de la demanda turística i per contribuir a la millora de l’oferta. Ens ha d’ajudar a tots a augmentar la qualitat i a fer més sostenible a llarg termini el negoci turístic. Té la virtut afegida d’una forta legitimitat social: és un impost ben vist perquè carrega principalment sobre el consum que els forasters fan dels nostres actius i serveis.

Sorprèn que qui més s’ha queixat de com pesa sobre Barcelona el turisme massificat que hi arriba -l’alcaldessa- no vulgui sentir a parlar d’augmentar la taxa turística i només prevegi la idea de demanar la recaptació a la Generalitat. Això és un greu error des de tres punts de vista. Primer, no té cap sentit que l’administració pobra (la Generalitat, amb un fort dèficit) hagi de donar diners a l’administració rica (l’Ajuntament de Barcelona, amb un fort superàvit). Segon, si es vol moderar la demanda turística, el que toca és apujar la taxa turística (recordem-ho un altre cop: l’impost sobre les estades en establiments turístics). Ha d’ajudar a desaccelerar el creixement incontrolat del turisme a Barcelona i ha d’oferir més recursos per gestionar-lo millor. Tercer, en una situació de beneficis extraordinaris, apujar la taxa turística és socialment el més equitatiu.

Tot això té una solució fàcil, i que hauria de ser aplaudida pel govern municipal: crear un recàrrec municipal sobre la taxa turística. L’Ajuntament té capacitat legal per fer-ho, és una estratègia jurídicament impecable, té tot el sentit econòmic, no condiciona el que vulguin fer altres municipis de Catalunya i ofereix a l’Ajuntament de Barcelona els recursos de què vol disposar.

Barcelona pot recarregar la taxa com vulgui. Podria recarregar-la molt en els hotels de més luxe, o recarregar-la a tothom per igual. Pot fer diferències segons la política que vulgui fer. Personalment el que em semblaria més adequat és ser molt progressiu en el recàrrec (carregar-la molt més en els hotels de més luxe), però Barcelona no corregirà la massificació del seu model turístic si no la recarrega, per poc que sigui, a tot el turisme que arriba, començant pel de menys recursos, que és el més massiu i el que més desgasta la ciutat. Ah!, i és una oportunitat fantàstica per fiscalitzar -i fiscalitzar més- els apartaments turístics.

Malgrat totes les virtuts d’un recàrrec municipal de la taxa turística, que no dubto que l’actual consistori deu haver estudiat, sembla que hi ha molta mandra política i de gestió per adoptar decisions que poden semblar antipàtiques. Benvinguts a la realitat. Alcaldessa: no demanis més diners a la Generalitat i implanta un bon recàrrec a la taxa turística, sisplau!