18/02/2017

El proteccionisme contra la competència

2 min

Catedràtic d’Història Econòmica de la UPFEl proteccionisme és una política que redueix la competència que poden patir els productors (empresaris i treballadors) d’un país per part de productors de la resta del món. Es pot implantar apujant el preu mitjançant aranzels, que són impostos a la importació, o bé actuant sobre les quantitats importades mitjançant restriccions de diversos tipus, com quotes o controls administratius. La política monetària pot obtenir el mateix efecte que un aranzel (encarir els productes estrangers) si facilita la depreciació de la pròpia divisa. Quan les mesures sobre preus i quantitats fracassen sempre queda la solució proteccionista de la subvenció directa al producte, o a l’empresari o al treballador. El proteccionisme és sempre aplaudit per empresaris i treballadors, especialment pels més consolidats, que solen organitzar-se en patronals i sindicats. Evidentment, és sempre criticat pels consumidors i les seves organitzacions. A diferència d’empresaris i treballadors, els consumidors solen estar molt poc organitzats, perquè l’impacte de cada mesura proteccionista afecta poc els seus ingressos, mentre que afecta molt els ingressos d’aquells empresaris i treballadors emparats per cada mesura proteccionista. Atès que els ciutadans que es mobilitzen actuen més com a productors que com a consumidors, el proteccionisme ha tendit a tenir molta força política. Com més gran sigui el guany que pot comportar la protecció (sempre representat públicament com la compensació d’una pèrdua injusta o d’un perill per a la seguretat nacional) i més distribuïda sigui la pèrdua entre la ciutadania (representada públicament com a solidaritat nacional), més forta i contundent serà la protecció.

El proteccionisme sol justificar-se teòricament amb l’argument de les indústries naixents: perquè una nova indústria arribi a ser competitiva li cal protecció durant un temps i així pot créixer abans d’obrir-se plenament a la competència internacional. Els casos de proteccionisme que guanyen força política no són d’aquesta mena. Solen ser indústries madures que políticament pesen prou per obtenir el favor públic i un tracte especial. En el cas de l’electorat al qual es va adreçar Donald Trump, parlem de la segona mena de proteccionisme i no de la primera.

La Gran Depressió

La mala premsa del proteccionisme procedeix del diagnòstic, àmpliament compartit, que la difusió de la Gran Depressió dels anys 1930 a tot el món va ser principalment provocada per la reacció proteccionista dels EUA, que va generar una cadena de reaccions proteccionistes arreu que van provocar una caiguda del comerç internacional de tals dimensions que va aguditzar i allargar la depressió. La conseqüència va ser que tothom en va sortir perjudicat i es va passar, primer, a un món de blocs comercials enfrontats i, després, a la guerra entre blocs.

Es considera que ha sigut un èxit que la reacció a la crisi iniciada el 2008 no fos una onada de més proteccionisme arreu del món, d’efectes desastrosos. Tanmateix, no es pot descartar que els beneficis a curt termini del proteccionisme, reduït cruament a la política d’empobrir el teu veí, puguin alimentar victòries electorals de qui aixequi aquesta bandera. Si ho fa la primera economia mundial, es convertirà en la guerra dels obrers del país més ric contra els obrers de la resta del món.

stats