Publicitat
Publicitat

Guerra mundial i transhumanisme

La revolució transhumanista pretén construir una societat en la qual convisquin éssers humans, transhumans i posthumans

Un estudi recent que ha realitzat el think tank RAND Corporation simula una probable guerra entre els Estats Units i la Xina. Aquesta institució, que va tenir un pes important durant la Guerra Freda, ha dissenyat possibles escenaris de conflicte sota el lema de “pensar en l’impensable”.

Per la seva banda, el papa Francesc ha advertit en reiterades ocasions que actualment es pot parlar d’una Tercera Guerra Mundial híbrida combatuda “per parts”, atiada per la cobdícia i per altres interessos espuris, i permesa per una mena d’indiferència caïnita com la que va consentir altres atrocitats en el passat.

I és que ara mateix creix la possibilitat d’una guerra regional que involucri Rússia en defensa de Síria i de les forces que té desplegades en aquest país àrab aliat. Segons diversos experts en geopolítica, el conflicte podria iniciar-se per accions ofensives aèries contra l’estat sirià per part dels Estats Units i/o d’aliats de Washington com Israel i Turquia.

En aquest escenari complex, sembla que de moment Rússia mira d’evitar una guerra amb els Estats Units, Israel, Turquia i l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) i amb els països àrabs del golf Pèrsic. Per ara les forces aeroespacials de Rússia intervenen d’una manera controlada probablement per no precipitar una guerra que podria convertir-se ràpidament en regional, i fins i tot en mundial, si s’estengués al Caucas, a l’Europa Central i de l’Est, a l’Àsia Central i a la península de Corea.

Quin futur ens espera? ¿Anem directes a una Tercera Guerra Mundial o iniciem la Primera Revolució de la Intel·ligència?

Són pocs els que avui dia estan cridant “No a la Tercera Guerra Mundial”. Ben al contrari, tal com assegura el filòsof Jordi Pigem, “Mentre el Titanic s’està enfonsant, la gent es posa a caçar pokémons a la coberta”.

No obstant això, malgrat l’escenari geopolític tan preocupant, la ideologia transhumanista irradiada globalment des del seu epicentre a Silicon Valley (Califòrnia), i concretament a través de la Singularity University promoguda per Google, la NASA i altres corporacions tecnològiques i centres de recerca, manté la seva promesa d’un futur que avança inexorablement cap a la Singularitat, un concepte encunyat pel visionari Ray Kurzweil.

Gràcies a la convergència i disruptivitat de les tecnologies exponencials NBIC (Nano, Bio, Informació, Cogno), els transhumanistes creuen que la humanitat podrà iniciar una prolongada era de Superbenestar, Superlongevitat i Superintel·ligència. A partir d’aquests tres pilars bàsics, la revolució transhumanista pretén construir una societat en la qual convisquin éssers humans, transhumans i posthumans, engendrats i/o dissenyats de manera diversa segons el seu grau d’interacció i d’integració del cos i la ment humans amb les biotecnologies emergents.

Hem d’estar alerta davant de les propostes del transhumanisme, ja que ens anuncia un nou ordre mundial en què els ciutadans, de manera obligatòria o voluntària, connectaran les seves ments a una Superintel·ligència artificial estructurada en forma de “ment rusc”. Aquesta hiperconnectivitat pot derivar, segons l’ordenem actualment, en una intel·ligència col·lectiva més gran i, per tant, en una noocràcia democràtica, o bé en un cibertotalitarisme atroç si estructurem aquesta Superintel·ligència en forma d’organisme únic global.

Quin escenari de futur ens espera? ¿Anem directes cap a una Tercera Guerra Mundial que pot comportar la destrucció del nostre model de civilització? ¿O bé estem iniciant la Primera Revolució de la Intel·ligència, amb l’adveniment proper de l’anomenada Singularitat tecnològica, que ens conduirà a una nova era d’abundància i benestar?

Alguns ideòlegs i estrategs pensen que resulta inevitable una primera etapa de caos i de grans tribulacions provocades per una guerra global. Aquesta conflagració tindria com a conseqüències immediates la reducció dràstica de la població del planeta i la destrucció total de l’ordre mundial vigent i de les seves actuals institucions. Potser llavors pensen que serà possible alçar -com una nova Torre de Babel- aquesta societat posthumana en què uns pocs podrien gaudir de les promeses del Superbenestar, la Superlongevitat i la Superintel·ligència.

Des del nostre concepte de civilització democràtica basat en un humanisme integrador i avançat, que garanteixi la llibertat i la dignitat de les persones, no podem estar en absolut d’acord amb aquests escenaris de futur que alguns ens auguren com a inevitables. Per això hem de reaccionar a temps i sumar cada cop més veus a favor de la pau i de la nostra condició plenament humana.