25/05/2015

Darrere de la cibermuralla xinesa

2 min

Tenim tendència a donar per descomptat que disposant d’una connexió de xarxa podrem accedir a tots els serveis que ofereix internet. La realitat és molt diferent: els governs poden restringir quin contingut digital tenim a l’abast, i ho hem vist en casos que van des de la Primavera Àrab fins al bloqueig d’Uber a l’estat espanyol. Un dels casos més extrems és el Gran Tallafoc de la Xina, el discriminador d’internet que el govern xinès aplica a les connexions dels seus ciutadans i dels estrangers que visiten el país.

La setmana passada ho vaig comprovar durant una visita a Pequín i Shenzhen, convidat per Huawei a assistir al seu congrés mundial de xarxes, la seva fàbrica d’equipaments i el seu centre de ciberseguretat. Des del moment en què baixes de l’avió i et connectes a la xarxa wifi de l’immens aeroport de la capital, deixes de poder accedir als serveis de Google -el cercador, Gmail i Drive, entre d’altres-, a LinkedIn, a Facebook, a Twitter i a Instagram. La restricció es manté quan et connectes mitjançant altres xarxes, siguin fixes o de mòbil. En canvi, es pot accedir amb relativa normalitat als serveis de Yahoo i als de Microsoft (el cercador Bing, el correu Outlook i el núvol OneDrive). També funcionen els xats i les trucades per Skype, BBM i WhatsApp.

El pitjor és la confusió: no existeix cap llista formal amb els serveis permesos i els prohibits; de fet, en alguns moments reps els encapçalaments i les notificacions de missatges de la teva bústia de Gmail, però quan els obres descobreixes que són buits. Ocasionalment s’obre una escletxa: per exemple, als hotels de la cadena Intercontinental, el wifi està connectat a internet per una xarxa virtual situada a Hong Kong que no pateix les limitacions indicades, però potser explicant-ho aquí estic donant pistes perquè algú decideixi tancar també aquesta porta. Si teniu previst viatjar a la Xina, sigui per feina o per turisme, tingueu-ho en compte per preveure vies alternatives de comunicació.

stats