Galileo: Europa ja té GPS propi

La setmana passada, amb vuit anys de retard sobre el calendari previst, va entrar en servei el sistema Galileo de navegació global per satèl·lit promogut per la Unió Europea. Format inicialment per 18 satèl·lits, inclosos els quatre que es van posar en òrbita el mes passat, ofereix una precisió de localització cinc vegades més alta que la dels sistemes rivals, encapçalats pel GPS nord-americà i el GLONASS rus, i a diferència d’aquests està sota control civil, de manera que el seu funcionament no podrà ser desactivat per a propòsits militars aliens a Europa. Els dos aspectes són igualment importants sabent que, segons la Comissió Europea, gairebé el 10% del PIB continental, en sectors que van des del transport i l’agricultura fins al lleure i els serveis a les persones, depèn actualment de la navegació per satèl·lit, i que la proporció serà del 30% l’any 2030.

La localització amb Galileo funciona igual que amb els altres sistemes: els satèl·lits emeten codis de temps i els receptors terrestres -el vostre smartphone, el navegador del cotxe- calculen la seva pròpia posició a partir de la distància a diversos satèl·lits, calculada en cada cas multiplicant el temps que el senyal ha trigat a arribar per la velocitat de les ones electromagnètiques, que és coneguda i estable. La diferència és que el nou sistema europeu fa servir a bord dels satèl·lits uns rellotges atòmics molt més precisos, que només s’endarrereixen un segon cada tres milions d’anys. Cal tenir en compte que una desviació d’una milmilionèsima de segon implica un error de posició de 30 centímetres. D’aquesta manera, els navegadors compatibles amb Galileo poden localitzar punts amb una precisió de pocs centímetres. Aquesta modalitat, això sí, només estarà disponible per als organismes públics i les empreses que paguin. Però la modalitat gratuïta, oberta a tothom, ofereix una precisió d’un metre, que ja és almenys cinc vegades més alta que la dels sistemes rivals. El responsable de l’agència espacial francesa ho explica gràficament: “Amb el GPS, els trens saben per on circulen; amb Galileo, saben per quina via ho fan”. El sistema Galileo aporta altres avantatges. Els 30 satèl·lits de 675 quilos que formaran la constel·lació completa l’any 2020 (24 actius i 6 de reserva) són més que els dels sistemes rivals, de manera que ofereixen millor cobertura en llocs amb poca visibilitat del cel, com els túnels i els carrers de ciutats amb edificis alts. A més, com que orbiten la Terra en tres plans, milloren el servei en les latituds més altes, més properes als pols que a l’equador. Aquí això ens afecta poc, però és crucial en els països del nord d’Europa, motiu pel qual el principal contribuent al desplegament del sistema ha estat Alemanya. Finalment, Galileo preveu un canal de senyal de retorn per notificar als dispositius d’emergència que els serveis d’auxili han rebut l’avís i ja van cap al lloc de l’incident, on podran arribar abans que ara perquè les indicacions de posició són molt més precises que les d’un GPS.

Com sembla inevitable tractant-se d’un projecte multinacional, l’entrada en servei de Galileo ha patit múltiples endarreriments i encariments. La necessitat d’un sistema propi de navegació per satèl·lit es va plantejar l’any 1999, però no es va concretar fins al 2002, pressupostant-lo en 3.000 milions d’euros i preveient que funcionaria el 2008. Ha trigat vuit anys més i ha costat més del triple: uns 10.000 milions, que no cobreixen només els satèl·lits -inclosos els dos que un coet rus Soyuz va posar fa dos anys en una òrbita equivocada- sinó també dos centres de control a Alemanya i Itàlia, cinc estacions de seguiment en diversos llocs del planeta, des de Luxemburg fins a Nova Caledònia, i la gestió de la GSA, l’Agència Europea de Navegació per Satèl·lit, amb seu a Praga. Inicialment ho havien de finançar la Unió Europea i les empreses privades, però, davant la reticència d’aquestes, hi han acabat participant altres estats de fora, com Israel, Ucraïna, Suïssa i el Marroc. De fet, la Xina també s’hi havia compromès, però va acabar optant per crear el seu propi sistema, anomenat Beidou.

En aquest sentit, cal recordar que la posada en marxa de Galileo també ha patit obstacles polítics, en especial l’oposició dels Estats Units al caràcter civil d’un sistema que ofereix més precisió que el seu GPS -fins i tot en la modalitat reservada als usos militars- i que els enemics podrien aprofitar per atacar-los. La tensió es va arribar a manifestar en forma de la “guerra de les galàxies” prevista per Ronald Reagan: es va parlar d’amenaces americanes de tombar els satèl·lits europeus si algú els feia servir en contra seu o dels seus aliats. Tampoc els va agradar gaire que la Xina participés en el projecte. Finalment es va arribar a un compromís: Galileo treballa amb freqüències de senyal diferents que GPS, de manera que es podria interferir un sense afectar l’altre, i els dos sistemes es donen suport mútuament.

Per ara només es poden comprar dos smartphones que tenen activada la compatibilitat amb el senyal de Galileo, tots dos amb sistema operatiu Android. Un és de marca europea: el model Aquaris X5 Plus (pantalla de cinc polzades, 279 €) que la firma espanyola BQ té al mercat des de l’estiu. L’altre és xinès: el taulèfon Mate 9 (5,9 polzades, 699 €) que Huawei va presentar el mes passat. Però tots els grans fabricants de xips per a telèfons mòbils i per a dispositius connectats, com Qualcomm, MediaTek, Intel, Broadcom i u-Blox, estan venent ja circuits compatibles amb Galileo (la llista es pot consultar a Usegalileo.eu) i en alguns casos aquesta funció es podrà activar mitjançant una actualització de programari. De tota manera, és d’esperar que al Mobile World Congress de finals de febrer hi veiem una allau de nous mòbils capaços de comunicar-se amb els satèl·lits de la xarxa europea. L’altre sector on es generalitzaran aviat les aplicacions de Galileo és l’automoció. Tots els vehicles nous que es venguin a Europa a partir de l’any 2018 hauran de portar incorporada la funció eCall d’avís automàtic als serveis d’emergència en cas d’accident, que agafa de Galileo les dades d’ubicació.