08/10/2011

Impressores d'objectes

3 min
Impressores d'objectes

CardedeuFins no fa gaire, la manera habitual d'obtenir el prototip d'un objecte físic, ja sigui un cargol o una cafetera, i comprovar si funciona o encaixa amb d'altres, no havia variat gaire respecte al procediment tradicional: partir d'un bloc de material en brut -abans fusta, ara plàstic o metall- i anar rebaixant-lo fins a aconseguir la forma desitjada. La mecanització de components a partir de dissenys creats amb l'ordinador és un procés industrial habitual.

Arriba, però, una nova generació d'equips que treballen en sentit contrari: les anomenades impressores 3D construeixen els objectes des de zero, dipositant una capa de material plàstic fos a sobre l'altra, fins a arribar a una reproducció tridimensional exacta del disseny original, que pot haver estat creat directament en una pantalla o bé digitalitzant en 3D un objecte que ja existeix. Amb aquests aparells es pot disposar en pocs minuts de rèpliques funcionalment idèntiques de components, eines, joguines i tota mena d'objectes, de manera neta, silenciosa i sense residus.

Poder generar els objectes físics quan els necessites ja no és cosa de ciència-ficció, sinó una realitat que es pot aplicar a la millora de la productivitat, a l'estalvi de temps en la creació de productes, i al de diners en l'emmagatzematge de recanvis, per exemple. Fins i tot obre noves perspectives, no necessàriament positives, en el camp de la propietat intel·lectual: ara copiar un producte és tan senzill -i comença a ser tan assequible- que la producció industrial podria acabar afrontant els mateixos problemes que la producció cultural.

Ja fa uns anys que existeixen impressores en 3D, però eren voluminoses i només podien pagar-les les empreses amb una activitat considerable. Ara, en canvi, ja no cal que estiguin al taller: hi models de sobretaula, més petits que una nevera d'oficina, que es poden tenir al despatx. HP ofereix la seva DesignJet 3D en dues versions: una de 12.500 € que imprimeix totes les peces en color marfil, i una altra de 16.200 € que pot combinar fins a vuit colors diferents. Cal afegir-hi, esclar, els consumibles, que són bobines de termoplàstic ABS.

Si teniu certa habilitat amb el software, podeu optar per opcions encara més econòmiques: per 2.500 dòlars podeu comprar la Thing-O-Matic, de l'empresa MakerBot, amb una estructura de fusta que recorda la seva procedència, el món dels aficionats al bricolatge. De fet, si sou manetes, la podeu comprar desmuntada a meitat de preu. I, fins i tot, en una mostra d'enginy una mica retorçat, es poden trobar els plànols digitals per fer que la màquina faci rèpliques de si mateixa.

La sensació de veure funcionar un d'aquests aparells és impressionant: posar un cargol sota l'escàner i veure aparèixer una còpia exacta de plàstic en aixecar la tapa al cap d'una estona té molt de màgia. Sobretot quan amb la peça obtinguda en pots substituir una altra que s'ha trencat i per a la qual no tens recanvis a l'abast.

Imagineu-vos, doncs, les possibilitats si la màquina espatllada és un cos humà. La pròxima generació d'impressores tridimensionals són les biològiques, amb les quals, diuen, els especialistes en enginyeria de teixits i medicina regenerativa podran imprimir ronyons i fetges. L'empresa Organovo ja pot crear rèpliques exactes de cèl·lules i vasos sanguinis. Concretament, asseguren haver reproduït l'endoteli i els músculs de les artèries aportades per donants humans.

Per si tot plegat us fa una mica de basarda, acabo aquest panorama de noves aplicacions d'impressió en un sector més llaminer: l'alimentació. No em refereixo a la decoració de pastisseria amb tintes comestibles, sinó a aquelles màquines que ja es desenvolupen al MIT de Boston i a l'Universitat de Cornell, i que analitzen els aliments i en reprodueixen el gust i la textura mitjançant la combinació de diver sos ingredients bàsics en estat líquid i a través de l'aplicació de fred i calor. Aquells que us pensàveu que la Thermomix era l'últim crit en cuina anàveu molt equivocats.

stats