L'iPad petit s'ha fet gran
El mercat de les tauletes va néixer fa tres anys amb el primer iPad, que tenia una pantalla de 9,7 polzades, però s'ha popularitzat gràcies als models més petits i barats que ofereixen molts altres fabricants: ara només una de cada tres tauletes que es venen és Apple, quan ho havien estat nou de cada deu. L'any passat, l'empresa va treure al mercat una primera tauleta reduïda, l'iPad Mini, amb prestacions i preu inferiors als del model emblemàtic. Ara, comprovat que hi ha mercat -i que la competència és forta-, Apple renova la gamma d'iPads igualant el model gros i el petit en característiques i rendiment, de manera que només es diferencien per la mida.
La convergència entre l'iPad i l'iPad Mini s'ha produït en els dos sentits: el gran, ara anomenat Air, adopta el format de carcassa del Mini per fer-se un 20% més compacte i gairebé un 30% més lleuger que l'iPad 4. En canvi, el nou iPad Mini sembla idèntic al de l'any passat, però la pantalla conté quatre vegades més píxels en el mateix espai, 326 per polzada, que li permeten oferir en 7,9 polzades la mateixa resolució de 2.048 x 1.536 píxels que el seu germà gran. La millora de qualitat és molt substancial, sobretot quan es miren fotografies en detall o es llegeix, i fa menys necessària l'ampliació manual de la imatge.
Encara és més destacable que el nou iPad Mini porti a dins exactament la mateixa electrònica que l'iPad Air: un processador principal A7 de 64 bits, amb 1 GB de memòria, el doble que abans, i un coprocessador M7 que gestiona tots els sensors de l'aparell amb menys consum d'energia; per exemple, mentre detecta que la tauleta no s'ha mogut de lloc, desactiva la cerca de xarxes wifi. En realitat, el processador A7 treballa una mica més ràpid a l'iPad Air que a l'iPad Mini per allargar la durada de la bateria, de manera que el rendiment del segon és una mica inferior, però en tot cas és el triple de ràpid que l'iPad Mini original en potència de càlcul i 3,5 cops més en la presentació de webs. La diferència s'aprecia sobretot en les aplicacions optimitzades per als 64 bits del sistema iOS 7, especialment els jocs.
El nou Mini també s'equipara a l'Air en capacitat d'emmatzematge: el model bàsic segueix portant 16 GB, però a més dels de 32 i 64 GB ara n'hi ha un de 128 GB. Els preus van de 389 a 659 euros amb connectivitat wifi, o 120 euros més si també es vol connexió a xarxes mòbils.
L'iPad Mini té 7,5 mil·límetres de gruix, pesa 340 grams i la seva construcció és impecable, però amb algun detall que grinyola: té dos altaveus a la part de sota, de manera que amb l'aparell en posició horitzontal, la més habitual per escoltar música i veure vídeos, tots dos queden situats a la mateixa banda, cosa que impedeix l'efecte estereofònic. Sorprèn també que no s'hi hagi incorporat el sensor dactilar introduït a l'iPhone 5s.
El nou iPad Mini té doble competència. Primer, els models basats en el sistema Android, amb el Kindle Fire HDX d'Amazon i el Nexus 7 de Google al capdavant. La pantalla de l'iPad Mini és de format 4:3, que deixa franges negres a dalt i a baix dels vídeos panoràmics, però resulta més còmoda per llegir diaris i revistes. En canvi, els models de Google i Amazon tenen un espectre de colors més ampli que el d'Apple, encara que aquest és del tot correcte. A favor de l'iPad Mini hi ha l'iOS 7, que, sent menys flexible que Android, disposa d'un catàleg infinitament més ampli d'aplicacions adaptades a tauletes: 475.000 segons Apple.
L'altre competidor de l'iPad Mini és el seu germà gran, l'iPad Air. Ofereixen gairebé el mateix rendiment, i l'elecció només depèn de les preferències personals en matèria de mida de pantalla: pagant una mica més es poden tenir 9,7 polzades en lloc de 7,9, un factor decisiu si la tauleta ha de substituir un ordinador portàtil. Si no, recomano optar pel Mini, que cap a la butxaca de la jaqueta, i destinar els 90 euros de diferència amb l'Air de capacitat equivalent a comprar un adaptador Apple TV (112 euros) per poder veure els vídeos via wifi en una pantalla realment grossa: la del televisor.
