Mòbils contra el sedentarisme
CardedeuFa uns dies em vaig trobar en una rotllana de periodistes i directius del sector de telecomunicacions on els altres participants presumien d'uns misteriosos fuelpoints que havien aconseguit i es desafiaven mútuament a aconseguir-ne més. De seguida vaig notar que jo era l'únic que no portava al canell una polsera negra de goma, semblant a les de colors que es fan servir per manifestar l'adhesió a una causa, però força més gruixuda. La polsera va resultar ser la Fuelband de Nike, el més visible dels dispositius d'una nova categoria que aspiren a millorar el nostre índex d'activitat física en un món cada vegada més sedentari.
Tant la Fuelband com altres dispositius semblants són l'evolució dels tradicionals comptadors mecànics de passes, als quals s'han incorporat sensors de moviment en tres eixos que detecten i enregistren l'activitat física de l'usuari durant la seva jornada. Els creadors de Fitbit, un altre d'aquests aparells, citen estudis segons els quals el simple fet d'enregistrar l'exercici fa que en fem un 25% més.
La clau d'aquests comptapasses digitals és, però, la seva vinculació amb aplicacions mòbils i serveis web amb gràfics i estadístiques que aporten l'element de la motivació, sigui mitjançant objectius que el mateix usuari indica que vol assolir, o bé per comparació amb les fites aconseguides per altres persones: el que feien els meus col·legues de la rotllana tecnològica. Fins i tot, esclar, es poden proclamar els reptes a les xarxes socials. L'estímul per als usuaris menys exhibicionistes són els missatges d'ànim -"Vinga, que pots fer-ho", "Molt bé!"- que els mateixos aparells i les seves aplicacions van mostrant en pantalla. A continuació ressenyo tres d'aquests nous podòmetres digitals.
La Nike Fuelband, que encara no es ven aquí, costa uns 140 € al canvi. La polsera de goma porta incrustats uns díodes lluminosos que indiquen els fuelpoints (una unitat de mesura pròpia de Nike) acumulats amb l'activitat física, mostren els missatges d'ànim i també funcionen com a rellotge. El material es pot mullar, de manera que es pot portar posat a la dutxa. La bateria, que ofereix tres o quatre dies d'autonomia, es carrega connectant-la a l'ordinador amb un connector USB que fa la funció de sivella i també serveix per transferir les dades a l'aplicació web, tot i que la majoria dels usuaris la sincronitzen mitjançant Bluetooth amb una aplicació per a iPhone. La Fuelband forma part de l'univers Nike+ de sensors esportius, on també hi ha un rellotge amb GPS i aplicacions per a iPhone i iPod que recullen dades de les sabatilles d'esport sensoritzades de la marca. En realitat és l'aparell menys potent dels tres ressenyats, ja que només compta passes, calcula calories consumides i atorga punts Fuel, però n'hi ha que ja en tenen prou i costa no quedar encantat pels seus leds de coloraines.
La Jawbone Up comparteix amb la Fuelband el format de polsera i la vinculació amb una aplicació mòbil disponible només per a iPhone. En aquest cas, les dades acumulades es transfereixen al telèfon connectant un dels extrems a la presa d'auriculars. Com que no disposa de pantalla, tota la interacció es fa mitjançant vibració: una de les funcions és avisar-nos d'aquesta manera quan portem massa estona quiets, perquè ens aixequem de la cadira per fer una mica d'exercici. Però la funció més interessant és la del son: durant la nit, l'Up detecta els nostres períodes de son lleuger i profund, i és capaç d'avisar-nos (també vibrant, evitant despertadors sorollosos) en el moment en el qual ens costarà menys fer-ho, dins de la mitja hora prèvia a l'hora en què hem de sortir del llit. Costa uns 100 € i promet 10 dies d'autonomia.
El Fitbit és l'aparell d'aspecte més semblant a un comptapasses tradicional: té forma de pinça, que es penja del cinturó, de la butxaca -o de l'escot, en el cas de les dones-. Enregistra passes, calcula la distància recorreguda, les calories consumides, inclou la pujada d'escales (un graó equival a 10 passes) i serveix de cronòmetre. Les dades -i els inevitables missatges d'ànim- apareixen en una pantalla. També mesura la qualitat del son: inclou un braçalet per portar-lo posat quan anem a dormir. El model actual Fitbit Ultra no fa de despertador, però el nou Fitbit One -disponible a finals d'octubre- sí que inclou aquesta funció mitjançant vibració. Sincronitza amb l'ordinador per Bluetooth i es l'únic dels tres aparells ressenyats que disposa d'aplicació per a mòbils Android a més d'iPhone. Costa uns 100 € i l'autonomia de la bateria no arriba a la setmana. El fabricant també ofereix una bàscula de bany (120 €) que transmet per wifi les dades de pes a l'aplicació web, on es combinen amb els altres registres de dades per ajustar els càlculs d'objectius.
La majoria de les funcions d'aquests aparells es poden fer també amb aplicacions específiques per a smartphones, com Endomondo, Runtastic, MyTracks o RunKeeper, que a més afegeixen el registre de rutes gràcies al GPS incorporat. Però aquestes obliguen a portar el telèfon a sobre mentre fem l'activitat física, i a més es pot quedar sense bateria. Però sobretot estan més pensades per a esportistes dedicats. En canvi, els dispositius ressenyats s'adrecen sobretot als usuaris que només necessiten estímuls per fer una mica més activa la seva vida diària. Probablement el pas següent ja seran els sensors implantats al cos.
