Publicitat
Publicitat

Dígits i andròmines

Música sense fil

DLNA, AirPlay i distribuïdors wifi són alguns dels instruments que permeten sonoritzar una llar compartint la música digital entre diversos equips

I gual que amb la domòtica, el principal obstacle per disposar d'una bona instal·lació audiovisual a la llar té més a veure amb la decoració que amb la tecnologia: fins ara calia unir els diversos elements -fonts de so, amplificació i altaveus- amb cables de connexió. I no sempre ve de gust fer-los passar per una antiestètica canaleta, de manera que sovint es veuen equips de cinema a casa amb tots els altaveus disposats al voltant del televisor, quan haurien d'estar repartits en llocs molt concrets de la sala, al voltant de la posició d'audició. Igualment, hi ha poques llars preparades per distribuir el senyal de l'equip de música principal a les diverses habitacions. Sonoritzar una casa acaba sent cosa de comprar un aparell per a cada estança, que no és la manera més racional ni econòmica de fer-ho i segueix tenint el problema de disposar de tota la música a tot arreu.

Afortunadament, també com en el cas de la domòtica, la digitalització del contingut i les tecnologies sense fil ho posen una mica més fàcil. Ja hi ha dispositius per escoltar la música d'un aparell en un altre, encara que tots dos estiguin en llocs diferents de la casa. Veiem com funcionen i quines limitacions tenen.

La majoria dels sistemes actuals fan servir una tecnologia anomenada DLNA, normalitzada per la Digital Living Network Alliance, un consorci de fabricants d'electrònica de consum entre els quals hi ha Ericsson, HP, Huawei, Intel, LG, Microsoft, Philips, Samsung, Sharp i Sony. Aquest protocol governa la transferència de contingut, majoritàriament audiovisual, entre els dispositius compatibles que estiguin connectats a una mateixa xarxa, que pot ser Ethernet -amb fil- o wifi -sense fil-. Amb les aplicacions adequades, cada aparell veu tots els que li ofereixen contingut i tots els que tenen capacitat per reproduir-lo. Alguns fabricants li han posat un nom comercial propi per afavorir la venda dels seus propis equips: AllShare de Samsung, PlayTo de LG, Share Easy de Philips. Però en essència uns són compatibles amb els altres, sobretot en el cas de la música. Les cançons que teniu a l' smartphone amb DLNA es poden escoltar al vostre televisor amb DLNA, encara que sigui d'una altra marca.

L'únic gran fabricant que es desmarca de l'estàndard, com té per costum, és Apple. Aquesta empresa també té una tecnologia per transferir música, imatges i vídeo per wifi, anomenada AirPlay, però no fa servir el protocol estàndard UpnP del DLNA, sinó el Bonjour (anomenat Rendezvous fins l'any 2005) dels aparells de la poma, de manera que només funciona des dels Mac, iPad, iPhone i iPod cap al descodificador Apple TV i, això sí, l'estol d'altaveus i equips de so compatibles amb AirPlay que han tret altres fabricants. Amb la configuració adequada, podeu enviar a un altaveu determinat les cançons que tingueu guardades a l'iTunes de l'ordinador.

Tant DLNA com AirPlay per si sols transmeten la música digital entre un punt i un altre: si decidiu escoltar-la en un joc d'altaveus, l'altre deixarà de sonar. Per aconseguir una distribució més àmplia i flexible, us caldrà un sistema com els que ofereixen Sonos, Linn i Bang & Olufsen, que poden rebre la música dels ordinadors, dispositius mòbils i discs durs multimèdia mitjançant un dels protocols citats -o tots dos-, la d'altres fonts més convencionals -reproductors de CD, sintonitzadors de FM- i fins i tot de serveis de la xarxa com Spotify, i permeten enviar-la selectivament als altaveus d'una o més habitacions. De fet, n'hi ha que poden enviar contingut diferent a cada sala, per escoltar la ràdio a la cuina i el CD a l'estudi.

Cal tenir en compte que la distribució sense fil no afecta la qualitat de so: com millor hagi estat la digitalització de la música, més bé se sentirà si l'altaveu ho permet. Tampoc hi ha diferència en la necessitat de situar els altaveus correctament respecte a la posició d'audició: la majoria dels altaveus sense fil combinen els dos canals de l'estèreo en un mateix aparell per estalviar costos i facilitar la col·locació, però l'única manera d'aconseguir un efecte estereofònic natural és separar els altaveus, tal com fa Philips en alguns models de la gamma Fidelio.

Si a casa teniu diversos dispositius mòbils Apple i us conformeu amb l'ínfima qualitat de so dels seus altaveus -o esteu disposats a fer una festa on tots els assistents portin auriculars-, podeu crear una xarxa d'àudio ad hoc entre ells: l'aplicació gratuïta Seedio permet escoltar en tots els iPhones i iPads la música que conté un d'ells, equipat amb la versió de pagament (4 euros) de l'aplicació.

Tornant als altaveus sense fil, prepareu-vos per pagar un plus per estalviar-vos els fils: tenir connectivitat AirPlay afegeix uns 100 euros al preu d'un altaveu. I recordeu que l'absència de cables és relativa: desapareixen els d'àudio, però segueix havent-hi els de connexió al corrent elèctric o al carregador de bateria.

PUBLICITAT
PUBLICITAT