Pagar amb el mòbil: més fàcil del que sembla

Sent Espanya un dels mercats del món on hi ha una proporció més alta de smartphones i superada ja la fase de negociació entre bancs, emissors de targetes, operadores de telecomunicacions i fabricants de dispositius per repartir-se el pastís de les transaccions, seria d’esperar que els consumidors ja haguessin adoptat de manera massiva el telèfon mòbil com a mitjà de pagament. De fet, un interessant informe de l’empresa GFT -que desenvolupa software bancari- assegura que som un dels tres mercats més avançats en aquest aspecte, juntament amb Itàlia i el Regne Unit.

Però sospitosament les empreses que promouen plataformes de pagament amb el mòbil es resisteixen a concretar quants usuaris actius tenen. Vodafone reconeix que l’adopció del seu moneder mòbil, Wallet, està sent més lenta del que s’esperava. Les dues grans entitats bancàries catalanes asseguren que la tendència és a l’alça, però menys de l’1% dels 15,5 milions de targetes que CaixaBank té en circulació han sigut incorporades pels clients a alguna plataforma de pagament amb mòbil, sigui pròpia o de tercers. La proporció és més alta en el cas del Banc Sabadell, però encara està per sota del 3% dels seus 4,9milions de targetes.

Per això he fet una enquesta d’estar per casa entre els meus contactes de Twitter i LinkedIn, en què els he demanat per quin motiu encara no han substituït la cartera i el diner de plàstic pel telèfon mòbil en les operacions de pagament als comerços. Hi ha qui no troba cap avantatge a canviar les targetes per l’ smartphone, i també qui és conscient que amb el seu telèfon no podria fer-ho encara que volgués -tot i que en algun cas m’ha sorprès que en donin la culpa als bancs i no al fabricant del telèfon-. Però en la majoria dels casos s’observa un desconeixement general sobre la manera de pagar amb el mòbil. Diversos lectors em diuen que mai els han ofert aquesta possibilitat, cosa que diu poc a favor de la capacitat prescriptora de les entitats bancàries. I jo mateix he comprovat que a la majoria de les botigues se sorprenen quan acosto el mòbil al datàfon a l’hora de pagar. “Vostè és el primer client que ho fa”, em diuen sovint.

Tanmateix, pagar amb el telèfon mòbil és extremadament senzill. La infraestructura i els mitjans ja hi són: el citat estudi de GFT indica que el 70% dels comerços espanyols disposen de datàfon compatible amb la tecnologia NFC de comunicació per proximitat. Aquests 600.000 terminals de pagament tant admeten les targetes de plàstic anomenades contactless (ho són el 55% de les de CaixaBank i el 81% de les del Banc Sabadell) com un telèfon mòbil amb sistema Android (9de cada 10 dels que es venen aquí), antena NFC i l’aplicació corresponent -sigui la pròpia del banc, la d’una operadora com Vodafone Wallet o Orange Cash, o la d’un fabricant de mòbils com Samsung Pay- en la qual s’hagin virtualitzat abans una o més targetes físiques. L’usuari pot fer aquesta operació teclejant el número de la targeta o fins i tot fent-li una fotografia, sense cap intervenció de l’entitat bancària. En el moment de pagar n’hi ha prou d’acostar el telèfon al datàfon i teclejar-hi el pin de la targeta virtualitzada, tret que s’hagi acceptat prescindir d’aquest codi en els pagaments de menys valor, generalment per sota dels 20 euros. Com és natural, els moneders mòbils dels bancs només admeten les targetes pròpies, mentre que als de tercers s’hi poden carregar les de diversos bancs, i per això són més pràctics per als usuaris que són clients de més d’una entitat.

Hi ha almenys dues variants més de pagament amb el mòbil. Una són les aplicacions específiques d’alguns establiments, com els supermercats Dia, les botigues d’Inditex i les benzineres de Cepsa, en què l’usuari comunica prèviament a l’empresa les seves dades de pagament -un número de targeta o de compte bancari- i autoritza un càrrec remot en cada operació. L’altra variant són els pagaments entre particulars, per exemple per repartir la factura d’un sopar entre tots els comensals sense haver de buscar efectiu. Fins ara aquesta opció requeria l’ús d’una aplicació específica que han de tenir instal·lada tots els implicats, o bé vincular el perfil de xat (Facebook Messenger, Line, BBM) amb un compte de PayPal. Des de fa un mes, però, aquesta operació és molt més senzilla: 27 entitats bancàries, pràcticament totes les que operen a Espanya, s’han aliat per crear Bizum, una plataforma compartida de transferències en temps real d’efectiu entre particulars que no disposa d’aplicació mòbil pròpia, sinó que s’ha incorporat com a funció suplementària de l’aplicació mòbil de cadascun dels bancs participants, ja que fa servir les interconnexions que els bancs ja tenen entre ells. Per enviar-li diners a algú -o per reclamar-li- no cal saber el seu número de compte, només el seu número de telèfon. I tenir saldo al compte, naturalment.

Per activar Bizum cal notificar-ho al nostre banc. N’hi ha 18 que ja ho permeten, sis més ho faran abans que s’acabi l’any i els altres tres a començament del que ve. En el mes que fa que funciona, Bizum ha captat 176.000 usuaris que han portat a terme 91.000 operacions amb un valor total de 3,3 milions d’euros -una mitjana de 36 euros per operació-. El Sabadell diu que el 22% de les operacions fetes amb Bizum corresponen a clients seus i que sumant-hi els del BBVA acumulen més de la meitat.

És probable que els pagaments amb el mòbil, siguin als comerços o entre particulars, acabin imposant-se. Tot plegat forma part de la progressiva desaparició dels diners en efectiu, que s’està promovent per millorar tant la seguretat física com el control fiscal. I en aquest aspecte és molt revelador un apartat de l’enquesta que Vodafone ha fet entre gairebé 8.000 pimes i autònoms espanyols, que indica que gairebé dos terços de les botigues, bars i restaurants disposen de datàfon per cobrar amb targeta, però només una quarta part dels professionals de serveis -lampistes, paletes, pintors, però també metges- accepten mitjans electrònics de pagament.