20/08/2011

Palm, el Betamax dels mòbils

3 min
Palm, el Betamax dels mòbils

En tecnologia, com en molts altres àmbits de la vida, no sempre acaba triomfant el millor producte, per potent que sigui l'empresa que té al darrere. Fa anys li va passar a Sony amb els vídeos Betamax, escombrats del mercat pels VHS de Matsushita, inferiors tècnicament però adoptats per la majoria de les empreses del sector gràcies a una política de llicències més oberta.

Ahir vam ser testimonis d'un altre cas semblant, però en el sector de les tecnologies mòbils: HP, que encara és el fabricant d'ordinadors més gran del món, va comunicar que abandona la producció de smartphones i tablets davant la impossibilitat d'assolir prou marge de benefici dins d'un termini raonable. L'anunci va ser fet com de passada dins d'un altre relatiu a la futura compra de l'empresa Autonomy, de software empresarial, i ha estat una decepció per als que confiaven que HP aconseguiria tirar endavant el sistema operatiu mòbil WebOS, que la firma va comprar fa només setze mesos per 1.200 milions de dòlars juntament amb la resta de Palm, el fabricant pioner dels dispositius de butxaca intel·ligents.

WebOS va ser creat per un dream team d'experts en experiències d'usuari, alguns d'ells veterans dels primers temps de Palm i d'altres procedents d'Apple -com el màxim responsable, Jon Rubinstein, creador de l'iPod-. Aquest sistema operatiu mòbil és considerat un dels dos sistemes (l'altre és el Windows Phone de Microsoft) capaços de plantar cara als iPhone i als iPad -d'Apple- amb més originalitat que la que ofereix l'Android -promogut per Google-. La seva facilitat d'ús amaga una gran potència funcional, que inclou la multitasca real i el sistema Synergy d'integració de dades personals procedents de diverses fonts i xarxes. Tot i això, no ha arribat a interessar prou els consumidors, malgrat que incorpora detalls pràctics inèdits, com el sistema Touchstone de càrrega de bateria per inducció. Primer es va veure penalitzat per uns telèfons, els de Palm, que no estaven a l'altura pel que fa a les prestacions i a la qualitat de construcció. Després, ja en mans de HP, va ser el retard a treure un tablet competitiu el que va impedir que els creadors d'aplicacions s'hi interessessin, i en el mercat dels mòbils ja no es va enlloc sense un ecosistema integrat de dispositius, programes, serveis i contingut digital perfectament integrat.

HP insisteix que només deixa de fabricar els aparells i que té intenció de mantenir viu WebOS, sense concretar si això vol dir que mantindrà la seva intenció d'incorporar-lo a altres equips, des d'ordinadors fins a impressores, o bé que l'oferirà a altres fabricants de mòbils, tal com va deixar caure Rubinstein fa pocs mesos a San Diego (vegeu Dígits i andròmines del 4 de juny). Malgrat això, ara per ara la cursa dels sistemes operatius mòbils s'ha quedat sense un dels aspirants més prometedors.

I és una llàstima, perquè precisament aquesta mateixa setmana el futur de WebOS hauria pogut canviar radicalment, després que Google hagi comprat la divisió de mòbils de Motorola, un dels fabricants més fidels al sistema operatiu Android, que ha adoptat en exclusiva.

Amb l'adquisició, la més gran de la seva història (12.500 milions de dòlars), el gegant d'in ternet entra directament a la fabricació de smartphones i tablets amb el sistema operatiu Android, el més venut de l'actualitat, i passarà a gestionar una altra de les citades plataformes integrades. Fins ara, Google mantenia la neutralitat davant els fabricants de terminals Android (Samsung, LG, HTC, Sony Ericsson, Huawei, ZTE, entre molts d'altres). Ara que n'ha adquirit un, i malgrat les promeses de gestionar Motorola de manera independent i en igualtat de condicions amb la resta de llicenciataris d'Android, Google passa a aparèixer com a competidor en lloc de proveïdor de cara a molts dels fabricants citats, que podrien estar interessats a considerar alternatives a Android... una de les quals podria haver estat precisament WebOS.

Amb els primers models Motorola de la nova era podrem comprovar si Google li ha permès accedir a característiques d'Android que fins ara no havia compartit. Fins aleshores, el que sembla clar és que l'empresa del cercador ha comprat sobretot una de les carteres de patents tecnològiques més àmplies del sector del mòbil (Motorola va inventar el telèfon mòbil!) de cara a protegir Android davant la intensa activitat legal de la indústria, en la qual la competència es desenvolupa tant en el mercat com en els tribunals de propietat industrial (vegeu Dígits i andròmines del 26 de març), i en la qual el sistema operatiu de Google i els fabricants que el fan servir són fins ara els més vulnerables. El penúltim episodi ha estat el bloqueig temporal, a instàncies d'Apple, de la venda del tablet Samsung 10.1 a Europa. Com a propina de l'operació, a més, hi ha la tecnologia Motorola de descodificadors de televisió interactiva, un camp que interessa molt a Google, però en el qual Google TV encara no ha aconseguit fer-se un lloc.

stats