19/03/2017

Quatre dies amb connectivitat de luxe

4 min
Quatre dies amb connectivitat de luxe

Si la GSMA va instal·lar el seu Mobile World Congress a Barcelona l’any 2006 i té previst quedar-s’hi almenys fins al 2023 és perquè la ciutat sempre li ha proporcionat una infraestructura excel·lent d’espais per a exposicions i congressos, amb els serveis de suport necessaris en hoteleria, restauració i transport. Però la connectivitat de xarxa a disposició dels assistents en les primeres edicions era molt deficient: gairebé feia riure -o més aviat plorar- que la gent més connectada del món no pogués parlar pel mòbil o accedir a internet en condicions.

Aquells temps ja han quedat enrere. Els actes per a la premsa que les empreses organitzen el diumenge abans fora de la Fira de Gran Via segueixen anant inexplicablement coixos, però entre dilluns i dijous els implicats es bolquen a aconseguir que els més de 100.000 congressistes tinguin la millor cobertura possible dins del MWC, la principal trobada mundial de la indústria de les telecomunicacions.

En primer lloc, hi ha el desplegament de wifi de tot el recinte de Gran Via: els vuit pavellons i les zones de pas ocupen un total de 250.000 metres quadrats, equivalents a 33,6 camps de futbol com el del Barça, i aquest any s’han cobert amb 1.345 punts d’accés, entre els públics i els restringits. En realitat hi ha múltiples xarxes wifi: la dels visitants està separada de la que fem servir els 4.000 periodistes acreditats -que al centre de premsa també tenim internet per cable-, i al Broadcast Village -la zona reservada per als mitjans audiovisuals que la CCMA, RTVE, la CNN, CNBC i Bloomberg compartim amb la televisió oficial del MWC- n’hi ha una altra. En tots els casos, les xarxes estan duplicades: segons la compatibilitat del dispositiu, t’hi pots connectar en la banda de 2,4 GHz o en la de 5 GHz, cadascuna amb la seva contrasenya, que pots consultar en algun dels nombrosos rètols instal·lats per la GSMA.

No totes les xarxes wifi del MWC són accessibles al públic. Molts estands tenen la seva, proporcionada per l’organització com a servei opcional. Les tarifes que aplica la GSMA per exposar al MWC són un secret molt ben guardat, però almenys dos expositors reconeixen haver pagat més de 2.000 euros per disposar del servei de wifi durant quatre dies. Com és natural, des del primer dia trobes pels passadissos de l’exposició tècnics de l’organització verificant la cobertura amb aparells mesuradors de camp.

Aquesta infraestructura transporta un volum de dades enorme: aquest any s’han connectat a les xarxes wifi del MWC un total de 91.659 dispositius diferents, que han transferit a internet més de 150 terabytes, un 18% més que el 2016 i 10 vegades més que el 2011. El dia de més trànsit es va assolir un pic de 4.566 gigabits per segon (Gbps), un 25% més que en l’edició anterior. El dimecres 1 va ser el dia més intens en trànsit de sortida (descàrregues), i el dilluns 27 el de més activitat en trànsit d’entrada. En canvi, el moment amb més dispositius connectats simultàniament va ser el dimarts 28, amb 28.275 aparells.

I en segon lloc, esclar, hi ha la cobertura de telefonia mòbil, que les grans operadores locals reforcen a la zona durant els dies del MWC amb atenció especial als usuaris estrangers que es connecten en règim d’itinerància. Per exemple, Vodafone va instal·lar a l’interior del recinte les anomenades lampsites, microantenes 4G+ distribuïdes per millorar la cobertura. La companyia va gestionar el dia més actiu tants usuaris en roaming de veu (sobretot dels EUA, el Regne Unit, França i Alemanya, per aquest ordre) com el dia de més trànsit de l’estiu passat a la costa de Tarragona. Orange va registrar a Barcelona un 8% més de trànsit de veu i un 14% més de dades del que és habitual, i a la zona de la Fira va multiplicar per cinc el trànsit de veu i per set el de dades respecte al de dues setmanes abans, mentre es muntaven els estands. Telefónica, que va incrementar un 13,5% el seu trànsit habitual, va atendre sobretot usuaris d’Alemanya, el Regne Unit, els EUA i la Xina.

Al servei normal de telefonia i internet mòbil s’hi han d’afegir les nombroses demostracions de tecnologia que els expositors fan a la zona durant el MWC. En tots els casos hi participen una operadora i un dels seus proveïdors de tecnologia: al circuit de proves d’Applus Idiada a Tarragona hi circulaven dos cotxes pilotats a distància gràcies a connexions experimentals amb prestacions pròpies de la 5G, un des de l’estand de Telefónica i l’altre des del d’Ericsson. En canvi, Orange i Vodafone optaven per explotar les possibilitats de les xarxes 4G que existeixen actualment. L’operadora francesa assolia al seu estand una velocitat de connexió mòbil de 705 megabits per segon (Mbps) gràcies a una modalitat GigaLTE que agrupa l’ample de banda de les quatre bandes de freqüència en què disposa de llicència per a ús comercial, tot i que per gaudir-ne fan falta terminals especials. No és aquest el cas del sistema Massive MIMO que Vodafone i Huawei van desplegar a l’exterior del recinte de Gran Via, i que concentra la cobertura de mòbil en feixos molt localitzats, cosa que permet multiplicar per cinc la quantitat d’usuaris que pot atendre simultàniament una antena 4G, molt útil en situacions amb gran concentració de smartphones com és el MWC.

Malauradament, la majoria de les novetats en connectivitat que es van exposar a Barcelona durant el MWC es van apagar tan bon punt es va acabar el congrés, en espera que les operadores de tot el món les adoptin i, posteriorment, les comercialitzin. Però algunes ja s’han quedat aquí: Vodafone presumeix que 250 municipis catalans ja poden assolir velocitats de 185 Mbps amb mòbils existents gràcies a l’agrupació de dues bandes de freqüència 4G, i en 18 d’ells la velocitat màxima és de 350 Mbps perquè es fan servir tres bandes. I el primer dia de l’esdeveniment, l’operadora va encendre definitivament a Barcelona i quatre capitals més de l’Estat la seva xarxa NB-IoT per connectar objectes, que admet més de 100.000 dispositius per antena. Ara el repte és el de sempre: ampliar aquests avenços a tots els racons del territori, una fita que no depèn només de l’enginyeria, sinó també del negoci.

stats