DÍGITS I ANDRÒMINES
Misc 10/02/2017

Rellotges connectats, promesa incomplerta

Google presenta la nova versió d'Android per a rellotges en un mercat molt menys actiu del que s'havia pronosticat

i
Albert Cuesta
5 min
Rellotges connectats, promesa incomplerta

Diu IDC que el tercer trimestre de l’any passat es van vendre al món més de 360 milions de telèfons intel·ligents. En canvi, durant el mateix període, l’últim del qual la consultora ofereix dades comparables, només es van despatxar 23 milions de wearables, dispositius electrònics per portar posats, una categoria que a més dels rellotges connectats inclou els braçalets registradors d’activitat física, que són més de dos terços del total d’unitats venudes. Si ens centrem estrictament en els rellotges, Strategy Analytics xifra en 8,2 milions les vendes del quart trimestre del 2016 i en 21,1 milions les de tot l’any.

Es miri com es miri, el mercat de la tecnologia vestible o portable s’ha quedat molt per sota de les previsions dels fabricants d’electrònica de consum, que confiaven a ocupar amb els seus productes els canells d’una gran part dels consumidors que ja portem a la butxaca un dels seus telèfons. Les expectatives no s’estan complint, fins al punt que alguna altra consultora ha començat a incloure en la categoria dispositius com les càmeres esportives i els visors de realitat virtual, ni que sigui per disfressar el seu optimisme anterior. I això que les dades de vendes de l’any passat inclouen fins i tot els auriculars sense fils IconX i els braçalets esportius Gear Fit 2, que Samsung va regalar a molts compradors inicials del taulèfon Galaxy Note 7 i no va reclamar quan va recuperar els aparells pel risc d’incendi de la bateria. Apple presumeix d’haver venut més de 78 milions d’iPhones durant l’últim trimestre del 2016, però a l’hora de parlar de les vendes de rellotges Watch es limita a qualificar-les de “rècord” sense concretar més, de manera que ens hem de refiar dels 5,2 milions d’unitats que indiquen estimacions de tercers.

¿Com és que els consumidors no hem adoptat massivament els rellotges connectats? Fins i tot se sap que un percentatge substancial dels qui en van comprar han acabat deixant-lo al calaix. Els suposats avantatges no compensen els inconvenients pràctics. Per començar, la bateria: no és només que costi passar dels dos o tres dies d’autonomia, sinó que per aconseguir-la els rellotges han de ser més aviat voluminosos, més atractius per als compradors potencials de cronògrafs esportius convencionals que per als partidaris de rellotges més discrets. També hi ha contrasentits com haver de posar a carregar el rellotge al vespre si vols dur-lo posat mentre dorms per poder analitzar el teu patró de son, sabent que si no el portes posat no et podrà avisar quan sigui l’hora òptima d’anar al llit per aconseguir l’objectiu d’hores de descans que t’hagis fixat. I aspectes logístics, com haver d’agafar el cable específic del rellotge (o el seu carregador sense fils) si tens previst passar més d’un parell de nits fora de casa.

També acaba sent una molèstia la vinculació obligada amb el telèfon per disposar d’informació actualitzada a la pantalla del canell. Els pocs models que admeten una targeta SIM ofereixen més independència, sobretot si és del tipus eSIM -que va incrustada a l’interior-, però no tothom està disposat a contractar dues targetes mentre les operadores no proposin modalitats més flexibles de facturació. Amb els rellotges amb connectivitat mòbil incorporada i amb alguns dels connectats al telèfon per Bluetooth es poden fer i atendre trucades a l’estil Dick Tracy, però fer-ho en públic resulta indiscret si no portes també uns auriculars sense fils enllaçats amb el rellotge. Esclar que pots aprofitar-los per escoltar música, i per això hi ha rellotges amb memòria per guardar cançons. Però són una altra bateria que has de pensar a carregar.

I per si no n’hi ha prou amb les limitacions del hardware, hi ha les incompatibilitats de software. Tot va bé si et conformes amb l’aplicació pròpia del rellotge i les dades que et proporciona. Però si vols establir correlacions amb les d’altres dispositius, t’has de mantenir fidel als productes de la marca o als de les que hi tinguin acords. Si ets més d’anar picant d’aquí i d’allà, et caldrà molta sort. És la gran limitació oculta d’aquesta mena de plataformes de salut i forma física. Per exemple: fins fa uns dies, l’esfigmomanòmetre Ivy Health de canell que faig servir per prendre’m la pressió només acumulava les dades en la seva pròpia aplicació mòbil; ara la versió per a iPhone també les pot traspassar a la plataforma Health d’Apple, i la d’Android pot fer-ho a l’S Health de Samsung, però no al Google Fit d’Android, que és justament on recullo les dades diàries de passes caminades que compta el meu rellotge Pebble. S Health, en canvi, monitoritza de manera continuada el meu ritme cardíac amb el pulsímetre del rellotge Samsung Gear 3, igual que fa Apple Health amb el del rellotge Apple Watch. El cas extrem és el de Fitbit: la seva bàscula de bany Aria és tan intel·ligent que sap identificar si la persona que hi ha pujat soc jo o alguna de les persones que conviuen amb mi, però en canvi és incapaç de comunicar el meu pes a cap de les tres plataformes de salut citades (Apple, Google i Samsung) i m’obliga a fer servir la seva pròpia aplicació, que només recull dades d’activitat dels rellotges i polseres de la mateixa marca. Per tant, si vull analitzar com influeixen la meva activitat física de dia i les meves hores de son sobre el meu pes o el meu ritme cardíac, m’he de casar amb un únic sistema del qual no sé si em podré emportar les dades si un dia decideixo canviar.

I no és que els rellotges connectats no tinguin casos d’ús interessants: amb l’aplicació de TMB pots saber quant trigarà a arribar l’autobús que esperes; els clients del Santander poden pagar amb Apple Pay a les botigues només acostant el Watch al datàfon. I els runners poden deixar el mòbil a casa quan surten a córrer perquè el GPS incorporat en el rellotge enregistrarà la ruta per analitzar-la i comparar-la quan tornin. Però ni tan sols els productes centrats en el seguiment d’activitat física sembla que tinguin un futur brillant: fa anys que Nike va aparcar la FuelBand; Jawbone busca finançament per reorientar-se cap a les aplicacions clíniques professionals, i els resultats trimestrals més recents de Fitbit indiquen que les compres d’empreses rivals com Pebble i Vector són més aviat fugides endavant per reactivar un negoci que no creix: l’empresa acaba d’anunciar que acomiadarà un 6% de la plantilla.

En aquest panorama Google ha presentat aquesta setmana la nova versió 2 del seu sistema Android Wear per a rellotges connectats. Afegeix funcions com ara l’assistent de veu Google Assistant, la instal·lació d’aplicacions directament des del rellotge i la possibilitat de pagar a les botigues (amb Android Pay), que ja tenien els models d’Apple i Samsung. Però és molt significatiu que el gegant d’internet només hagi aconseguit reclutar la coreana LG per al llançament inicial d’Android Wear 2. Rivals com ara Motorola i Huawei, que havien apostat fort per la versió anterior, sembla que han preferit esperar a veure com va.

stats