'Smartphones' menys insostenibles
El dissenyador holandès Dave Hakkens es va plantejar fa uns mesos per què si reparem les rodes punxades però no llencem la bicicleta, no fem el mateix amb els dispositius electrònics
No fa gaire, quan les operadores de telefonia tenien més màniga ampla subvencionant smartphones , hi havia clients que canviaven d'aparell cada nou mesos. Actualment, la mitjana ronda més aviat els quinze mesos, però segueix sent molt alta. El pitjor és que molts dels aparells que descartem continuen sent perfectament funcionals, però els substituïm per models que ofereixen una càmera amb més resolució, un processador més ràpid o, senzillament, una bateria nova, perquè la que teníem no es pot comprar i canviar amb facilitat. Igualment, el grau d'integració dels dispositius electrònics dificulta reparar-los a la manera clàssica, la de canviar un component avariat per una peça de recanvi. D'aquesta manera, anem generant un immens volum de deixalles electròniques, la majoria de les quals no acaben en centres de reciclatge gestionat, sinó en abocadors incontrolats del Tercer Món o al fons de caixes i calaixos de les nostres llars.
El dissenyador holandès Dave Hakkens es va plantejar fa uns mesos per què si reparem les rodes punxades però no llencem la bicicleta, no fem el mateix amb els dispositius electrònics. I es va inventar el concepte del Phonebloks, un smartphone que cada consumidor es podria configurar al seu gust, incorporant en una base comuna els mòduls funcionals que necessiti com peces de Lego, esquivant la política comercial vigent al mercat, que si vols fer fotografies de més resolució t'obliga a comprar un model amb processador més potent o més capacitat de memòria, encara que no els necessitis. Amb un Phonebloks, qui vulgui portar a la butxaca molta música digital podria renunciar a la funció de càmera i ocupar el seu espai amb un mòdul de memòria. O triar una pantalla més petita deixant espai per a un teclat físic.
La idea de Hakkens no és nova: el 2007 l'empresa israeliana Modu Mobile ja va presentar a Barcelona un smartphone bàsic -en aquell moment el model tàctil més petit del mercat- que es podia ampliar funcionalment amb carcasses que el transformaven en càmera, videoconsola o navegador. Modu no va triomfar i va desaparèixer del mapa el 2010, però el seu esperit reencarnat en Phonebloks els ha semblat prou atractiva a gairebé un milió de consumidors, que han manifestat el seu interès en una web de micromecenatge que l'holandès ha passejat pels principals fabricants mundials de mòbils i components electrònics a la recerca de suport.
Un suport que ha trobat als EUA: resulta que Motorola, l'empresa que va fabricar el primer telèfon mòbil de la història i que és propietat de Google des de fa dos anys, tenia en marxa el seu propi projecte de smartphone modular, anomenat Ara (no em consta que hi hagi cap relació amb aquest diari), amb una estructura bàsica anomenada endo (per endoesquelet) que admet la connexió dels mòduls funcionals -pantalla, memòria, processador, càmera, ràdios- que cada usuari vulgui incorporar. Des d'aquesta setmana, els dos projectes s'han aliat i els responsables d'Ara diuen que comptaran amb la comunitat de Phonebloks per continuar el desenvolupament.
Fins ara Phonebloks semblava només relativament viable, perquè les prestacions dels smartphones actuals depenen en bona part d'un alt grau d'integració física entre els components. Però tenir al darrere Google, que fa servir Motorola com a divisió de R+D en telefonia, fa que sembli molt menys agosarat pensar en telèfons que no haguem de descartar quan els falli algun dels components. I, de fet, el cercle s'ha tancat: va ser precisament Google qui va comprar les poques patents que havia registrat Modu.
L''smartphone' ètic
També dels Països Baixos n'arriba el Fairphone, que presumeix de ser el primer telèfon fabricat segons principis ètics en el proveïment de materials i en l'assemblatge dels aparells, dos dels àmbits més foscos de la indústria electrònica. Segons els seus creadors, en la producció del Fairphone només es fan servir coltan, estany i altres minerals procedents de mines supervisades per ONG que vetllen per una producció exempta de conflictes, especialment al Congo. A més, l'assemblatge dels telèfons es fa a la Xina com els de qualsevol altre fabricant, però només en tallers que s'ha comprovat que no practiquen l'esclavatge laboral. Els promotors del Fairphone reconeixen que encara no han aconseguit el mòbil totalment ètic que els agradaria; inicialment volien fer-ne la producció a l'Europa de l'Est, però la diferència de cost hauria fet inviable el projecte. Això sí, també han considerat la sostenibilitat en el disseny: incorpora material reciclable sempre que és possible, i el sistema operatiu ha estat modificat per optimitzar la vida útil de la bateria abans d'haver de canviar-la. I dels 325 euros que costa el Fairphone -a la seva web ja han venut gairebé totes les 25.000 unitats de la primera remesa-, tres es dediquen a donacions a una fundació que construeix abocadors segurs de deixalles electròniques al Tercer Món.
El Fairphone sortirà aquest Nadal al mercat amb Android, però també admetrà dos sistemes operatius lliures i oberts més: Firefox OS i Ubuntu Touch. Si en voleu saber més, un dels responsables del Fairphone en donarà detalls demà diumenge a la convenció DevConBcn, que s'està celebrant aquest cap de setmana al Design Hub, a la plaça de les Glòries de Barcelona.
