Publicitat
Publicitat

CRÍTICA XARXES

Si els cotxes fossin com els xips

Aquest any n’ha fet 50 que Gordon Moore, un dels fundadors d’Intel, va formular la llei que porta el seu nom: la quantitat de transistors que caben en un xip —i, per tant, la potència de càlcul o la capacitat d’aquest xip— es duplica cada 18 mesos. Per això els processadors actuals funcionen 3.500 vegades més ràpid, consumeixen 90.000 vegades menys i costen una seixantena part que els de fa mig segle. Brian Krzanich, el conseller delegat d’Intel, explica que si un cotxe com l’escarabat de Volkswagen hagués millorat tant com els microxips, ara agafaria els 482.000 quilòmetres per hora, recorreria 850.000 quilòmetres amb un litre de combustible i costaria menys de quatre cèntims d’euro.

Aquesta evolució dels xips ha determinat la de tota la tecnologia electrònica i les aplicacions personals i empresarials que se’n deriven. En gran mesura, els fabricants de dispositius dissenyen els seus productes en funció del que permeten els components. Per aquest motiu les prestacions dels ordinadors i dels mòbils varien relativament poc d’una marca a l’altra dins d’una mateixa generació. Parant atenció a la indústria dels components electrònics es pot preveure quins productes trobarem al mercat d’aquí uns mesos.

Aquest dilluns Intel ha confirmat que pagarà més de 15.000 milions per Altera, un fabricant de xips reprogramables per a servidors que li permetrà dependre menys dels PC en declivi que fins ara li proporcionen la majoria dels seus ingressos. L’operació és la compra més gran de tota la història d’Intel, però és només la meitat del que Avago va acordar pagar la setmana passada per Broadcom, fabricant de xips per a smartphones. Al mateix temps, NXP es troba en procés d’adquisició de Freescale. El segment dels semiconductors està en plena concentració, perquè cap inversor vol quedar al marge dels mòbils, del núvol i, sobretot, de l’explosió en quantitat que representarà la internet dels objectes connectats.

PUBLICITAT
PUBLICITAT