DÍGITS I ANDRÒMINES
Misc 07/12/2013

La febre de les aplis mòbils

i
Albert Cuesta
4 min

Amb un milió de títols disponibles al catàleg de cadascuna de les dues botigues principals -l'App Store d'Apple i la Play Store de Google- i un volum acumulat de descàrregues que ja ha superat els 120.000 milions, les aplicacions mòbils segueixen guanyant terreny com el mitjà preferent per accedir a la xarxa amb dispositius de butxaca: segons IAB Spain, a l'Estat ho fan el 71% dels usuaris.

Aquesta és una de les dades que es van comunicar aquesta setmana al CosmoCaixa en el marc del BDigital Apps, el congrés sobre tecnologies mòbils que el centre tecnològic Barcelona Digital organitza des de fa quatre anys: sí, abans que la GSMA escollís Barcelona com a capital del món mòbil. Actualment, algunes fonts comptabilitzen a l'àrea metropolitana 500 empreses dedicades a les tecnologies de mobilitat, la meitat de les quals treballant específicament en el camp de les aplis.

En aquesta edició, la majoria dels ponents han passat de puntetes sobre la dificultat de fer rendibles les inversions en creació i distribució d'aplicacions, i han preferit passar directament a les possibilitats que ofereixen en el camp del màrqueting i la publicitat de butxaca i geolocalitzada, mitjançant títols vinculats a l'activitat de les marques com la nova aplicació de Caprabo i el joc AppCorn , que permet obtenir entrades de franc per als cinemes de Cinesa. En general, es tracta d'aplis que potser no atreuen clients nous, però fidelitzen els que ja ho són.

Altres segments de mercat en els quals aspiren a fer negoci els desenvolupadors locals són el turisme i la salut. En el primer cas, mitjançant aplicacions relacionades amb la mobilitat urbana i les ciutats intel·ligents en què els municipis etiquetin els objectes de manera que proporcionin informació als vianants. En el segon, amb aplicacions i serveis de consulta que optimitzin la relació entre el pacient i el metge: iPediatric , creada per especialistes de l'Hospital de Sant Joan de Déu, facilita als pares saber si han de trucar al pediatra o anar directament a urgències. Amb ExpertSalud , dels laboratoris Esteve, l'usuari pot anar recopilant les seves constants vitals per informar millor el metge, i rep recordatoris sobre medicació que poden mitigar el problema que suposa que la meitat dels malalts crònics no segueixen com cal el tractament que els han receptat. Probablement, la proposta més interessant en aquest àmbit és Upatient , un apliservei -web + aplis mòbils- que organitza tota la informació mèdica de l'usuari, de manera que els metges en puguin fer seguiment a distància. La clau del seu futur serà precisament en quin grau l'adoptaran els professionals sanitaris, amb l'interrogant de la sanitat pública.

Upatient és una de les aplicacions locals vistes al BDigitalApps que està tecnològicament a l'altura de solucions semblants ja vistes en altres països. Una altra, sense cap relació amb el sector sanitari, és Groopic , un substitut de les incòmodes autofotos (ara en diuen selfies ) que aconsegueix que en les fotografies de grup hi apareguin tots els presents, inclòs el fotògraf, fusionant hàbilment dues imatges captades per persones diferents.

Des del punt de vista del desenvolupament de les aplis, durant les sessions del congrés es van dir unes quantes obvietats: que s'ha de tenir present a quin tipus d'usuari s'adreça cada aplicació i que convé verificar-ne contínuament (en diuen testejar ) el bon funcionament. Una mica preocupant va resultar la recomanació de llançar cada setmana una nova versió de les aplis, que segons com es pot interpretar com una invitació a considerar els usuaris com conillets d'Índies.

També es va esmentar la conveniència de vigilar la facilitat d'ús: un dels ponents va mostrar l'aplicació que considera més lletja de totes les que ha vist, un generador de contrasenyes per a mòbils Android, i no puc deixar d'estar-hi d'acord. En l'àmbit de la usabilitat, el representant de l'empresa Code Factory va recordar una de les assignatures pendents de les aplis mòbils: l'accessibilitat. Els sistemes operatius ja inclouen funcions que faciliten l'ús per part de persones amb alguna discapacitat, però pocs desenvolupadors les fan servir. Quan es va preguntar a l'auditori quants dels presents ho tenien en compte en els seus productes, només una persona va alçar la mà. Sembla que quan la legislació faci obligatòria l'accessibilitat en les aplis mòbils, tothom haurà de córrer.

Inevitablement, el gruix de les aplis presentades funcionen només en Android i en iOS, cosa que realimenta el duopoli entre aquestes dues plataformes, que segons Kantar Worldpanel sumen el 87% dels smartphones venuts durant el trimestre passat al conjunt dels cinc mercats europeus més grans i el 94% dels venuts a Espanya. Microsoft, un dels patrocinadors del congrés, s'esforçava a destacar que el seu excel·lent Windows Phone ja té més del 10% de quota del mercat europeu, però obviava que a l'Estat aquesta quota és només del 4,3%. Per cert, un pes idèntic al dels iPhone, per molt que cap desenvolupador es plantegi ignorar els mòbils d'Apple.

En qualsevol cas, La Caixa va aportar la nota esperançadora en explicar que la seva Línia Oberta per a mòbils no és una aplicació nadiua, sinó una aplicació web universal que es pot fer servir també amb el navegador de telèfons que no siguin Android ni iPhone. Dijous es presentarà a Barcelona una revista digital que adopta el mateix sistema.

stats