Dígitsiandròmines
Misc 09/08/2013

El laboratori català de Telefónica

i
Albert Cuesta
4 min
Dos mòduls M2M Thinking Things

Q uè tenen a veure les receptes de Ferran Adrià amb els partits del Barça? Des del punt de vista de Pablo Rodríguez, tots són exemples de xarxes. Segons el director d'innovació de Telefónica I+D, una recepta de cuina és una xarxa d'ingredients, de molècules, i un equip de futbol ho és de persones, i el resultat gastronòmic o esportiu depèn de l'encert en combinar-los. Per això el centre de recerca que l'operadora té al Fòrum de Barcelona s'encarrega dels aspectes tecnològics de la Bullipedia, el repositori digital d'informació culinària acumulada per Adrià i el seu equip d'El Bulli, i treballa amb el FC Barcelona en l'anàlisi de les tàctiques de joc de l'equip.

El centre de Telefónica a Barcelona ha celebrat fa poc els seus primers 10 anys de funcionament. Centrat inicialment en els desenvolupaments d'internet i multimèdia per al grup -aquí es va dissenyar la xarxa global de distribució de contingut de vídeo en alta definició de l'operadora-, la seva orientació ha canviat sota la direcció de Rodríguez, i ara es dediquen sobretot al big data , l'anàlisi de grans volums de dades per convertir-los en informació, i a l'internet de les coses.

A Barcelona han nascut fins ara, explica Rodríguez, projectes com el disseny de GiffGaff, una operadora mòbil virtual que funciona al Regne Unit i que té un fort component social , perquè els abonats intervenen en la definició dels serveis i obtenen descomptes en la factura si fan que s'hi apuntin els seus amics. També s'han creat aquí moltes de les funcions telefòniques del sistema operatiu mòbil obert FirefoxOS, que Telefónica impulsa amb la fundació Mozilla per a smartphones barats adreçats sobretot als mercats emergents .

L'orientació internacional del centre català no acaba aquí. A més de la recerca pròpia que porten a terme els seus 300 empleats, entre els quals hi ha enginyers, sociòlegs, psicòlegs i antropòlegs, des de Barcelona també es marca la pauta dels que l'empresa té en altres llocs del món, cadascun d'ells especialitzat en determinats àmbits: a Israel treballen en serveis de telefonia sobre internet des que Telefónica va comprar l'empresa JaJah; al Brasil es dediquen als micropagaments i al suport a l'emprenedoria de les dones, i al Regne Unit dissenyen nous serveis de comunicacions que converteixen el telèfon en una aplicació que es pot transportar d'un dispositiu a un altre.

Algunes de les creacions del centre de Barcelona, però, es poden veure funcionar més a prop. Telefónica ha designat Catalunya com a banc de proves pilot d'algunes tecnologies que aspira a implantar a tot el món. A Sant Pere de Ribes hi ha 30 famílies que estan provant BeWiFi, un router especial que permet compartir i reciclar l'excés d'ample de banda de les connexions domèstiques, per optimitzar els desplegaments de xarxa. També és a Barcelona on els investigadors de l'operadora estan provant les Thinking Things (coses que pensen), un sistema de petits mòduls sensors de temperatura, pressió, humitat i moviment amb targeta SIM i bateria carregable que encaixen com un Lego i permeten dotar els objectes amb intel·ligència i comunicació, sigui una planta que ens recorda quan l'hem de regar o un contenidor de mostres clíniques per analitzar que monitoritza en temps real les condicions durant el transport. Els mòduls en qüestió, per cert, estan fets amb impressora 3D, una altra de les tecnologies que segons Rodríguez estan facilitant actualment l'emprenedoria, juntament amb el núvol de la xarxa i els smartphones .

I és que a Telefónica I+D es consideren els emprenedors del grup i apliquen aquest patró: cada projecte s'aborda amb criteris de start-up interna, en què intervenen de 10 a 20 persones. La taxa de fracàs -entesa com el percentatge de projectes que no s'acaben transformant en productes o serveis comercials- és elevada: un 60% en les fases inicials, que es va reduint fins al 20% en les més avançades. En qualsevol cas, el que el grup no adopta es pot aprofitar, sigui via llicències als emprenedors externs que participen en la incubadora Wayra de l'operadora o bé en forma d'empreses creades pels mateixos empleats, com la firma Catchoom, de reconeixement d'imatges.

El nivell del centre de Barcelona, en què Telefónica porta invertits 200 milions d'euros (28 milions l'any passat) és molt alt: el seu responsable assegura que juguen en la mateixa lliga que les universitats de Stanford, MIT, Berkeley, Colúmbia i Cornell, i que empreses com Google, Microsoft i Yahoo. En canvi, diu que cap altra operadora de telecomunicacions del món els iguala. 50 dels 300 empleats són doctors i l'empresa presumeix de fitxar l'1% dels doctorats de les 100 universitats principals del món. De fet, en la convocatòria més recent es van presentar 400 sol·licituds per cobrir dues vacants. Rodríguez, que procedeix del món de la recerca acadèmica, no s'està de recordar que l'estat espanyol és la vuitena potència científica mundial, però fins ara no ho transforma en diners: l'any 2012, el conjunt de les universitats espanyoles van vendre 21 milions d'euros en llicències tecnològiques, mentre que el MIT de Boston en va llicenciar tot sol més de 70 milions. Per això insisteix que la innovació és la suma de la invenció i la comercialització, i defensa la recerca privada -"al servei de la societat", diu- afirmant que els únics departaments de R+D que tenen èxit són els que surten al mercat.

stats