02/07/2013

Si em poso rellotge, haurà de ser molt més intel·ligent

2 min

Des que hi ha telèfons mòbils, el compromís i la puntualitat han passat a la història. Abans, la gent quedava en un lloc concret en una hora determinada i s'esforçava a arribar-hi a temps -o cinc minuts abans, com ens ensenyaven els pares-. Ara senzillament s'acorda: "Ja ens trucarem per saber on sou", i fer tard sembla el més normal del món, perquè es pot telefonar per avisar a qui et deu estar esperant.

La relació entre els telèfons mòbils i els rellotges -o més aviat la seva absència- és molt estreta. Som molts els que no portem rellotge des de fa anys, perquè si ens cal saber l'hora la tenim a la butxaca, actualitzada al segon. Però si hem de creure alguns pronòstics, aviat tornarem a vestir els nostres canells amb smart watches , rellotges intel·ligents que es connecten sense fils a l' smartphone i mostren a la pantalla la pròxima cita de l'agenda o l'últim missatge rebut, per poder fer-hi una ullada fins i tot quan tenim les mans ocupades. Sony ja va per la segona generació de rellotges complementaris dels seus mòbils Android i ahir es va saber que Apple ha registrat al Japó la marca iWatch, cosa que s'interpreta com a confirmació que aquesta serà la seva nova gamma de productes revolucionaris.

Per ara, jo no els veig gaire la gràcia. Des del febrer he provat repetidament de fer servir un rellotge intel·ligent i trobo que el suposat avantatge de comoditat d'ús queda neutralitzat per la necessitat de carregar la bateria d'una altra andròmina més. Si de cas, m'ho repensaria si la polsera fes molt més que dir-me l'hora i atabalar-me amb l'últim tuit: la taiwanesa Foxconn -sí, la mateixa que fabrica els iPhones per a Apple- ha presentat un model que, ja que el portes posat, mesura el ritme cardíac i la respiració i ho registra en una aplicació del mòbil. Així, si més no, podré quantificar l'estrès que em provoca tanta hiperconnexió.

stats