07/10/2016

El teu robot li comprarà coses al meu

4 min
El teu robot li comprarà coses al meu

“Les dades són com les persones. Si les tortures prou, t’acaben dient el que vols sentir”. Liana Napalkova, investigadora del centre tecnològic Eurecat, posava d’aquesta manera en perspectiva aquest dimecres les possibilitats que l’anàlisi de dades massives ofereix per obtenir coneixement. Napalkova recorda que per obtenir bones respostes és imprescindible fer bones preguntes. En cas contrari corres el risc d’acabar com els protagonistes de la Guia galàctica per a autoestopistes, l’hilarant llibre de Douglas Adams en què un superordinador triga 7,5 milions d’anys a concloure que la resposta a la pregunta definitiva sobre la vida, l’Univers i tot plegat és, senzillament, “42”.

Amb aquest to, tan humorístic com intrigant, va acabar la segona edició del Big Data Congress, que el Centre d’Excel·lència en Big Data (CoEBigData) i el centre tecnològic Eurecat han organitzat aquesta setmana a Barcelona. Les sessions van estar centrades majoritàriament en l’aplicació de les dades massives al negoci. Pier Paolo Rossi, del Banc Sabadell, explicava que els clients de l’entitat amb ingressos alts s’han multiplicat per 1,6 en quatre anys, però els d’ingressos baixos ho han fet per 3,7 en el mateix període, i això els obliga a gestionar les dades internes de manera diferent, introduint mecanismes de personalització i automatismes. Oriol Vila, de la comercialitzadora elèctrica HolaLuz, assegura que explotar les dades dels clients és crucial en el seu sector, en què el marge industrial és de només un 5%. En la mateixa línia, Manu Carricano, d’Esade, explica que Amazon canvia cada dia 2,5 milions de preus a la seva botiga buscant optimitzar el benefici: apujar només un 1% el preu d’un producte representa incrementar el benefici operatiu un 12% de mitjana.

Solvia, la immobiliària del Banc Sabadell, valora amb una aplicació de l’empresa AIS cadascun dels 100.000 immobles que té en cartera, creuant les dades amb les d’altres immobles del mateix tipus situats en les zones censals de l’Estat més semblants -entre les 36.000 possibles- a partir d’un miler de paràmetres socioeconòmics de la base de dades de l’INE. D’aquesta manera aconsegueix preveure quin serà el preu final amb què acabarà tancant l’operació de venda o lloguer.

Un factor important és el tipus de dades. Segons Steve Prentice, de la consultora Gartner, el 90% de les que acumulen les organitzacions són desestructurades. Aquí hi entren plataformes de computació cognitiva com la d’Atomian, centrada en el 80% de dades “fosques” que generen les empreses, i el Moriarty creat per Everis NTT al seu centre de Saragossa, que analitza el text de milions de documents per trobar semblances i plagis entre textos que no són necessàriament idèntics, idoni en camps com el registre de patents. Prentice també va fer èmfasi en el paper dels algoritmes: el de recomanacions de producte d’Amazon li aporta un 10% de la facturació. I cada vegada seran més importants: l’analista diu que aviat tindrem casos en què el robot d’una empresa li comprarà productes o serveis al robot d’una altra. Un dels casos intrigants que es van veure al Big Data Congress és el de Konodrac, una empresa de Barcelona que va molt més enllà dels audímetres: monitoritza 150.000 dispositius que li permeten saber en quin moment un programa de TV guanya o perd espectadors i l’efecte minut a minut de les xarxes socials sobre l’audiència. L’altre, el projecte Good City Life d’un investigador dels Nokia Bell Labs per crear mapes de ciutats basats en els nivells de soroll i els tipus d’olors que perceben els vianants.

Si bé el Big Data Congress es va centrar en l’aplicació de les dades massives en les organitzacions per millorar el seu propi rendiment, en les sessions també hi va haver lloc per a dos aspectes complementaris i vinculats entre ells. El primer és el tractament de la privadesa, que serà molt delicat en un món amb milers de milions d’objectes connectats: Alexander Isakov, de Pallantius, es demana quina companyia d’assegurances es resistirà a incrementar-nos la prima si aconsegueix accedir a les dades del nostre termòstat i aquestes li indiquen que passem poc temps a casa, perquè això ens fa més vulnerables a patir robatoris. En la mateixa línia, Gemma Galdon va recordar que la Comissió Europea ja no finança projectes que no tinguin en compte els aspectes ètics del tractament de dades, i va denunciar un nou despotisme: “Fer coses pel ciutadà, amb les dades del ciutadà, però sense el ciutadà”. Igualment, Joan Batlle va presentar el full de ruta de l’Ajuntament de Barcelona sobre la propietat i l’ús de les dades, que aspira a instaurar un ecosistema públic de dades a la ciutat i controlar-ne la gestió.

El segon aspecte és l’explotació secundària de les dades per part de les empreses que les acumulen, més enllà de l’ús que en fan per a la seva pròpia activitat: només Gina Tost, de la plataforma Geenapp de promoció d’aplis mòbils, va reconèixer que ja han rebut ofertes de tercers per llogar-los dades i s’estan pensant com atendre-les. En canvi, a la mateixa taula els representants del Banc Sabadell i HolaLuz asseguraven que ja tenen prou feina explotant ells mateixos la informació.

El Big Data Congress va ser també escenari d’un desequilibri massa habitual en el sector tecnològic: només quatre dels 40 ponents van ser dones. Aquesta anomalia va quedar palesa al final de l’acte, quan els organitzadors del congrés van lliurar els premis a la millor tesi doctoral i al millor treball de grau sobre dades massives: el primer se’l va endur una dona i el segon un equip format per tres dones i un home. Per pensar-hi molt.

stats