10/12/2011

La tele més social

3 min
La tele més social

Per molts televisors que hi hagi en una casa, mirar la tele acostuma a ser una activitat que fem en companyia. Fins ara compartíem sofà -i ens disputàvem el comandament- amb la família o vèiem plegats el futbol amb els amics, però les xarxes socials han ampliat el cercle de persones amb les quals podem comentar tot el que surt a la pantalla.

Només un de cada deu usuaris de smartphone apaga l'aparell mentre mira la tele. Els particulars compren més ordinadors portàtils que de taula. I no hi ha res més normal que tenir l'iPad a mà per consultar el correu, navegar per la web o jugar als ocells emprenyats mentre fan anuncis. D'aquí a combinar les dues activitats només hi ha un pas.

Una possibilitat és comentar a les xarxes socials els programes mentre s'emeten. Alguns portals informatius i cadenes de televisió acostumen a habilitar webs oficials que combinen les imatges en directe del canal i una finestra de xat, generalment de Facebook, on els espectadors introdueixen comentaris havent-se identificat a la xarxa social. Aquest sistema es fa servir en esdeveniments especials.

També és cada cop més popular comentar els programes a Twitter, mitjançant l'adopció d'un hashtag que permet veure agrupats tots els tuits que el contenen encara que els hagin escrit usuaris que no seguim habitualment. La tria del hashtag d'un programa és un art en ella mateixa, i pot sorgir espontàniament a partir dels que proposen els mateixos usuaris o bé ser suggerit per la mateixa emissora: els últims especials electorals de TV3 ja portaven els hashtags #e10 i #e11 incorporats en el grafisme. La majoria dels programes que proposen una etiqueta pròpia en mostren a la pantalla els tuits més destacats, complementant o substituint les aportacions de l'audiència mitjançant els missatges de mòbil. La cadena nord-americana ABC va arribar a incorporar en els seus rètols de la transmissió del casament de William Windsor i Kate Middleton la quantitat de tuits que portaven l'etiqueta #RoyalWedding com a indicador del grau d'atenció. La pàgina http://blog.twitter.com/2011/05/watching-together-twitter-and-tv.html en recull alguns exemples.

A casa nostra, programes com #elconvidat d'Albert Om generen a Twitter tot un univers paral·lel tant o més interessant que el que es veu en pantalla, tot i que alguna vegada els comentaris acaben sortint de mare i es tornen ofensius com va passar amb el programa de Gerard Quintana.

Una altra opció és l'ús de la xarxa per registrar, publicar i recomanar les pel·lícules i sèries que hem vist, mitjançant els diversos serveis que actuen com a xarxes socials específiques per a aficionats. A Miso (http://gomiso.com), GetGlue (http://getglue.com) i MyTVShows (http://mytvshows.com) podem anotar l'episodi de 24, Mad Men o The Wire que acabem de veure, puntuar-lo, comentar-lo i llegir què en diuen altres espectadors. Segons el nostre índex d'activitat, anem rebent medalles virtuals per presumir-ne. Són com el Foursquare de la tele però canviant els llocs que hem visitat pels programes que hem vist. Igual que a Foursquare, pot arribar a ser una mica tediós haver de registrar cada episodi. L'operació es pot automatitzar amb algun reproductor de vídeos a l'ordinador, com XBMC, que avisa Miso de l'episodi que acabem de veure. Aquesta aplicació, disponible per a Windows, Mac i Linux, també busca, descarrega i insereix automàticament els subtítols dels episodis, un altre món amb un important component comunitari.

Altres reproductors multimèdia, com Boxee ofereixen directament els programes que recomanen els nostres contactes de Facebook i Twitter que també siguin usuaris del servei. I a Youzee, la plataforma de cinema i TV online que acaba de sortir a la xarxa, les funcions de recomanació entre usuaris també hi tenen un paper destacat.

El grau màxim de vinculació entre el que circula per la xarxa i el que mirem és a TwitTV, una web que programa només contingut de vídeo relacionat amb els Trending Topics -els temes més comentats a Twitter- de cada país. La tendència no pot fer més que créixer, ja que cada dia es publiquen a YouTube vuit anys de vídeo: recull cada mes tantes hores de programació nova com les que han emès les tres grans cadenes nord-americanes de TV durant 60 anys.

stats