Misc 11/07/2017

Amor incondicional a Verratti

Tot i les negatives del PSG, el Barça assumeix que l’italià és un jugador únic pel qual es negociarà fins a l’últim dia i que condicionarà els altres dos fitxatges

i
Albert Llimós
4 min
Marco Verratti, jugador del PSG, durant els vuitens de final de Champions contra el Barça.

BarcelonaFa pràcticament un any que la decisió estava presa. No es va executar per intentar no ferir sensibilitats i concentrar els esforços en l’ascens del filial. Tot al seu temps. L’estiu del 2016, als despatxos de la Ciutat Esportiva, tal com ja va informar l’ARA, es tenia assumit que Pep Segura seria l’home fort de l’àrea esportiva blaugrana. Un any més tard, el fins ara encarregat del futbol formatiu professional va assumir la plenitud de poders: des del primer equip fins als més petits estaran sota el seu paraigua.

Des del dia que va aterrar al Barça, Segura va tenir totes les portes obertes de Sant Joan Despí: el plenipotenciari Albert Soler, mà dreta de Josep Maria Bartomeu, se’n va enamorar des del primer dia. La seva capacitat de treball, el seu vessant acadèmic i pedagògic, van convèncer Soler perquè Segura assumís un rol més important en l’organigrama. Però la decisió s’havia d’ajornar fins a acabar el curs per no crear un incendi intern: la convivència de Segura amb Jordi Roura i Aureli Altimira, principals responsables del futbol base -de cadets a benjamins-, no ha sigut fàcil.

El pas endavant de Segura arriba en un moment en què la maquinària del club ja està en marxa per definir el projecte d’aquesta nova temporada. El nou home fort de la parcel·la esportiva assumeix el nou càrrec amb la planificació de fitxatges d’aquest estiu ja feta. Ell seguirà, per tant, amb el patró definit fins ara per Robert Fernández, Soler i el mateix Ernesto Valverde, que ahir ja va ser a la Ciutat Esportiva per començar a treballar, esperant l’inici de la pretemporada i l’arribada dels primers jugadors demà mateix.

I aquesta planificació que supervisarà Segura continua girant entorn de tres peces. Al club continuen assegurant que hi haurà poques incorporacions i que caldrà paciència màxima a l’hora d’afrontar les negociacions. Sobretot amb l’home que condiciona tota la política esportiva i peça clau per al nou projecte: Marco Verratti. Tot i que l’italià va presentar-se a l’inici de la pretemporada del PSG i va fer un pas enrere en el seu pols per marxar de París, continua sent el jugador “diferent” que busca el Barça. “Com el Marco no n’hi ha cap més”, asseguren els responsables blaugranes, conscients que si es frustra el fitxatge del migcampista del PSG la segona opció que arribaria per suplir-lo no seria el mateix, ni de bon tros. Hi hauria un Barça amb Verratti i n’hi hauria un altre de totalment diferent sense ell. Una opció, aquesta segona, que no volen ni pensar els membres de la direcció esportiva. A més a més, preguntats sobre aquesta qüestió, al Barça desafien l’entorn després d’uns dies convulsos:“No voleu els millors? Doncs a esperar”. La negociació es preveu llarga, i malgrat que serà molt complicada, al club admeten que “moriran” per Verratti, per deixar clar que s’intentarà una vegada i una altra el seu traspàs.

L'altre mercat

Al marge de l’italià, l’entitat catalana preveu incorporar un lateral dret i també podria arribar un segon migcampista, uns fitxatges que se sumarien a la recompra de Gerard Deulofeu per 12 milions d’euros del mes de juny. El nom que hi ha sobre de la taula ara mateix per reforçar la medul·lar és el del brasiler Paulinho, a qui el president del Guangzhou xinès va tancar la porta a una sortida immediata: “Ara no és possible”. El Barça ja ha fet una oferta, però no es té cap tipus de pressa perquè és la peça menys important de les que falten al complex puzle d’aquest estiu: els diners per acudir al mercat -que es volen augmentar amb les vendes, sobretot d’Arda Turan- es prioritzaran sobretot per portar Verratti, una operació que L’Équipe xifrava diumenge entre els 70 i els 100 milions: la quantitat per la qual els directius del conjunt francès permetrien l’adeu del futbolista.

Sobre els moviments al mig del camp, al Camp Nou tenen clar que Dani Ceballos ha jugat amb ells aquestes últimes setmanes: el jugador del Betis “mai va voler venir al Barça”. Tot i negociar a dues bandes i escoltar l’oferta blaugrana, Ceballos sabia des del primer moment que el seu destí final seria el Madrid, que, d’altra banda, havia iniciat les converses i el seguiment del jove futbolista molt abans, un fet decisiu a l’hora de fer decantar la balança del seu traspàs.

On a dia d’avui no s’esperen canvis és a l’eix de la defensa: Marlon “serà el quart central”, segons asseguraven ahir els encarregats de dissenyar el nou Barça. Amb Gerard Piqué i Samuel Umtiti com a titulars indiscutibles, i Javier Mascherano com a primer recanvi, el jove central brasiler, que ha jugat al filial aquest últim curs, cobriria la baixa de Jérémy Mathieu, que ha marxat amb la carta de llibertat cap a Portugal. Al Barça són contundents a l’hora d’afirmar que només arribarà un defensa, al carril dret, tot i que sempre s’ha de deixar una porta oberta a les oportunitats de mercat, com va passar l’any passat amb André Gomes. Això sí, aquest any l’economia blaugrana no està per a grans alegries, ja que precisament la compra del portuguès va suposar un esforç addicional que ara resta capacitat per reforçar la plantilla. Seran poques cares noves, i entre totes elles la que s’espera veure tant sí com no, ni que sigui el 31 d’agost, és la de Marco Verratti.

Bakero i Amor, al futbol formatiu professional

La reestructuració de l’àrea esportiva va seguir ahir amb els nomenaments de Jose Mari Bakero i Guillermo Amor com a responsables del futbol formatiu professional del Barça, un càrrec que exercia fins ara Pep Segura, ascendit a mànager general. Sota la seva gestió, per tant, hi haurà tres equips: el filial de Gerard López, que recupera la plaça a la Segona A, el juvenil A de Gabri García i el juvenil B de Quique Álvarez. Amor viurà la segona etapa al futbol formatiu del Barça, ja que va ocupar el càrrec de director tècnic entre el 2010 i el 2014, quan les desavinences amb el nucli dur d’Andoni Zubizarreta, especialment amb Albert Valentín, el van fer canviar d’aires i buscar fortuna a Austràlia, primer com a director tècnic i després com a entrenador. Bakero, per la seva banda, després de diferents experiències com a entrenador en diversos països va anar com a director esportiu de la candidatura de Toni Freixa a la presidència culer.

stats