03/07/2015

Bartomeu, conductor il·legal de tràilers pel nord d‘Àfrica

2 min
Bartomeu, conductor  il·legal de tràilers  pel nord d‘Àfrica

BarcelonaBengasi és una ciutat mediterrània de 660.000 habitants, a l’extrem oriental de Líbia. Josep Maria Bartomeu (Barcelona, 1963) s’hi va passar sis setmanes fa 35 anys, anant i venint cap a Tobruk, una petitat ciutat portuària, i cap a l’interior del país. També a Alexandria, a Egipte. L’any 1980, just quan va acabar el curs escolar, Bartomeu se’n va anar al nord d’Àfrica per treballar a l’empresa familiar, Trabosa. Durant dos estius consecutius, sense tenir encara carnet, conduia camions de quinze metres de llargada, amb tres tràilers enganxats al darrere. Els tràilers arribaven als ports més importants d’Algèria, Líbia i Egipte, i un grup de 15 conductors els portava al destí final, viatges de 30 o 40 quilòmetres, per carreteres atrotinades i polsegoses, on els controls policials feien la vista grossa a aquell marrec pujat al volant d’un gran camió. En un d’aquests viatges, travessant el desert libi, el comboi va quedar-se sense aigua durant tres dies, i van haver de passar amb les llaunes de conserva, de pinya i préssec, que portaven.

L’adolescent Bartomeu, fill d’una família benestant, s’embarcava en l’aventura africana al capdavant d’un comboi que serpentejava pel nord d’Àfrica, travessant països que llavors vivien molt més lluny de la realitat europea. Després ja van arribar els estudis de direcció d’empresa i el màster d’Esade, la corbata i la responsabilitat dins de l’empresa familiar. L’any 2003 va accedir al Barça de la mà de Sandro Rosell, amic inseparable, i dos anys més tard marxaven del club per desavinences amb Joan Laporta. El 2010 van tornar tots dos com un cicló, superant els 35.000 vots. El gener del 2014 Rosell va fugir precipitadament i Bartomeu va agafar el relleu.

Des d’aquell dia, els segons van molt més de pressa. De fet, des que va fer 50 anys, la noció del temps és molt diferent per a Bartomeu. La família li va regalar un rellotge, i després de tota una vida sense dur-ne, va decidir que era l’hora de posar-se’l perquè el compte enrere havia començat. Ara li és molt més complicat escapar-se a la carretera de les Aigües a córrer, una rutina que pot seguir només un dia a la setmana. També li ha estat més difícil anar-se’n una setmana a Formentera amb la dona i els dos fills, una llarga tradició familiar, tot just acabada l’escola, i abans que els italians inundin l’illa, uns dies de calma que servien els primers anys per analitzar les notes dels més menuts. El 18 de juliol serà Bartomeu qui buscarà nota. I hi arriba com l’any 80, al volant d’un camió enorme que el fa, avui dia, favorit, esperant que el soci li atorgui el carnet de president.

stats