07/06/2015

Busquets assumeix el llegat de Xavi a 360 graus

3 min
El comiat somiat

BarcelonaVa recordar-ho Bojan Krkic fa uns dies. Xavi acostuma a fer de cicerone als joves jugadors del planter que pugen al primer equip, figures tímides que fan els primers passos amb cert temor dins d’un vestidor pleníssim de cracs. Quan Guardiola va assumir la banqueta del primer equip l’estiu del 2008, aquesta sintonia es va donar sobretot entre Xavi i Sergio Busquets. El de Terrassa el va triar a ell, va acollir-lo de manera especial. Se’l va fer seu. “Des del primer moment va estar a sobre de Busquets, va ser molt important per a ell”, recorda Bojan d’aquell 2008.

El futbol de Xavi perdurarà en aquest equip, tot i el seu adéu. La seva empremta la perpetuarà Iniesta, ja que comparteixen una mateixa manera d’entendre el futbol, però sobretot la projecció del que va ser Xavi al vestidor recaurà en Busquets, puntal del Barça ahir a la primera meitat. “Són futbolistes que veuen el futbol de manera similar, a 360 graus”, explica Juan Carlos Unzué, mà dreta de Luis Enrique i entrenador de porters amb Guardiola en els inicis de Busquets. Aquesta és la peculiaritat dels migcampistes, sobretot al Barça: tenen una mirada diferent de la resta. El mateix pare de Xavi, Joaquim, també hi veu una sintonia especial pel fet de compartir posició, una mateixa manera d’entendre el joc, però hi afegeix un altre motiu: el caràcter, el lideratge que l’egarenc va descobrir en Busquets als pocs dies de compartir vestidor a la Ciutat Esportiva. L’espigat migcampista no s’amagava, no defugia responsabilitats, tot i la seva joventut, i això va persuadir Xavi. El lideratge dels dos migcampistes és de portes endins, sense necessitat de llançar missatges a l’opinió pública; els draps bruts els renten a casa.

Afinitat personal

El lideratge de Xavi és diferent del que va exercir Carles Puyol, que també va llegar en Busquets la seva empremta. El de la Pobla va demanar que el de Badia portés el 5 que havia defensat ell durant tants anys, i Busquets va assumir el repte vestint el dorsal del llegendari central. Puyol pensa que el fort lligam entre els dos jugadors vallesans prové d’una filosofia de vida semblant: és una qüestió d’afinitat “personal”, “van connectar” de manera immediata perquè tenen molts punts en comú quan abandonen el Camp Nou i s’ajunten amb la seva gent.

“Són molt catalans, molt d’aquí, familiars, reservats, com Iniesta, que és un català més”, explica Unzué, que també hi veu una afinitat personal molt gran. La clau, segons el tècnic, és la voluntat dels futbolistes de casa de fer pinya, de tenir un grup fort per marcar els ritmes del grup. Per això, “els de casa” s’apleguen i formen el nucli dur d’un vestidor que ha parlat català durant aquesta recent època triomfal.

Aureli Altimira -ara als despatxos de la Ciutat Esportiva, però que va viure de ben a prop la irrupció de Busquets al primer equip- creu que l’afinitat entre els dos migcampistes s’explica també per un altre fet: són futbolers com pocs, consumeixen molt futbol. Xavi i Busquets parlen de futbol, els agrada discutir sobre qüestions del joc que avorreixen alguns companys, que únicament viuen el futbol sobre la gespa.

Després d’aixecar, per fi, la seva Champions -el 2006 no va jugar per lesió, i el 2009 i el 2011 tenia al davant Puyol-, Xavi emprèn el rumb cap a Qatar per tancar la seva exitosa carrera, amb 25 títols i 767 partits oficials. Dimecres Iniesta va fer-lo plorar amb unes sentides paraules de comiat. El manxec va recordar que el seu amic era l’encarregat de tenir “la memòria històrica” necessària per recordar la dificultat del triomf. Ara aquest paper recaurà en Busquets, l’home que haurà de mediar entre cracs i entrenador, un líder silenciós escollit per Xavi per continuar el seu llegat perquè, com ell, també veu el futbol a 360 graus. Guardiola i Vicente del Bosque ja ho van dir: si poguessin tirar enrere, els agradaria ser Busquets. El futbol de Xavi està en bones mans.

El comiat somiat

Amb els 20 minuts que va disputar ahir a Berlín, Xavi va dir adéu a 24 anys com a jugador blaugrana, 17 al primer equip des que va debutar amb Louis van Gaal. L’egarenc, que va entrar al camp per rellevar el seu amic Iniesta, millor jugador de la final, va ser l’encarregat d’aixecar la copa al cel berlinès, amb la pilota de la final a la panxa per celebrar la seva futura paternitat. Xavi, felicitat amb efusivitat per Michel Platini, es va fondre en una emotiva i simbòlica abraçada amb Andrea Pirlo. “Acabar així és insuperable. El triplet és una passada”, va confessar encara sobre la gespa de l’estadi.

stats