Caràcter guanyador, el pitjor suplent de tots

BarcelonaEra la gran esperança i es va convertir en el gran malson. Així valoren tant a la Ciutat Esportiva Joan Gamper com als despatxos del Camp Nou la figura de Cesc Fàbregas. “Molt guanyador, mal suplent”, resumeix un membre del cos tècnic que va treballar amb ell durant la seva etapa al Barça.

El jugador d’Arenys s’ha retrobat amb els seus companys aquesta matinada a Washington, vestint la samarreta del Chelsea i servint a les ordres de José Mourinho, de qui Cesc va dir fa uns mesos que és “el millor entrenador” que ha tingut mai perquè l’ha fet sentir “un líder” dins del vestidor, cosa que no va aconseguir en les seves tres temporades al Barça.

Trencar la calma

El migcampista blue manté al Camp Nou grans amics, com el central Gerard Piqué o el mateix Leo Messi, amb qui comparteix lligams des que van coincidir al futbol base del Barça, abans d’emigrar a l’Arsenal, i amb qui ha reforçat l’amistat per la bona sintonia que tenen les seves parelles. Amb el pas del temps, però, Cesc també va veure com alguns dels pesos pesants del vestidor s’allunyaven d’ell. “És molt bon xaval, però era un problema per al vestidor”, explica una de les persones que més van lluitar per portar-lo a Barcelona, que distingeix entre el Cesc persona i el Cesc company de vestidor. El grup se’n va ressentir, assegura aquesta mateixa veu. “Venia de ser amo i senyor a l’Arsenal, i aquí va trobar-se Sergio, Xavi i Iniesta”, assenyala un membre de l’ staff de Pep Guardiola per explicar el que va passar l’any de l’arribada de Cesc, que ajuda a entendre la frase que repeteixen la majoria dels que han conviscut amb ell: “Caràcter guanyador, mal suplent”.

Tito Vilanova, que l’havia tingut en les categories inferiors, va ser el gran avalador del d’Arenys. Va convèncer Guardiola per portar el migcampista, ja que intuïa que era la peça ideal per fer evolucionar l’equip i allargar el cicle guanyador encetat el 2008. Al cap de pocs mesos de conviure amb Cesc, el de Santpedor va desistir. L’actual entrenador del Bayern Munic acostuma a repetir que només hi ha un jugador pitjor que Cesc a l’hora d’assumir la suplència: Mario Mandzukic. Els jugadors s’han de rebel·lar quan no juguen -diuen els tècnics-, però amb Cesc hi havia alguna cosa més. Això sí, alguns membres de l’staff també apunten en direcció a la banqueta: “Va faltar anar de cara amb ell”.

“Cesc és molt expressiu, amb la cara ho diu tot”, remarquen els que han conviscut amb ell: “Saps quan està content”. Si alguna cosa no li agradava, o no compartia una decisió del míster, la seva cara ho deia tot. A Londres busca ser el líder que no va poder ser a Barcelona, on es va capficar en lluites estèrils, com quan es va crear un compte de Twitter anònim per “tenir controlats” els periodistes -expliquen fonts coneixedores del cas- i també participar en converses, cosa que li va suposar algun problema al vestidor.

Sense festa, amb la família

Mourinho li va donar galons, i el d’Arenys ha anat transmetent als seus durant aquest últim any que està vivint “el millor moment de la seva carrera”. A Stamford Bridge s’ha vist el Cesc més “serè” de tots, amb molt “poca festa” i bolcat en la “vida familiar”, detallen els que el coneixen. El migcampista busca a Londres regularitat, la seva gran assignatura pendent sobre el terreny de joc. Els seus últims quatre anys, comptant l’etapa de blaugrana i de blue, ha sumat gairebé una seixantena de gols i assistències en els primers mesos de competició, en la primera volta, i, en canvi, només una vintena durant la segona part del campionat. El rendiment de Cesc baixa a una tercera part si es comparen les dues voltes de la Lliga, ja sigui a Espanya o a Anglaterra. Així va passar amb Guardiola, Tito, Gerardo Martino i Mourinho. Ningú ha trobat la manera de treure el millor Cesc durant un any sencer.

El d’Arenys vol demostrar, al costat del tècnic portuguès, que pot aixecar per fi una Champions. Va aterrar al Barça el 2011, just després de Roma, i va marxar el 2014, just abans de Berlín.