D’Almogàvers a Boixos passant per Supporters
Barcelona“Ja se’n van”, deia un membre de seguretat del Barça alleujat. Durant vint minuts un grup d’unes quinze persones s’havia plantat just davant del nou Espai d’Animació, a l’esplanada del gol nord. Eren Boixos Nois. Després d’uns minuts marcant territori van anar desfilant tranquil·lament cap a les seves localitats repartides per tot el Camp Nou. “Aquí no m’hi deixen entrar, però aquí sí. Vergonya!”, cridava un noi jove assenyalant cap a la zona de tribuna després d’acomiadar un amic que sí que havia pogut accedir al recinte destinat al nou projecte.
Contra el Betis, obligat per la Lliga de Futbol Professional, el Barça va inaugurar l’Espai d’Animació, una iniciativa dissenyada per encabir 1.246 aficionats decidits a no parar de cridar durant tot el partit. Ahir eren menys de 300, una xifra que s’espera que vagi augmentant progressivament durant la temporada.
El nou projecte va néixer sense sobresalts, i amb la benedicció de Luis Enrique, que va sortir en roda de premsa amb un missatge clar: “S’ha de potenciar, serà la repera quan estigui ple”. De moment, tot i les lloances del tècnic asturià, és un petit reducte que batega diferent de la resta del Camp Nou, i que ahir només va aconseguir connectar amb tot l’estadi en alguns càntics esporàdics. L’invent, encara artificial, necessita temps i més veus per portar la batuta d’un camp amb una sonoritat especial. L’únic incident, un jove que va ser expulsat per portar substàncies estupefaents. Es va quedar sense veure l’estrena del seu Barça, mentre a l’interior els seus companys encadenaven càntics sense parar enmig d’un ambient festiu.
Càntics, dirigits a través d’un sistema de megafonia, que entonaven els dos grans grups que porten la veu cantant fins al moment: Supporters Barça, amb gairebé 150 persones enrolades, i un centenar d’Almogàvers. També hi ha apuntats una vintena de menors d’entre 8 i 16 anys, que sempre han d’anar acompanyats d’un tutor. Com el cas de la Gisela i l’Erica, mare i filla. La nena encara no té l’edat per entrar al recinte -té 7 anys, i se’n necessiten 8-, però aquest cop els responsables de seguretat van fer els ulls grossos. “Els farà al setembre”, explicava la mare, membre de Supporters, buscant comprensió.
La Gisela i l’Erica van haver de passar pels controls biomètrics que s’han instal·lat a les tres boques que permeten accedir a l’Espai d’Animació. Sis torns que validen l’empremta dactilar dels aficionats, en una àrea especialment controlada pels Mossos d’Esquadra, i que culminen un llarg procés de validació per part del cos policial, en què s’han comprovat els antecedents dels sol·licitants: fins al moment, segons el club, s’ha denegat la petició a una quinzena de persones que no complien els requisits fixats per qüestions de seguretat.
Qui la fa la paga
Tampoc els complien els Boixos Nois, a qui al·ludia clarament el vicepresident Jordi Cardoner en acabar el partit: “Alguns grups, volent-hi ser, s’ha considerat que no poden ser-hi”. El Barça va tenir unes quantes reunions amb ells, i finalment els va deixar fora. “Acceptàvem renunciar a la nostra simbologia”, explicava ahir un integrant del grup, que lamentava que se’ls hagués tancat la porta al projecte amb un simple “missatge al capi, sense dir-nos-ho a la cara”. Per a ells, l’Espai havia de néixer amb una premissa: “Qui la fa la paga”. Res de mesures preventives, si algú se salta la línia vermella, queda expulsat, però no abans. El passat no havia de comptar.
Els Boixos es van quedar fora com a grup, però a dins hi tenen gent que s’hi ha apuntat a títol individual, sobretot enrolats a Supporters Barça. “Som molts”, deien ahir mentre una desena de mossos i una vintena de membres de seguretat del club, avisats a través dels walkies, tornaven a l’entrada de l’Espai d’Animació. Els Boixos se’ls miraven tranquils a escassos metres. Expectants, controlant-ho tot. Fins i tot si algú que no tenen identificat és a quaranta metres del bar on s’acostumen a trobar abans del partit. Ni que sigui cinc minuts. “T’hem vist davant de La Jarra fa uns minuts”, advertien. Els Boixos acusen Almogàvers de polititzar el club -ahir, el crit “independència” va ser el menys cantat a l’Espai-, i dubten que el projecte tiri endavant sense ells: “Ens necessiten, són quatre grupets, amb Rossell vam pactar que nosaltres ens encarregaríem de la seguretat”.
