Misc 11/05/2015

Evarist Murtra: “És incomprensible que Guardiola no generi unanimitat dins del barcelonisme”

Entrevista a l'exdirectiu del Barça

i
Albert Llimós
4 min
Evarist Murtra: “És incomprensible que Guardiola no generi unanimitat dins del barcelonisme”

BarcelonaÉs una de les persones més pròximes a Pep Guardiola. Tot i que els separa una generació, l’entrenador del Bayern Munic i Evarist Murtra tenen una relació especial i profunda. Al seu despatx s’hi han viscut algunes de les escenes més importants de la carrera professional del tècnic.

¿El va sorprendre que no s’ovacionés Pep Guardiola dimecres?

No, perquè el Pep va deixar molt clar que no venia a cap homenatge. A més, ell no el va buscar, es va amagar ràpid a la banqueta quan va sortir a la gespa. El soci del Barça li va mostrar respecte, que és el que tocava en aquest partit.

Naturalitat.

Exacte, tot va ser molt normal, com és el Pep. Un mite del barcelonisme que ve a jugar contra el club de la seva vida, que torna a casa seva.

Per què no genera unanimitat la figura de Guardiola?

És incomprensible, però no passa només amb el Pep, sinó amb tothom que destaca, que sempre genera algun tipus de rebuig. En tot cas, això es produeix en el barcelonisme il·lustrat, i no entre la massa social.

Tradueixo: ¿Barcelonisme il·lustrat és entorn i mitjans?

Entorn, mitjans i la gent que viu el dia a dia del club, entre els quals m’incloc. Fins i tot Messi va generar controvèrsia l’any passat. Quan es discuteix una figura com ell, el millor jugador de la història... Però, en tot cas, estic segur que la vida del Pep i la del club es tornaran a creuar. Ha passat amb tots els mites del barcelonisme, amb Samitier, Kubala i Cruyff, i amb el Pep tornarà a passar.

Ara que parlava de Messi. ¿Podria triar entre ell i Guardiola?

Són dues persones complementàries, cabdals i que no són antagòniques. Durant els 115 anys d’història del Barça hi ha hagut milers de persones que l’han fet gran, però n’hi ha sis que han canviat la història. Gamper el va fundar i el va aguantar en uns anys durs. Samitier el va fer un club del poble. Kubala, gran, va obligar a fer el Camp Nou. Cruyff va desacomplexar el club i el va portar a una idea que Guardiola i Messi com a jugador han evolucionat. Hi ha un denominador comú, tots eren jugadors. I tots, menys el Pep, davanters.

Què el lliga tan fort a Guardiola?

He viscut molts episodis amb ell. Té un agraïment absolut al Barça i això ens uneix. Un exemple: l’últim com que em va trucar va ser quan el Barça va aconseguir l’última Copa d’Europa d’hoquei. “Evarist, com ha anat això?”, em va preguntar. El Pep està pendent de tot, es preocupa pel seu poble, pel Barça, pel país, per saber com avança el procés...

Aparquem Guardiola. ¿Entén el que ha passat al Barça últimament?

No es poden jutjar les coses agafant només un any, uns mesos o un partit... s’ha de tenir perspectiva. Un club que cada any que perdi la Lliga té una moció de censura o unes eleccions anticipades... Hem embogit. El Barça està passant una època, des que va marxar Gaspart i va arribar Laporta, esplendorosa esportivament, que coincideix amb l’entrada de Guardiola i de Messi. Des del 1990, amb Cruyff, el Barça té el millor palmarès d’Europa. Un exemple. Messi té 27 anys. Si guanya aquesta Lliga en tindrà set, i si guanya la Champions, quatre. És espectacular. Doncs bé, Di Stéfano va arribar al Madrid amb 27 anys, l’edat que té ara Messi. A mi se’m va fer llarguíssim, perquè va guanyar vuit lligues i cinc Copes d’Europa. Messi acaba de començar. Si a mi Di Stéfano se’m va fer molt llarg, a Florentino Pérez Messi se li farà etern. El Barça ha d’administrar això, fer llarga aquesta època.

Convocar eleccions hi ha ajudat?

El que ha portat la calma són els resultats. Si cada vegada que perdem una Lliga fem eleccions... ens ho hem de fer mirar. És bo que s’acabin els mandats, i que es presentin candidatures de gent que sàpiga ser un bon gestor, no estem per aventures, no qualsevol serveix per ser president.

Bartomeu és un bon president?

És una persona solvent per gestionar el club.

S’ha de presentar Laporta?

No puc donar consells. Si a mi em dius com ha de ser un president, et donaria quatre requisits: un bon barcelonista, un bon gestor, independent dels partits polítics i equidistant dels mitjans.

S’ha divertit molt enguany?

He passat el mateix procés que la majoria dels socis, volem tenir l’excel·lència dels anys del Pep, i això és una mica injust. La final de Wembley del 2011 o la del Mundial contra el Santos són el cel. Cinc faltes en tot el partit, vuit nois de La Masia, un entrenador que va començar com a aplegapilotes, i amb Unicef a la samarreta... Tot el que s’acosti a això serà part del cel. Voldria que allò no s’hagués acabat mai, però podem dir avui que som un club espectacular, i juguem molt bé a futbol.

Què ha de recuperar el club?

Al Barça tots presumim d’una cosa que em molesta. Som més que un club. No és veritat. El Barça aspira cada dia a ser més que un club, ha de ser un anhel, no una herència. Ens ho hem de merèixer diàriament amb la feina de tots els que formen part del club. El més que un club com a definició és una aberració. T’hi acostes més amb Unicef que amb Qatar, cert, però també amb un bon compte de resultats. Això és el que has d’administrar.

stats