05/11/2016

José Mari Bakero: “Vam canviar la mentalitat negativa que arrossegava el Barça”

3 min
José Mari Bakero: “Vam canviar la mentalitat negativa que arrossegava el Barça”

BarcelonaDesprés de desempallegar-se de la munió de futbolistes que li van caure a sobre i rebre les moixaines de Michael Laudrup, la cara de José Mari Bakero (Goizueta, 1963) demostrava que no sabia ben bé com s’ho havia fet. Quan faltaven setze segons per acabar el partit el seu cap va impactar amb una centrada tova i llunyana de Koeman per canviar la història del Barça.

És el gran protagonista del dia. ¿N’està una mica fart o sent encara un pessigolleig quan li recorden Kaiserslautern?

Quan et vas fent vell els records es van quedant pel camí. Sobretot perquè després de guanyar la Copa d’Europa el gol va guanyar més importància. Com a futbolista s’acaba la teva etapa, però que la gent et recordi sempre és agradable. Em sento un privilegiat, el futbol m’ha regalat un moment en el record de molts culers. És el gran regal de la meva carrera. Hi ha els grans jugadors, com Ronaldinho, Messi, Romário, Maradona, Schuster... els grans cracs que sempre hi ha hagut al Barça, i després els que hem sigut treballadors, amb perfil d’equip, que hem tingut la fortuna de marcar un gol com aquest i que la gent et recordi. Cadascú, al final, té el seu lloc a la història.

Sense el Fritz-Walter Stadion no existiria Wembley.

Al revés! Sense Wembley no existiria el Fritz-Walter Stadion, la transcendència del gol arriba perquè després vam guanyar la Copa d’Europa. Va ser un partit dolent, que ja venia del partit d’anada, lleig i dur. No era un rival fàcil, no deixaven jugar mai. Eren molt forts físicament, amb molta intensitat. Vam tenir una dosi de fortuna molt gran de marcar aquell gol a l’últim minut, perquè el més lògic hauria sigut que no haguéssim passat.

Precisament a vostès de fortuna no els en va faltar. Tenerife, Corunya...

La dosi de fortuna la va canviar aquell grup perquè es va tornar guanyador. Vam anar creixent a poc a poc, en tots els sentits, personal i futbolístic, canviant la mentalitat negativa que arrossegava aquest club històricament. Havíem arribat en un moment difícil, just després del motí de l’Hespèria, però vam saber canviar la mentalitat. Gols com el meu d’aquell dia demostren que pots guanyar o perdre, però que nosaltres lluitàvem fins al final. El factor sort sempre hi és i qui no ho entengui...

¿Eren conscients que Johan Cruyff es jugava el seu càrrec en aquell partit?

Sí. Era un moment dur, molt tens, estàvem molt desconcentrats. A la Lliga érem a 8 punts del Madrid i estàvem jugant de manera intermitent. Són moments difícils, i el partit així ho va demostrar. En pocs minuts vam perdre la identitat, i ells, sense fer un gran futbol, amb accions físiques ens van portar a una situació extrema.

Bakero li va salvar el cap a Cruyff?

El futbolista no pensa mai en coses com aquesta, però és evident que a partir d’aquell partit tot va ser diferent. Vam millorar en el joc, ens vam convertir en un equip sòlid, perquè teníem problemes defensius i érem molt irregulars en el rendiment: jugàvem molt bé, però de sobte al cap de quinze minuts ho fèiem fatal. A més, el Madrid va canviar d’entrenador, va marxar Radomir Antic, que ens portava 8 punts d’avantatge, i va arribar Leo Beenhakker. Vam recuperar molta confiança en nosaltres mateixos i vam capgirar la situació, en una Lliga de dos punts que vam acabar guanyant i en què vam acabar jugant de manera fantàstica. Llavors es vivia més a curt termini. Sabíem que la Copa d’Europa era molt important per al Barça. No haver-la guanyat era una gran càrrega per al club, i per a nosaltres mateixos, però no pensàvem en la transcendència històrica. Després el temps et va posant al teu lloc.

Ja fa mig any que l’ideòleg d’aquell Barça ja no hi és.

Amb el Johan vam viure 8 anys molt intensos en tots el sentits. Vam tenir una relació personal gairebé paternal, però a la vegada molt exigent. Et portava al límit. Em va marcar la vida, no només en l’apartat futbolístic, també com a persona.

stats