Publicitat
Publicitat

MOTOR - DAKAR

Laia Sanz: "Els problemes amb el medi ambient evitaran que surtin més pilots"

Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 27 anys) i Honda tornaran a competir plegats. Serà al gener al Dakar. La pilot catalana conduirà una Honda CRF450 en la seva quarta aventura per terres sud-americanes. Altra vegada ho farà en un equip privat, sense el suport d'un motxiller que l'assisteixi en els moments complicats. L'objectiu, competir contra tots.

Amb una moto més competitiva com la que té per a aquest Dakar, ¿tindrà també més exigència a l'hora de mirar la general?

Probablement sí. Haurem de veure si estaré a l'altura, però si tinc una moto com aquesta és per alguna cosa; en part, és la recompensa pel que he viscut aquest any. He de ser franca, no em puc exigir gaire per la temporada tan intensa i dura que he viscut i pel poc temps de preparació que porto, fa pocs dies que tinc la moto, tot ha sigut a última hora. Si hagués preparat durant tot l'any el Dakar, com fan la majoria dels pilots, estaria molt més pressionada.

L'objectiu, plantar cara a tots els pilots, siguin nois o noies.

No a tots, però sí a la majoria. Sóc conscient que els 30 primers es dediquen només a preparar el Dakar, no em puc pressionar, jo he estat només tres mesos preparant-me. Però ja tinc l'experiència de tres anys, tinc molt bona moto i quedar entre els 25 o 30 primers seria un resultat excel·lent.

El recorregut d'aquesta edició és més exigent, i alhora més tècnic. Això la beneficia?

Sí, venint del trial, com més enduro hi hagi, millor. Però, certament, mai se sap. L'any passat hi havia sorra, una superfície que desconec, i tot i això em va anar molt bé. Aquest Dakar fa la pinta de molt complicat. Físicament crec que serà més dur, i les etapes marató seran trampes, amb moltes possibilitats que trenquis la moto o tinguis un accident. Més que mai, s'haurà de ser conservador.

En la presentació de l'equip, va explicar que l'any passat, després de tres participacions, va conèixer per fi el veritable Dakar. Quin és?

[Riu] Quan encara no havia anat mai al Dakar i els pilots sabien que hi volia participar, m'explicaven batalles, anècdotes, i em quedava flipada. I fins a l'any passat no havia viscut aquesta sensació. És veritat que, en una carrera així, sempre tens coses per explicar perquè en 15 dies sembla que hagin passat 3 mesos, però, per fi, l'any passat vaig viure l'altra cara del Dakar, el que els hi passa als que hi van com a aficionats per viure una aventura. Quan hi vas per competir, arribes d'hora, descanses, dorms, menges... En canvi, l'any passat vaig viure la carrera de molts dels que van al darrere i que no entenc com aguanten. Jo ho vaig viure un dia i hi ha pilots que ho fan cada dia. Va ser un mal resultat final, però vaig quedar molt satisfeta amb l'experiència. Aquell dia vaig acabar molt emprenyada, se m'escapava un bon resultat a la general, però va ser una satisfacció personal.

Sembla un discurs, una visió, una mica temerària.

Si m'ho haguessis preguntat en aquell moment, segur que hauria respost que la situació que vaig viure no m'agradava gens, però amb el pas del temps, ja a casa, vaig valorar més això que un bon resultat. Allò sí que va ser una aventura: conduir de nit, molts quilòmetres, remolcada, no m'aguantava dreta, estava al límit... Ara, mirant-ho amb distància, no puc dir que fos una experiència maca, però sí per poder explicar. Em quedarà gravada per sempre.

Què se sent quan condueix enmig del desert, amb molts quilòmetres buits encara per fer, amb només la pols que s'aixeca en l'horitzó?

M'agrada aquesta sensació. Si et quedes sense gasolina o vas perdut, se't fa molt feixuc; però quan saps que és un tros de navegació difícil, i saps que vas bé, la sensació d'anar sol és molt relaxant. L'any passat hi havia molts moments d'aquests, moltes dunes, i vaig disfrutar molt.

Sensació de llibertat.

Hi ha uns paisatges brutals, hi ha moments que et pararies a fer fotos i a relaxar-te i disfrutar. La sensació és espectacular.

¿Prepara aquests moments de solitud? D'estar vostè i ningú més?

No, hi ha molta gent que em pregunta si ho treballo amb algú, però crec que va en funció del caràcter de cadascú i a mi m'agrada tenir aquesta sensació. Vaig molt mentalitzada, conscient que hi haurà moments per patir, però no em preparo.

¿Té temps per pensar quan està tantes hores sola sobre la moto?

Durant l'etapa estàs navegant, mirant el road book ; ni que siguin nou hores de conducció, no tens temps per pensar, vas sempre concentrat. En canvi, quan tens 400 o 500 quilòmetres d'enllaç i no has d'estar concentrat, penses en tot: en el que faràs quan tornis a casa, en la família i els amics... Tot et passa pel cap.

El 2011 va acabar el Dakar plorant durant gairebé 10 quilòmetres. Què la faria plorar aquest 2014?

Un bon resultat... però també depèn de com vagi la carrera. Potser acabes en el lloc vint-i-cinquè i no t'emociones.

El Dakar és masclista?

Molt [riu]. No només al Dakar hi ha masclisme. A tot el món del motor.

¿Els pilots competeixen més amb vostè pel fet de ser dona?

No tant els rivals, els esportistes som un món petit i ens coneixem entre tots. Potser sí que al primer Dakar vaig causar una mica de sorpresa, però ara ja em coneixen. Amb els 10 primers que van a guanyar és diferent; amb la resta hi ha bon rotllo. Normalment, vas sempre amb els mateixos pilots: arribem junts, fem l'enllaç junts, mengem junts. Es crea molt bon ambient. El masclisme hi és més amb molts patrocinadors, amb les marques de moto... Estem molt enrere en aquest sentit.

¿Fora de Catalunya, un país de gasolina per antonomàsia, Laia Sanz existiria?

Seria difícil. A Catalunya tenim els millors pilots, molt a prop, tenim referències. Els pilots joves tenen sempre algú en qui emmirallar-se. Però amb els problemes que tenim aquí amb el medi ambient ho tenim més difícil. No en el meu cas, però per als que vénen darrere nostre, això s'acabarà. Hi ha molts problemes amb el medi ambient, i no podem anar en moto, i això està afectant molt que surtin més pilots i encara afectarà més en el futur.