L'inacabable partit als jutjats del Barça
BarcelonaA l’àrea jurídica del Barça no se li acaba la feina. De fet, en els pròxims dos mesos s’acumularan carpetes que s’arrosseguen des de fa temps i que podrien tancar-se de manera definitiva. Fronts importants que ha supervisat el cap dels serveis jurídics, Román Gómez Ponti, que ha comptat amb una àmplia nòmina de prestigiosos bufets d’advocats. És una judicialització que ha acompanyat el dia a dia del Barça durant l’última dècada, malgrat que les visites constants als jutjats no són una novetat d’aquesta junta, sinó un fet habitual en un club de la dimensió del Barça.
En els pròxims dos mesos, la realitat jurídica del club pot fer un gir important. Sobretot perquè hi podria haver un desenllaç definitiu a l’acció de responsabilitat contra Joan Laporta i setze dels seus directius, un llarg episodi que ha dividit la institució des que es va iniciar l’octubre del 2010. L’Audiència de Barcelona resoldrà el cas el 12 de gener i dictaminarà si hi va haver pèrdues durant el mandat de l’expresident Laporta. En primera instància, el jutge José Manuel Martínez Borrego va resoldre que el segon mandat de Laporta va acabar amb 4 milions de benefici, i no els 47,6 de pèrdues que reclamava el Barça. El club va recórrer la decisió i dos anys més tard pretén portar-ho davant dels socis perquè decideixin en una assemblea extraordinària, tant si el Barça obté la raó com si torna a perdre. Josep Maria Bartomeu -que l’any 2010 va votar a favor d’impulsar l’acció de responsabilitat- vol ara que s’aturi el procés contra els exdirectius. Per això, tal com va explicar la SER, s’ha explorat un acord amb la companyia asseguradora Zurich, que va signar una prolongació de la pòlissa amb el Barça de 25 milions just en el tram final del mandat de Laporta. L’acord seria per 5 milions, amb la intenció que s’eviti allargar el procediment. Una quantitat que s’afegiria al milió d’euros que ja va pagar Zurich en advocats, concretament 75.000 euros per cadascun dels 17 directius.
Ara bé, no tot depèn del Barça i els directius afectats. La resolució de l’acció de responsabilitat va lligada al cas dels avals que va denunciar el 2006 el soci Vicenç Pla, de la mà de Robert Blanch, cara visible de l’Associació per la Defensa dels Drets del Soci. L’any 2014 Laporta i set directius més van ser condemnats a avalar 23,2 milions, 2,9 cadascun. El Barça va decidir no executar l’aval, una decisió que va quedar en suspens fins ahir, que ho va debatre l’Audiència de Barcelona. La resolució es coneixerà aviat i va íntimament lligada a l’acció de responsabilitat: només s’hauria d’executar l’aval en cas que es demostri que el mandat de Laporta va acabar amb pèrdues.
Neymar, el gran maldecap
També durant els pròxims dies -la setmana que ve- es podria tancar definitivament la carpeta d’un dels dos casos que s’arrosseguen del fitxatge de Neymar. El pacte del Barça amb la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat pel qual s’admetien dos delictes fiscals i es pagaven 5,5 milions d’euros com a multa està pendent d’un recurs que va presentar Laporta per aturar-lo. L’expresident es va personar com a acusació particular al mes de juny, però el jutjat d’instrucció número 22 de Barcelona li va tombar el recurs, cosa que obligava l’exmandatari culer a acudir a la segona instància. En funció del dictamen de l’Audiència Provincial el pacte condemnatori del Barça podrà segellar-se definitivament i aparcar la carpeta Neymar 1.
Perquè hi ha carpeta Neymar 2. La querella del fons d’inversió DIS, que tenia el 40% dels drets del futbolista quan jugava al Santos, ha portat Bartomeu, Rosell, Neymar i el mateix club a un pas del judici per estafa i corrupció entre particulars. El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata va proposar el 3 de novembre processar els actors implicats en el fitxatge del jugador, una decisió que va arribar després que el magistrat arxivés el cas al juliol, i que un òrgan superior, la sala penal de l’Audiència Nacional, n’ordenés la reobertura al setembre. El principal argument del jutge, que va recollir el cas del mediàtic Pablo Ruz, per justificar el delicte de corrupció és que els 40 milions que el Barça va pagar a l’empresa N&N, propietat dels pares del jugador, haurien “alterat el lliure mercat de fitxatges de futbolistes, en impedir que el jugador entrés al mercat d’acord amb les regles de la lliure competència”. La Fiscalia, mantenint la tesi que va defensar a l’estiu, no acusarà Bartomeu.
El judici a l’Audiència Nacional, que podria celebrar-se la primavera que ve, podria evitar-se. Segons la SER, el Barça també busca un acord per impedir que el president i el jugador s’asseguin al banc dels acusats. Una proposta que no té l’acceptació, per ara, de totes les parts, i la defensa de Bartomeu preferiria anar fins al final.
Messi, pendent de renovar
Si una estrella està a un pas d’anar a judici, una altra ja ho ha fet. Al mes de juliol, Leo Messi va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona a 21 mesos de presó per tres delictes fiscals. Una decisió per la qual l’argentí va presentar recurs al Tribunal Suprem. En l’escrit del tribunal es van qualificar els fets “d’extrema gravetat”, de manera que hi havia una pena base de dos anys de presó per cadascun dels tres delictes -sis en total-, però com que Messi va reparar el dany a Hisenda es va atenuar i es van rebaixar les penes a set mesos cadascuna. La persecució judicial que els Messi han patit per part de la justícia espanyola, segons denuncien ells mateixos, és un element important a l’hora de plantejar-se el seu futur. El jugador, que va ser titllat de “ capo criminal” pel llavors advocat de l’Estat, Mario Maza, està a punt d’iniciar les converses amb el Barça per renovar, i és la peça clau de la política esportiva del club, un actor que condiciona les decisions econòmiques de l’entitat per la seva magnitud. La carpeta judicial és un element més en la presa de decisions del futbolista.
Les estelades, al desembre
Ben aviat se sabrà també la decisió del Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) sobre la presència d’estelades al Camp Nou en els partits de la Lliga de Campions. La UEFA va sancionar el Barça per la final de Berlín i després d’un llarg estira-i-arronsa es va pactar congelar les sancions que s’han aplicat al club arran de la presència de les banderes independentistes en tots i cadascun dels partits europeus jugats fins ara: una treva fins que ho resolgués el TAS. Al Camp Nou esperen la decisió per després del partit contra el Borussia Mönchengladbach del 6 de desembre. D’aquesta manera, evitant una resolució abans que el Barça jugui a casa, s’evitaria multiplicar encara més les estelades a les graderies de l’estadi. Si la petició blaugrana no prospera a Lausana, el club ha repetit una vegada i una altra que acudirà a la justícia ordinària per intentar que li donin la raó en l’ús de les estelades i la defensa de la llibertat d’expressió.
No són els únics casos que té el Barça als jutjats, també hi ha la querella de Jaume Roures, soci fundador de Mediapro, contra l’expresident Sandro Rosell i altres treballadors del club per espionatge industrial, un cas que també afecta el Barça. També està oberta, en segona instància, la demanda de l’empresa MCM contra el club, amb una reclamació de 99 milions per danys i perjudicis per un presumpte incompliment de contracte, un cas que el Barça va guanyar el març del 2015, però al qual MCM va presentar recurs.
N’hi ha d’altres, de menors, i això que el club va decidir fa uns mesos tancar carpetes per allunyar-se de l’estigma que suposa la judicialització que l’ha acompanyat últimament. És el cas, per exemple, de l’espionatge a diferents directius i empleats que van dissenyar entre el 2008 i el 2010 l’exdirector general Joan Oliver i el responsable de seguretat Xavier Martorell contractant els serveis de Método 3. El Barça es va apartar del procediment judicial quan els dos implicats van retornar les quantitats detectades en la investigació, 120.000 euros. Es podrien obrir altres carpetes, com el cas de les accions legals que el club va assegurar que obriria contra els responsables que van fallar a l’hora de supervisar la fiscalitat en el fitxatge de Neymar.
La resolució de la comissió de disciplina sobre la implicació i responsabilitat de Jordi Cases, Sandro Rosell i Javier Faus en el cas Neymar també podria tenir derivades judicials. Manifest Blaugrana i Seguiment FCB van presentar dues denúncies. En el cas dels exdirectius no hi haurà actuació de la comissió, i la decisió sobre Cases -el soci que va iniciar el cas Neymar a Madrid- es resoldrà el 25 de novembre. Si és expulsat com a soci una de les vies que tindria per recuperar la seva condició és la justícia ordinària. L’any 2010, per exemple, Oriol Giralt, impulsor del vot de censura contra Laporta, va ser suspès com a soci per un any, però una resolució del jutjat d’instrucció número 8 de Barcelona va obligar el Barça a restablir-li la seva condició.
