04/10/2015

Matisos a un mateix patró

3 min
Luis Enrique, durant el partit contra el Sevilla al Sánchez Pizjuán.

BarcelonaDesprés de tota una setmana especulant quin Barça es veuria al Sánchez Pizjuán, Luis Enrique va mantenir l’esquema habitual de joc. El tècnic asturià va moure peces -va introduir els seus matisos- en un patró de joc inamovible, el 4-3-3. El xilè Claudio Bravo va recuperar la titularitat en el lloc de l’alemany Marc-André ter Stegen; Sergi Roberto va assumir responsabilitats al lateral dret, deixant Dani Alves com a suplent, i Munir El Haddadi es va convertir en el tercer davanter, relegant novament Sandro Ramírez a la banqueta. Peça per peça en un mateix dibuix.

Quan era al Camp Nou, Pep Guardiola sempre assegurava que el debat sobre l’esquema de joc és intranscendent. Per al de Santpedor, el dibuix, dinàmic i canviant durant les transicions, tant ofensives com defensives, és un simple “punt de partida” per als jugadors. Tot i les paraules de l’actual entrenador del Bayern Munic, en els últims partits el debat a Can Barça està viu i Luis Enrique, obligat per les múltiples baixes que castiguen el grup, ha hagut de canviar el dibuix per intentar optimitzar els escassos recursos que li queden. A la Lliga de Campions, contra el Bayer Leverkusen, l’asturià va sacsejar la pissarra a la segona part per situar una defensa de tres i dos laterals profunds, un canvi que va donar-li resultat i va permetre que l’equip remuntés el gol inicial alemany. Contra el Llevant al Camp Nou, encara amb Messi , va sortir des de l’inici amb un 4-2-3-1.

A la prèvia del partit, deu minuts després de les tres de la tarda, els dubtes i els debats van avivar-se. Quan el Barça va fer oficial la seva alineació, les lectures sobre l’esquema de joc plantejat pels blaugranes van arrencar. L’onze que havia escollit el tècnic asturià permetia dibuixar un 4-3-3 o un 3-5-2, amb Mascherano, Piqué i Mathieu de centrals, i Jordi Alba i Sergio Roberto com a carrilers. En l’escalfament previ, quan el Barça fa uns exercicis de simulació del joc ofensiu amb participació de tots els jugadors, el debat es va acabar. Luis Enrique no canviava el patró habitual i es mantenia fidel al sistema que el Barça utilitza des del 2004, quan Frank Rijkaard va trobar la tecla amb l’arribada d’Edgar Davids.

Tot el joc per la dreta

Una de les notes positives que es va endur el Barça de Sevilla és la consolidació de Sergi Roberto, que va guanyar-li la partida a Alves en el retorn del brasiler a la que havia sigut casa seva. Amb només tres migcampistes a la plantilla, l’entrenador asturià va preferir desplaçar el reusenc a la banda i dotar de més múscul el mig del camp amb la inclusió com a pivot de Javier Mascherano, per cobrir l’esquena als dos interiors d’ahir, Sergio Busquets i Ivan Rakitic. El Barça, tot i que poc brillant en l’associació, va mostrar-se sòlid, aguantant el cos a cos que plantejava l’equip d’Unai Emery. El conjunt català bolcava el joc per banda dreta, oblidant durant molts minuts la profunditat de Jordi Alba, inèdit en atac tot i que Neymar marxava cap a dins, i donant molt camp a un Sergi Roberto valent en la conducció i fiable en defensa, on només una vegada Gameiro li va guanyar l’esquena. Fins i tot al minut 36, en una jugada de contraatac del Sevilla, va haver de refusar amb el cap des de terra, evitant l’ocasió clara dels andalusos. Dels quatre defenses titulars ahir al Sánchez Pizjuán, el futbolista de Reus va ser qui més duels directes va guanyar amb els rivals, dos de cada tres.

Si Sergi Roberto va ser un dels matisos, l’altre va arribar a la banda dreta de l’atac. En aquest cas, la responsabilitat va recaure en Munir. El jugador madrileny s’alterna les oportunitats amb Sandro durant aquest tram de temporada, en una gestió de la plantilla conservadora, sense apostar fermament per cap dels dos i intentant sumar els dos jugadors a la dinàmica del grup. Munir va tornar a ser el futbolista tímid que havia sigut fins als últims dos partits, contra Bayer i Las Palmas, en què va participar en els quatre gols. Ahir en una hora va xutar un cop a porteria, mentre el seu substitut, Sandro, ho va provar quatre cops en mitja hora. Això sí, Munir, jugant molts menys minuts, va participar gairebé tant com Luis Súarez en el joc, fet que demostra que ahir el gran absent va ser l’uruguaià.

En una prova de foc com la d’ahir, Luis Enrique va apostar per perseverar en l’esquema habitual, matisat per algunes decisions, i aparcar una sacsejada a la pissara per fer front a les nombroses baixes.

stats