Neymar s’acosta a Messi

BarcelonaAl cap de pocs mesos d’aterrar a Barcelona, Neymar va transmetre al seu cercle íntim una frustració futbolística que patia gairebé cada cap de setmana. Una qüestió de matisos que el preocupava perquè li impedia millorar el seu rendiment. Tot i que Gerardo Martino situava Leo Messi en punta d’atac, no gaire lluny d’ell, el brasiler tenia la sensació que hi havia massa distància entre ells dos, que futbolistes de la seva dimensió havien d’estar ben a prop l’un de l’altre per retroalimentar-se.

Uns mesos més tard, amb el canvi d’ubicació de l’argentí que va fer Luis Enrique, situant-lo a la banda dreta, Neymar va veure com el seu referent s’allunyava encara més. La passada en diagonal de Messi per buscar un soci al carril oposat no el tenia a ell com a destinatari, sinó a Jordi Alba, que arribava des de la segona línia aprofitant el moviment cap a dins del brasiler. Els resultats de l’equip, però, van mitigar els dubtes de Neymar sobre la seva posició al camp i la distància amb Messi. El nou ecosistema funcionava, malgrat que l’associació entre els dos atacants era molt puntual, quan el de Rosario abandonava la línia de banda per convertir-se en un migcampista més.

El canvi els uneix

Amb el nou 3-4-3 que va instaurar el tècnic asturià després de la patacada al Parc dels Prínceps, Neymar ha incrementat substancialment el seu rendiment. En primer lloc, perquè viu un gran moment de forma: està elèctric, i això el fa encara més difícil d’aturar per a les defenses contràries. En segon lloc, perquè el nou dibuix tàctic del Barça fa que els rivals hagin de tancar encara més els passadissos interiors per evitar que Messi rebi entre línies, cosa que afavoreix que el brasiler rebi a la punta esquerra sense un dos contra un permanent.

L’argentí arrossega molts oponents, que han d’extremar la vigilància a la zona central de tres quarts de camp, i això dona unes dècimes de segon a Neymar abans que arribin les ajudes. I, a més, tot i que el crac de Rosario no està en el seu millor moment de forma, Neymar i Messi tornen a estar junts, associant-se molt més que en els partits anteriors. En els mapes de calor d’aquesta pàgina -les zones per on es mouen els dos futbolistes- es veu clarament que Neymar i Messi s’acosten per compartir un escenari comú. Contra l’Atlètic de Madrid, en el partit de Copa del Vicente Calderón, encara amb el 4-3-3 i Messi a la banda, hi ha molta distància entre ells dos. En canvi, a la Champions contra el PSG, ja amb el nou sistema que ha servit per reactivar el grup, Messi juga molt a prop del seu company, amb el que això implica.

Confiança màxima

L’atacant brasiler, tal com es va demostrar a Riazor, és el jugador més en forma de la plantilla. Un futbolista amb unes característiques úniques, que va fer un pas endavant contra el PSG, i que per moments es va convertir en líder d’un equip que va fer realitat el que molts consideraven impossible. Neymar va ser qui més va creure en la remuntada, tal com va deixar palès en un missatge a les xarxes socials abans del duel contra els francesos: “1% de possibilitats, 99% de fe”. Una màxima que la marca que el patrocina ha penjat al mig de Barcelona en una immensa lona publicitària.

I és que Neymar viu un gran moment, malgrat que encara segueix paint que Messi continuï sent el número u. Durant els últims partits, fins i tot abans de la desfeta a París, però especialment a partir del nefast duel al Parc dels Prínceps, el brasiler ha assumit més responsabilitat en el joc. I això l’ha portat a millorar en tot el que fa. Ha incrementat un 30% les accions de desequilibri: en cada partit busca 11 vegades l’un contra un. Això ha derivat en una altra estadística que no té comparacions en cap altre futbolista de la Lliga: rep 6 faltes de mitjana, el doble que Messi, el triple que Suárez. Però no tot són dades que s’emmarquin en una millora individual. També creix la seva participació en el joc col·lectiu, un 21%. I la precisió. Malgrat que contra el PSG el Barça va estar poc fi, amb moltes imprecisions, el percentatge d’encert en la passada de Neymar ha pujat tres punts, i ha arribat als nivells de Messi, que freguen el 80%.

Més indicadors. És el davanter blaugrana que guanya més duels directes, un 59%. Neymar no s’arronsa. I durant aquests últims dies ha corregit un dels grans problemes que l’han perseguit durant aquest curs: el desencert de cara a gol. Per començar, xuta més: de 2,5 a 4 intents per partit, la meitat entre els tres pals. Una millora que ve acompanyada de més encert golejador. A la Lliga, el brasiler té el pitjor registre dels davanters blaugranes, tot i que comptant totes les competicions supera Paco Alcácer i se situa en un 17% d’efectivitat. Molt lluny de Messi i Suárez, que superen el 31%. En aquest camp, Neymar encara ha d’aprendre molt del de Rosario, que, per exemple, a la Champions, té un 48% d’encert: gairebé la meitat dels xuts que ha fet han acabat amb la pilota al fons de la xarxa. Des del 4 a 0 de París, però, Neymar ha augmentat l’efectivitat tres punts de mitjana, un percentatge encara lluny dels seus companys.

El brasiler s’acosta a Messi. En tots els sentits. Però, com diu la lona gegant del carrer Aragó de Barcelona, substituir l’argentí com a icona de l’actual Barça és un tema que tant als despatxos del Camp Nou com al vestidor de la Ciutat Esportiva s’aparca per més endavant. La seva hora arribarà. El canvi de lideratge actual és circumstancial.