12/01/2017

No em conformo amb això

2 min
Messi ha fet el tercer gol amb aquest llançament de falta directa

BarcelonaDec tenir un punt de masoquisme absolut, ho admeto, però vaig marxar molt més satisfet de Vila-real que no pas ahir contra l’Athletic Club. Qüestió, potser, de les expectatives prèvies, ja que esperava un Barça desbocat que convertís el seu futbol en un torrent contra la porteria de Gorka. I em vaig quedar amb les ganes.

Potser dec ser un punt il·lús, o fins i tot un romàntic que prefereix més gaudir del camí a conformar-se únicament amb el destí final. Esclar que m’agrada guanyar, que en una final de la Champions o en un clàssic enviaria a pastar tots els meus principis estètics, però mentrestant, l’exigència com a espectador la posa cadascú. Com en tot a la vida. Crec que podem gaudir molt més, que no passa res per recelar del joc, ni això ens converteix en mals barcelonistes. Són opinions, sempre amb respecte, mai cap dard enverinat ni fòbies contra l’entrenador. Una simple qüestió de gustos.

Fa tot just quatre dies el Barça, sense fer una exhibició, em va semblar un equip reconeixible, que per fi va dominar els 90 minuts del partit, que va fer un pas més per arribar al nivell que vol Luis Enrique per competir pels títols. Ahir, en canvi, el vestidor va refermar la moral a través només del resultat. Que també serveix, segur. Un marcador just per donar un punt d’èpica a la remuntada i capgirar, per fi, la dinàmica a la qual ha fet referència amb insistència l’asturià. Potser va ser el canvi de rumb brusc que necessitava el grup per abandonar els dubtes i oferir-nos un millor espectacle. Tot i que, per ser precís, d’espectacle n’hi va haver. I tant. Les aparicions elèctriques de Neymar. Messi és Messi i prou. Suárez és un rematador insaciable. I de la resta, Piqué, per descomptat. Sempre hi és i ja porta així un parell d’anys mentre li plouen de tots els costats. El gran absent, en canvi, va ser el mig del camp. Potser per això tinc la sensació que el Barça no va dominar mai amb claredat, que només importen les àrees, el destí final, sense donar importància al trajecte. Vivim de pinzellades. Vivim del trident, per bé i per mal.

stats