Publicitat
Publicitat

Ombres de corrupció en el llarg mandat de Blatter

Havelange ja va sortir esquitxat d’un cas de suborns

La detenció d’una quinzena d’alts càrrecs de la FIFA que ha dut a terme la policia suïssa després de la petició de la justícia nord-americana, que n’ha sol·licitat l’extradició per jutjar-los per presumpta corrupció, és un capítol més dels escàndols que acompanyen el màxim organisme del futbol internacional, dirigit per Joseph Blatter durant les últimes dues dècades, des del 1998.

Qatar i Rússia

La gran polèmica que ha acompanyat la FIFA durant el mandat de Blatter té a veure amb l’elecció dels Mundials de Rússia i Qatar, i que centra la segona investigació que es va destapar ahir, la que du a terme la fiscalia suïssa, que va escorcollar la seu de la FIFA i té en el punt de mira l’elecció dels Mundials del 2018 i del 2022. El mes de juny de l’any passat, després d’una investigació de 18 mesos, l’exfiscal de Nova York Michael Garcia va presentar un informe de 430 pàgines en què es denunciaven irregularitats en l’elecció dels dos Mundials. Garcia concloïa que hi havia “patrocinis sospitosos” i “pagaments inapropiats a alts executius”, un suborn per aconseguir vots favorables per escollir les seus mundialistes. L’informe no es va fer públic, i encara està pendent de sortir a la llum pública.

El comitè ètic de la FIFA, però, va analitzar l’informe de Garcia i va concloure que no hi havia “prou proves” per deixar sense Mundial Qatar i Rússia. El presumpte comprador de vots en el cas de Qatar va ser Mohamed bin Hammam, un alt executiu del comitè qatarià fins al 2011, que hauria subornat una trentena de membres de la FIFA amb quantitats superiors als 3,6 milions d’euros, per assegurar d’aquesta manera el vot favorable al país del Pròxim Orient. En aquest complex entramat per assegurar que el Mundial acabés a Doha, la revista francesa France Football va situar-hi l’expresident del Barça Sandro Rosell i el president de la Federació Espanyola de Futbol, Ángel María Villar. Per al rotatiu francès eren dues peces clau per fer guanyar la candidatura qatariana.

Paral·lelament, el Mundial de Qatar ha anat acompanyat d’una polèmica més, en què la FIFA està involucrada de manera indirecta. Les organitzacions internacionals, en especial Amnistia Internacional, han denunciat que Qatar explota els seus treballadors amb condicions laborals paupèrrimes, jornades de 12 hores treballant sense cap tipus de seguretat, per guanyar 300 euros, i habitatges que no tenen les condicions mínimes.

Abans del cas Qatar, Blatter ja va estar en el punt de mira per una altra acusació. L’any 2002 Michel Zen-Ruffinen, llavors secretari general de la FIFA, va fer un informe de 30 pàgines en què apuntava directament el suís. Zen-Ruffinen, que va ser acomiadat quan Blatter va sortir reelegit el maig d’aquell mateix any, parlava de “corrupció” i “pràctiques financeres poc transparents”.

Havelange, Teixeira i ISL

Però l’ombra de sospita sobre Blatter es va instal·lar abans que arribés a la presidència de la FIFA. L’empresa ISL va comercialitzar els drets audiovisuals de les competicions que organitza el màxim organisme del futbol internacional fins al 2001, quan va fer fallida. La comissió ètica de la FIFA va fer un informe del que havia passat entre el 1992 i el 2000 amb ISL i es va concloure que hi havia “la certesa que es van desviar quantitats considerables de diners cap a l’expresident de la FIFA João Havelange, el seu gendre Ricardo Teixeira, així com Nicolás Leoz, sense que es pugui demostrar que s’hagi ofert cap servei a canvi”.

Els pagaments es van fer a través “d’empreses fictícies” per amagar els “verdaders destinataris” i la FIFA els va qualificar de “suborns”. L’any 2012 es van fer públics uns documents que confirmaven que Havelange i Teixeira havien rebut més de 30 milions. L’informe, però, considerava que “l’acceptació del suborn” per part d’Havelange, Teixeira i Leoz no constituïa “delicte punible” per al dret penal suís, que acceptava aquesta pràctica.

La FIFA va concloure que amb la dimissió de l’anterior president el 1998 es podia tancar la investigació i no eren oportunes noves mesures. “El comportament del president Joseph Blatter de cap manera pot qualificar-se d’incorrecte respecte de les normes ètiques”, afegia l’informe, que exculpava de qualsevol falta el suís, secretari general d’Havelange des del 1981 i president de la FIFA durant disset anys.