Publicitat
Publicitat

El gest de Xavi amb el gran còmplice del vestidor: Txema Corbella a Berlín

Andrés Iniesta va confessar dimecres passat que Xavi Hernández era qui mantenia sempre viva la “memòria històrica” dins del vestidor. Memòria històrica és recordar al grup les dificultats l’endemà del triomf, però memòria històrica també és recordar aquelles figures que han fet gran el Barça i han donat sentit al “Més que un club”. I Xavi, a Berlín, no va fallar. El migcampista va invitar a la final una de les persones més estimades dels últims 40 anys al club. Un home que havia viscut sis finals de Lliga de Campions dins el vestidor. El gran còmplice dels jugadors. L’encarregat de material del Barça durant 32 anys, Txema Corbella, va ser a les graderies de l’estadi olímpic de Berlín perquè Xavi el va invitar. Com no podia ser d’una altra manera.

L’estiu passat Corbella va abandonar el Barça després de 36 anys, des que l’any 1978 va entrar al club per fer de vigilant nocturn al Camp Nou. Quatre anys més tard, entrava al vestidor de la mà del mític Papi Anguera. Sevilla, Londres, Atenes, París, Roma i Londres. A totes les finals havia sigut ell l’encarregat de deixar-ho tot en perfectes condicions, de satisfer les peticions –a vegades extravagants– dels seus.

Aquest cop, Berlín va ser diferent. “Ho vaig viure des de l’altra banda, entre els seguidors”, explicava ahir Corbella, que admetia que va sentir un punt de nostàlgia mentre observava des de la graderia com els jugadors sortien a escalfar. “Estava més nerviós que a les altres finals. No podia ser dins ni fer res per ajudar. Sentia un punt d’enveja sana perquè m’imaginava sobre la gespa”, recordava emocionat després d’aterrar a Barcelona. Va ser la seva cinquena Champions, un triomf amb un regust diferent, i en el qual va poder contenir les llàgrimes, tot i que es considera una persona de sang “calenta”, a qui se li van humitejar els ulls quan va veure que els seus tornaven a aconseguir-ho. Mai ho va dubtar perquè els coneix com pocs, perquè ha comprovat de prop la grandesa d’aquesta generació. En especial, de Xavi, amb qui va compartir un moment d’intimitat durant la festa que es va celebrar dissabte a la nit a l’antic aeroport de Tempelhof. “L’abraçada més especial va ser amb ell, i amb l’Iniesta, però sobretot amb el Xavi, pel que hem viscut, perquè estàvem molt a prop en el dia a dia”, confessava abans de fotografiar-se amb la copa.

Abans d’una final, Corbella repassava les cares dels jugadors per intentar “accelerar” les cares “apagades” i “abaixar els fums” als que estaven massa “nerviosos”. Es feia sentir a prop. Dels de casa, però també dels de fora. Com Romário, amb qui havia rigut moltíssim. El brasiler acostumava a aturar-se davant la Moreneta que hi ha a la capella del Camp Nou, just abans de sortir al terreny de joc. Romário s’encomanava a la negra marededéu tot just després de parlar de noies i festes a Corbella mentre baixaven pel túnel. “Tenia un vessant religiós... molt de missa... però era molt perillós”, explicava el gran còmplice del vestidor durant 32 anys.

L’estiu passat el Barça li va dir adéu, i va executar fredament un comiat a una figura mítica i respectada dins del vestidor. Corbella ho ha aconseguit superar, tot i que no ha sigut fàcil abandonar la rutina de tota una vida dedicada al Barça. “En el dia a dia ja no tinc nostàlgia, he passat a la quarta fase”, admetia aquest urgellenc de Nalec, a prop de Tàrrega, que dissabte a la nit va retrobar-se amb Luis Enrique i Bartomeu. “Em van venir a saludar ells... tot bé”, va afegir amb ganes de girar full i quedar-se només amb l’abraçada de Xavi, el jugador que va mantenir viva una vegada més la memòria històrica blaugrana.

PUBLICITAT
PUBLICITAT