Xavi: Saber marxar quan toca

Fa un any Xavi Hernández havia comunicat al Barça que marxava a final de temporada. Decebut, capcot i molest per un any ple de desenganys, sense alegries ni somriures, havia dit prou. Marxava sense títols, desolat per les diferències amb Gerardo Martino, ferit perquè en un entrenament fins i tot un preparador argentí l’havia confós amb el seu amic Andrés Iniesta. La maleta estava preparada, però Luis Enrique, la seva mare, la Maria Mercè, i Josep Maria Bartomeu el van fer canviar d’idea. Xavi va decidir posposar un any el seu adéu, assumint que el seu paper preeminent dins del grup canviaria: la pilota ja no seria només seva. La concessió va valer la pena. El futbolista amb més títols i partits oficials amb la samarreta del Barça marxa després de guanyar el triplet. “Acabar així és insuperable”, admetia encara sobre la gespa de l’estadi olímpic de Berlín. Xavi s’endú la família a Qatar per acabar la seva exitosa carrera i preparar-se per tornar al Barça d’aquí uns anys. “Un viatge d’anada i tornada”, com va dir Bartomeu, que espera que l’egarenc es formi com a entrenador i retorni per assumir la difícil banqueta del Camp Nou. Aquest cop, tot i que el Barça li va oferir dos anys de contracte més, Xavi marxa, una decisió que va amagar a la seva mare perquè no el tornés a convèncer, com ja ha fet dues vegades, que no podia marxar mai del Barça.