BARÇA
Misc 02/03/2017

Un adeu assumit al Camp Nou des de l’estiu passat

A l’agost la cúpula esportiva va comprovar que seria difícil convèncer el tècnic

i
Albert Llimós
3 min
Un adeu assumit al Camp Nou  des de l’estiu passat

BarcelonaDes del primer moment al Barça van ser conscients que Luis Enrique no seguiria l’any que ve. Quan al mes d’agost el tècnic asturià va comunicar a Robert Fernández i Albert Soler que tinguessin en compte l’escenari d’un adeu a final de temporada, al club van assumir que costaria molt convèncer-lo perquè seguís una quarta temporada al capdavant del primer equip. Les reunions de treball a la Ciutat Esportiva, les trobades habituals després dels partits o les converses informals a l’aeroport es van anar succeint durant tot l’any, i la sensació que a l’agost ja van tenir Soler i Robert s’anava consolidant, tot i que el tema de la continuïtat no sortís. A principis de febrer, per no demorar-ho més, van decidir abordar el tema definitivament, i Luis Enrique va confirmar a Bartomeu la resposta que el president s’esperava: marxava el 30 de juny.

La intenció inicial de l’asturià era fer-ho públic abans, fa uns dies, però el revés del Parc dels Prínceps va posposar l’anunci fins que l’equip estigués recuperat. Luis Enrique no volia que el seu adeu s’associés a la dolorosa derrota contra el PSG, que s’interpretés que aquell partit era el motiu definitiu per plegar. Mirant el calendari, superat el difícil escull de l’Atlètic de Madrid i que el partit contra l’Sporting de Gijón era especial per a ell, va decidir esbombar-ho, amb el vistiplau de Bartomeu per triar el moment i la manera que considerés més oportuna. “És una decisió d’ell, la resta importa poc”, assumien ahir als despatxos del Camp Nou per explicar els timings del cas: se l’hi va facilitar tot, manava ell.

Amb els jugadors tot va anar molt ràpid. Acabat el partit contra l’Sporting, mentre Bartomeu feia el mateix amb la resta de la junta i ho explicava al director general de Rakuten, Hiroshi Mikitani, Luis Enrique va comunicar al vestidor el que havia dit el dia anterior a una part del cos tècnic. Al juny s’acaba tot. Sense dramatismes, sense una posada en escena exagerada, en menys de tres minuts, va avançar que era l’hora de separar camins, probablement també amb una gran part dels membres de l’staff que ja feia setmanes que tenien dubtes sobre el seu futur i començaven a plantejar-se què seria d’ells. Luis Enrique pararà. Ell s’ho pot permetre. Fins i tot aparcar per sempre les banquetes, una decisió que a hores d’ara no ha pres encara. Però la resta del grup que l’ha seguit durant aquests anys -alguns fins i tot abans en les etapes del Celta i el Roma- ha de buscar el seu propi camí a partir d’aquest estiu, ja sigui al primer equip -el club vol consolidar una estructura que no canviï amb l’aterratge d’un nou entrenador, més enllà d’un parell o tres de peces que pugui portar el nou tècnic- o dins dels nous departaments que s’estan consolidant a la Ciutat Esportiva, des de l’àrea metodològica fins als projectes més embrionaris de l’FCB Universitas.

Ben poques persones coneixien la decisió. Tampoc fora del Barça ho va comunicar a gaire gent, només al cercle més íntim, evitant escletxes que poguessin permetre filtracions: primer ho havia de saber l’equip tècnic i els jugadors, ell volia controlar el missatge. Fins i tot alguns dels seus amics, tot i que esperaven la notícia pels senyals que donava últimament l’asturià, se’n van assabentar quan ho va comunicar en un epíleg inesperat en roda de premsa.

Sense forces per a un quart any

A finals de la temporada passada van arribar els primers dubtes sobre la seva continuïtat. I, a l’estiu, tal com va explicar ell mateix, va plantejar-ho a Soler i Robert, que juntament amb el vicepresident Jordi Mestre i el mateix Bartomeu eren els únics que ho sabien des del principi. Els va dir que no descartessin que el cicle es tanqués en tres anys. La temporada va anar avançant i Luis Enrique seguia donant voltes al seu futur, fins que la balança ha caigut del costat que ja va plantejar a l’agost. Algun entrenament que va cancel·lar-se perquè els jugadors preferien fer festa, aspectes futbolístics que ja no es feien amb la mateixa intensitat que abans, alguna topada puntual amb algun jugador... la convivència diària va anar desgastant el tècnic fins que va confirmar les sensacions que tenia a l’estiu. Es repetia el que va passar el 2012 amb Pep Guardiola, l’últim entrenador que va poder consolidar un cicle a la banqueta. Era el moment de prendre decisions importants, i el tècnic, fruit del desgast intern, sabia que no tindria l’energia de l’inici per afrontar-ho. El més sensat era dir prou, i comunicar-ho com més aviat millor al club perquè tingués prou temps per buscar un relleu de garanties.

stats