La caixa forta de Bartomeu

BarcelonaLa temporada passada la calculadora no va funcionar al Camp Nou. El Barça va tancar l’exercici amb un desviament pressupostari imprevist i, tot i acabar amb beneficis, va patir un desequilibri que va servir com a avís als seus dirigents. Després de la marxa de Javier Faus, l’home fort de les finances des del 2010, i la reorganització executiva que ha impulsat aquest estiu Josep Maria Bartomeu, el club afronta un repte majúscul en l’àmbit econòmic.

Aquest repte pivota al voltant de quatre grans eixos. En primer lloc, el Barça té dos anys per corregir el desviament patrimonial o la junta directiva haurà de dimitir. En segon lloc, es tracta d’un desequilibri derivat d’una massa salarial alta, que frega els límits fixats per la UEFA, i que creixerà encara més per la millora dels contractes de Rafinha, Messi i Neymar. Per fer-hi front, el club necessita augmentar els ingressos, amb l’horitzó dels 1.000 milions que va fixar Bartomeu de cara al 2021. En aquest triangle hi entra un quart element cabdal a partir del 2016: la construcció de l’Espai Barça, que representarà una inversió de 600 milions d’euros.

Els cracs valen diners

Tenir el millor equip d’Europa surt car. El Barça presentarà en la pròxima assemblea del 25 d’octubre un pressupost en el qual el sou dels jugadors representa 420 milions. Una xifra que al club admeten que és alta, però no exagerada, ni disparada. El perill arribaria si aquesta quantitat suposés més del 70% dels ingressos totals, ja que s’estaria incomplint les regles del fair play financer que defensa la UEFA i hi podrien haver sancions. Ara mateix, la massa salarial representa el 66% (un 73% si s’hi inclouen seccions), i el Barça ha de fer front a diferents renovacions que incrementaran el cost de la plantilla (que ja va créixer un 31% l’any passat com a conseqüència del triplet). La renovació més immediata és la de Ra- finha, un acord que ja està pactat i aprovat en junta, a l’espera de la firma del nou contracte. Després tocarà Neymar, amb qui el Barça preveu tancar un acord la primavera del 2016, però, en principi, l’augment de la fitxa no afectarà els comptes fins a l’exercici 2016-17, ja que la firma -per evitar que els auditors la facin constar aquest any- s’endarreriria fins a l’inici de la temporada que ve. L’últim cas previst és el de Messi, que té un contracte progressiu, que inclou una millora substancial de la fitxa per a la temporada que ve (gairebé duplicant el sou fix).

Des de fa tres anys, en cada assemblea, el fins fa poc president de la comissió econòmica, Ramon Adell (que va abandonar el club perquè està en desacord amb el pla econòmic de la junta), avisava del perill que suposa no posar fre a l’increment dels salaris. Un avís que va compartir Faus en l’última assemblea, i que al club respecten, tot i que estan segurs que el perill està sota control. Els cracs costen diners, i més quan es guanyen títols, ja que una part molt alta dels salaris és variable en funció de rendiment i resultats. Per defensar el model esportiu actual i l’aposta pels cracs, al Barça remarquen una dada curiosa, però, alhora, exemplificadora: encara que Messi cobri el doble que el segon jugador més ben pagat de la plantilla i encara que hi hagi dos cracs com Neymar i Suárez -tot dos entre els 20 més ben pagats d’Europa-, la línia que li surt més cara al club és la defensa, numèricament la més nombrosa, i amb sous “molt alts”. En canvi , a la davantera, a la imponent tripleta només s’hi afegeixen Munir i Sandro, amb fitxes baixes.

Redreçar números o dimitir

L’increment dels sous va provocar l’any passat un desequilibri patrimonial. El deute net, que es preveia lleugerament per sobre dels 200 milions, va créixer dels 287 als 328 milions. Això va provocar que el Barça no complís l’article 67 dels nous estatuts, que preveu una ràtio de deute net sobre l’ebitda (un acrònim de beneficis abans d’interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions que s’usa per mesurar la rendibilitat econòmica) que va baixant progressivament fins al 2018. En incomplir aquest article dels estatuts -i la disposició transitòria que l’amplia-, la junta de Bartomeu té dos anys per redreçar la situació i adequar els resultats a les ràtios fixades, o hauria de dimitir i ser suplida per una comissió gestora. Als despatxos del Camp Nou preveuen que enguany el deute baixarà per sota dels 280 milions, i, per tant, s’aconseguirà el que fixa la normativa. Això sí, l’obligació de redreçar els comptes ha tensat tots els departaments, als quals s’ha exigit un rigor extrem. Fins al punt que el possible fitxatge d’un davanter al gener (Luis Enrique vol Nolito) hauria d’arribar gràcies a la venda d’algun jugador, o bé perquè es troben nous patrocinadors no inclosos en el pressupost actual. L’àrea ecònomica no es pot desviar ni un euro si no vol tenir sorpreses desagradables quan tanqui l’exercici, aquesta és la directriu que mana ara al Camp Nou.

El gran salt endavant

Per aconseguir redreçar la situació el Barça ha de contenir la massa salarial, i buscar nous ingressos. Durant la campanya electoral, Bartomeu va anunciar que vol arribar al final del mandat als 1.000 milions de pressupost. Això significa incrementar en un lustre un 60% els ingressos. Per aconseguir-ho, el president ha fet una sacsejada a l’organigrama executiu, amb l’arribada de nous alts càrrecs d’arreu d’Europa per rellançar l’entitat. “Quan ens centràvem en un contracte, en deixàvem de banda molts altres d’importants”, explica una font del club per exemplificar que no hi havia una estructura prou preparada per abordar tots els flancs. Aconseguir un patrocini porta de mitjana any i mig de negociació. Per això el Barça ha enfortit l’àrea comercial -on ha guanyat pes el vicepresident Manel Arroyo- per buscar nous partners.

Al club tenen clar que hi ha un marge de millora altíssim, gràcies sobretot a dos contractes pendents d’actualitzar: el de Nike i el de patrocini de la samarreta. Amb la multinacional americana, que va acabar aportant uns 60 milions aquest curs passat, s’espera firmar un nou contracte que substitueixi l’actual, vàlid fins al 2018. Tot i que el Barça ha mantingut reunions amb la marca Under Armour, l’objectiu és arrencar gairebé 100 milions per temporada de Nike. El “1 bilion in 10” com diu Bartomeu. El president del Barça ja ha matingut contactes amb Albert Baronet i Marcos Garzo, els homes forts de la multinacional d’Oregon a la península Ibèrica. Contactes preliminars, ja que la negociació s’abordarà de cara al 2016.

L’altre gran salt arribarà pel patrocini. Després de viatjar a Doha per negociar amb Qatar Airways, ara mateix el Barça té una oferta de l’aerolínia superior als 65 milions, és a dir, el doble del que percep ara. I la qüestió no està tancada. Hi ha dues empreses asiàtiques -una, Rakuten- que no han dit l’última paraula (l’oferta dels japonesos, però, està molt lluny del que assegura Qatar). A més, el club espera aconseguir uns ingressos extres de l’equipació d’entrenament, exclosa de les negociacions amb Qatar Airways, i que podria suposar entre 7 i 10 milions addicionals.

Diners cap a l’Espai Barça

La contenció salarial, l’augment d’ingressos i l’equilibri patrimonial conviuran amb un nou actor que entra a partir del 2016 en aquest complex escenari econòmic: l’inici de la construcció de l’Espai Barça i, per tant, un projecte de 600 milions que s’ha de començar a pagar. L’any que ve, de fet, començaran les obres del Miniestadi, que tenen una partida de 10 milions i 30 d’addicionals per al reordenament urbanístic i construcció d’altres edificis adjacents dins de la Ciutat Esportiva.

Inicialment, d’acord amb els estudis preliminars, el club va preveure tres fonts d’ingressos d’igual volum per afrontar la construcció del nou estadi: 200 milions provindrien d’un nou endeutament, 200 dels naming rights (posar un cognom comercial) i 200 més de recursos que hauria de generar l’activitat ordinària. Fonts coneixedores del projecte, i després dels informes d’IMG que ha rebut el Barça, admeten que la xifra provinent dels naming rights podria créixer gairebé un 50%, és a dir, superar, com a mínim, els 300 milions. D’aquesta manera, als despatxos del Camp Nou consideren que la partida de recursos propis destinada a finançar l’estadi es reduirà notablement, i, fins i tot, en un plantejament ideal, no descarten que el club no hagi d’aportar pràcticament res dels ingressos ordinaris destinats a fer el nou Camp Nou. Per aconseguir-ho, en lloc de cedir el cognom de l’estadi 15 anys, tal com estava projectat, es podria allargar el contracte, o fins i tot anticipar-lo: una opció sobre la taula és que el nou partner doni nom al camp actual mentre durin les obres. Aquest és un tema que s’ha de tancar durant el 2016.

En pau amb els bancs

L’any que ve el Barça cancel·larà el crèdit sindicat de 150 milions que tenia des del 2010, i que representava pagar 30 milions anuals a les entitats. Un crèdit que era per a 5 anys, però pel qual es va demanar una carència el curs passat per poder afrontar així la inversió en fitxatges, que va superar els 150 milions. A partir del 30 de juny es disposarà, per tant, de “30 milions més, que fins ara anaven als bancs i ara podran anar a l’Espai Barça”, argumenten. El que falta veure, encara, és si es necessitarà un nou crèdit per una quantitat que no hauria de superar els 50 milions. En tot cas, tot i que el deute està per sobre del pla previst per la junta el 2010, els dirigents consideren que un nou endeutament no perjudicarà el dia a dia de l’entitat, ni tampoc la seva capacitat per acudir al mercat per fitxar i pagar els cracs. El Barça calcula, a més, que amb el nou Camp Nou es guanyaran, com a mínim, uns 35 milions extres cada any.

La calculadora funciona, i tots els decimals compten. El club té velocitat de creuer, però els reptes que ha d’afrontar el vaixell blaugrana són enormes, ja que poden condicionar el futur de l’entitat durant els pròxims anys.