Publicitat
Publicitat

La clau científica de l’èxit del Barça

El GPS i Rafel Pol, bàsics per reduir les lesions i entendre el bon moment físic de l’equip

Fa 86 mil·límetres d’altura, 33 d’amplada i 20 de gruix. Ocupa poc més que un encenedor i és impensable que un futbolista del Barça salti als terrenys de joc de la Ciutat Esportiva sense portar-lo. Es tracta d’un petit xip enganxat a l’esquena, a través d’una armilla. El GPS és un sistema que permet monitoritzar i analitzar el rendiment dels jugadors al moment. Els serveis mèdics del club tenen dades instantànies dels esforços que estan realitzant els futbolistes durant tots els entrenaments. D’aquesta manera, l’staff tècnic de Luis Enrique té dades individuals de cada jugador que els permeten dosificar els esforços i evitar sobrecàrregues que deriven posteriorment en lesions musculars. Els resultats parlen per si sols.

Deixant de banda el peculiar cas de Thomas Vermaelen, que ja va arribar lesionat del Mundial del Brasil, la plantilla blaugrana acumula durant aquests deu mesos de competició 30 problemes físics, comptant des de les petites molèsties que impedeixen jugar un partit per precaució fins a les lesions musculars greus. La mitjana entre els principals clubs europeus, com explica Jan Ekstrand, doctor i analista de la UEFA, és de 50. El Barça, per tant, obté en aquest camp uns grans resultats, que ajuden a entendre el bon moment de la plantilla, clau per optar als tres títols en aquestes últimes tres setmanes.

La figura clau

El juliol de l’any passat, just abans que arrenqués la pretemporada, els serveis mèdics van tenir una primera presa de contacte amb el nou cos tècnic de Luis Enrique. Des de feia tres anys el Barça feia servir el sistema GPS a les pretemporades, i la voluntat dels serveis mèdics era utilitzar-lo tot l’any per obtenir dades de manera més regular. L’entesa va ser total, en part gràcies a la figura d’un jove balear de 27 anys que havia de ser l’encarregat de tenir els jugadors en un bon estat de forma. El preparador físic, Rafel Pol, home de confiança de Luis Enrique, es va convertir en “figura clau” perquè el cos tècnic i els serveis mèdics treballin plegats. De fet, es van programar reunions periòdiques entre els preparadors físics i els metges, però amb el pas de les setmanes es van anul·lar, perquè “el diàleg” era fluid i “diari”. “S’ha aconseguit que sigui una cosa natural”, expliquen a Sant Joan Despí.

En un mes es va passar d’Elvio Paolorosso a Rafel Pol, és a dir, d’un preparador físic que no va tenir mai en compte l’opinió de metges i assistents de la casa i que funcionava amb paper i bolígraf, a la feina de Rafel Pol, que s’ha fet seu el control mil·limètric que el Barça té de tots els jugadors, a través del GPS, i que lideren el doctor Dani Medina i el preparador físic Edu Pons. Ells dos són els que supervisen i analitzen les dades que ofereixen els xips que proporciona l’empresa Statsports, amb el suport d’Ivan Valle des de l’àrea de sistemes.

A la Ciutat Esportiva tenen la sensació que s’ha recuperat la dinàmica de treball que es va establir l’any 2008, amb l’arribada de Pep Guardiola a la banqueta. Totes les àrees van treballar en la mateixa direcció i es van reduir el nombre de lesions considerablement. Aquest any, però, els resultats són encara molt millors. Els jugadors del Barça s’han perdut de mitjana 16 dies per culpa d’un problema físic, 373 en total, deixant de banda Vermaelen. En el primer any de Guardiola van ser 21 dies, mentre que en l’últim any del tècnic de Santpedor aquesta mitjana va créixer fins als 28,7 dies (659 en total). Cada jugador es va perdre un mes de mitjana. A la Ciutat Esportiva assenyalen que el gran problema amb Guardiola va sorgir el segon any, quan es va fer evident la falta de sintonia entre el preparador físic Lorenzo Buenaventura i els metges. Ja no anaven a l’una.

Dades i interpretació

“Hi ha una clara relació entre els èxits de l’equip i el nivells de lesions”, explicava el metge blaugrana Lluís Til al MuscleTech 2014, un congrés internacional d’especialistes en medicina esportiva que se celebra des de fa sis anys a les instal·lacions del Barça i que van promoure els serveis mèdics del club. Al Camp Nou admeten que les dades de lesions d’aquest any són “boníssimes”, “equiparables a les de l’any del triplet”. Ara bé, com remarquen les persones que treballen amb el GPS, les dades són només una part; enfocar l’èxit només tenint en compte la tecnologia seria “simplificar-ho massa”. En les lesions, per exemple, hi ha un factor sort notable, com també hi intervé la manera de jugar i d’entrenar de cada tècnic. “Així entrenes, així et lesiones”, sintetiza Jurdan Mendigutxia, consultor mèdic de diferents equips europeus.

Tenir el GPS però no saber-ne interpretar les dades no serviria de res. El xip (anomenat Viper Pod) aporta més de 200 variables, que es poden englobar en 12 grans categories. El GPS permet saber la distància recorreguda per cada jugador, les acceleracions, les frenades, l’índex de fatiga muscular, els esprints, la distància que es cobreix a cada velocitat, els impactes que rep un jugador... tot queda registrat automàticament. Aquestes dades es creuen amb les que facilita la Lliga i la Champions en cada partit. Així, el Barça té un seguiment acurat de tota la càrrega física de l’esportista, cosa que permet abaixar la intensitat o donar descans (en partit o entrenament) a cada jugador perquè mantingui un to físic òptim i s’evitin sobrecàrregues que derivin en lesions. Les rotacions s’expliquen en certa mesura per això. “Es monitoritzen les capacitats individuals per prendre les decisions més encertades”, sintetitzen.

Hi ha jugadors, com Messi, que tenen una gran capacitat per administrar els esforços durant els partits i més d’un cop el Barça s’ha trobat, quan ha analitzat les dades, que l’argentí registra uns paràmetres més alts en algun entrenament que en el partit. Messi se sap administrar com ningú, admeten. “El GPS objectivitza, constata sensacions -expliquen al cos tècnic-. Els especialistes tenen bons ulls, però per saber si algú s’entrena bé cal el GPS”, afegeixen els experts, que assenyalen que també és molt important el bagatge d’aquests últims anys, tenir guardades les dades de tres temporades que permeten tenir una visió més panoràmica de cada jugador.

Els jugadors del Barça han interioritzat el fet de posar-se cada dia l’armilla amb el GPS, igual que ja s’ha convertit en un hàbit pesar-se cada dia al vestidor. Forma part d’un costum que permet al club anticipar-se a les lesions, prevenir la “fatiga”, un dels factors clau en les lesions, com assenyala Ekstrand. El Barça, però, no és ni pioner ni l’únic a Europa. Statsport treballa amb 17 equips de la Premier i també amb el Juventus, rival a la final de la Champions. Per això, la clau és creure-hi, que el coneixement científic s’integri en la planificació esportiva. No són números freds.

Les dades del GPS també s’utilitzen per determinar quan un jugador pot tornar després d’un trencament muscular. Ha de completar sis entrenaments i tenir els paràmetres anteriors a la lesió. Les millores tecnològiques, claus en l’èxit d’aquest any gràcies al GPS, també hi són a l’hora de tractar les lesions. L’Alter G (una cinta que permet treballar controlant la gravetat, originàriament preparada per als astronautes de la NASA) i el NormaTec (pressoteràpia per alleugerir el dolor) són altres eines que el club té a Sant Joan Despí, complementàries a les mans dels fisios, i que permeten accelerar les recuperacions. Modernitat i tradició, ciència i intuïció, claus d’un Barça en què Pol i el GPS tenen un paper decisiu.

PUBLICITAT
PUBLICITAT