Publicitat
Publicitat

Les deu cares de l’escenari electoral al Barça

Ara mateix hi ha tres precandidats segurs, dos socis més que apunten a presentar-se, una gran incògnita i quatre noms més que ho tenen difícil

Com si es tractés de les peces d’un dòmino perfectament disposades per caure en cadena, l’escenari electoral del Barça depèn ara mateix de la peça que totes les enquestes han situat en primer lloc: Joan Laporta. La decisió de l’expresident, saber si es presentarà a les eleccions del juliol vinent, comportarà un canvi notable de l’escenari electoral. Moltes de les peces que mediten a dia d’avui presentar-se poden variar la seva predisposició i l’estratègia a seguir en funció del que faci Laporta.

Fins avui, han aparegut deu noms que podrien concórrer a un futur escenari electoral. Només tres, però, ja han manifestat obertament la seva intenció d’optar a la presidència del Barça: Josep Maria Bartomeu, Agustí Benedito i Jordi Farré. Gairebé segur hi anirà el directiu Toni Freixa, que ahir se’l va veure al carrer Beethoven de Barcelona amb l’excap de comunicació del Barça Xavier Martín. Laporta, Víctor Font, Santi Salvat i Jordi Majó entren en el terreny dels indecisos, cadascú a un nivell ben diferent, mentre que ho tenen pràcticament descartat els exdirectius Jordi Torrent i Joan Castells. Tots ells, però, tal com ha pogut copsar l’ARA després de parlar-hi, estan fent trobades, sopars, dinars i reunions per preparar l’assalt a la presidència del Barça en uns casos, i meditar si val la pena fer-ho en uns altres.

Bartomeu ja té els noms

La persona que té la clau perquè Laporta es pronunciï i es desencadenin la resta de moviments és Bartomeu. Quan ell anunciï la data de les eleccions, i es doni el tret de sortida a la carrera presidencial, l’anterior president dissiparà els dubtes que hi ha sobre la seva figura.

Bartomeu accelerarà els moviments electorals després de Setmana Santa. De moment, però, ja ha anat parlant amb les persones que s’incorporaran a la seva candidatura. Ja ha fet els fitxatges, ara li toca parlar amb els directius que formen part de l’actual junta, tot i que amb alguns ja ha deixat les coses clares des de fa setmanes. Al seu nou projecte hi haurà baixes, tot i que serà un bloc majoritàriament continuista, en part perquè d’aquesta manera s’evitarien avalar, una qüestió que dictamina la Lliga de Futbol Professional a partir de la llei de l’esport. No està estipulat quants directius han de seguir perquè una nova junta entrant no avali, però Bartomeu es curarà amb salut i mantindrà bona part del seu equip.

Tres canvis hi seran, mínim. Al marge de Toni Freixa, el més probable és que per qüestions d’edat hi hagi una o dues baixes més (Ramon Pont fa demà 78 anys), i també que Ramon Cierco no continuï pel cas de la Banca Privada d’Andorra. Javier Bordas, distant de Bartomeu durant la primera part del mandat, ha recuperat la sintonia després d’assumir un rol més destacat en passar a formar part de la comissió esportiva.

A partir de la setmana que ve, Bartomeu intensificarà les converses. Amb Carles Vilarrubí, home fort a nivell institucional, ja hi ha parlat, i fa dues setmanes van tenir una llarga xerrada per posar de manifest l’entesa. Amb Jordi Cardoner es coneixen des que tenen quatre o cinc anys, i és una de les persones de confiança dins de la junta que té l’actual president. El vicepresident de l’àrea social, de fet, ha sonat com a possible substitut de Bartomeu si aquest fes un pas enrere com a candidat, cosa que es descarta tot i la pena de dos anys i tres mesos que demana el fiscal pel cas Neymar. L’altre home fort dins de la junta és Javier Faus. Per qüestions professionals, descarta poder encapçalar enguany una llista, i pretén seguir en el seu paper d’home imprescindible a l’àrea econòmica. No es descarta, però, que en aquestes converses algun directiu amb pes notifiqui a Bartomeu que vol plegar.

Els dos acompanyants de viatge

Amb qui competirà segur l’actual president és amb Benedito i Farré, els dos aspirants que han deixat clar que volen ser presidents aquest estiu que ve. El primer porta treballant en el seu projecte des del 2010, quan va quedar segon per darrere de Sandro Rosell. Cada setmana té dues o tres trobades amb penyes, “fent territori”, com li agrada dir a ell mateix. Porta un bagatge de centenars d’actes per parlar directament amb els aficionats. Benedito té el nucli dur de la seva candidatura preparat, amb set persones de plena confiança, i la resta encara per definir. Dibuixat l’organigrama, està treballant en l’àmbit executiu i valorant qui liderarà el projecte esportiu.

Farré és la cara visible de Som Gent Normal, un moviment amb persones que irrompen a l’escenari culer per primera vegada. Porten dos anys treballant, prou temps per tenir definida la llista que es presentarà, en la qual destaquen cinc persones que formaran el nucli dur de Farré. L’aval, asseguren, no és un problema. En les últimes setmanes, aquest jove empresari s’ha apartat gairebé del tot de la seva empresa per bolcar-se en l’assalt al Camp Nou. Es declaren pròxims al que va representar Laporta, però sense ser-ne esclaus.

Els probables viatgers

El 7 de gener Bartomeu va convocar eleccions per rebaixar la crispació. Des d’aquell dia, la maquinària de Freixa està en marxa. El directiu, apartat de les seves funcions a l’octubre, resisteix al club per poder encarar les eleccions des d’una posició privilegiada. Porta mesos fent reunions amb el seu nucli dur, una desena de persones, molts d’ells membres del club, especialment de comissions. Si decideix presentar-se, té clar que ja estaria capacitat a dia d’avui per oferir una llista de noms que formessin una candidatura sòlida.

En situació similar es troba Laporta, el desllorigador de tot l’entramat electoral. De manera discreta ha fet trobades per definir un possible equip, i també amb algun dels possibles competidors. Laporta ja té al cap amb qui comptaria si hagués de presentar-se, però encara no hi ha res tancat. Els ha temptejat, a l’espera que ell mateix decideixi què fa. De moment, té activades quatre o cinc persones treballant de manera discreta a un primer nivell, sense entrar a contactar noms que puguin formar part de l’àrea executiva i l’esportiva. Els que el coneixen asseguren que té el vistiplau professional i familiar per presentar-se: “Els fills estan encantats”.

Els possibles candidats

Qui també ha intensificat les reunions des del gener és Víctor Font, que porta dos anys i mig treballant en un projecte per modernitzar el Barça. Establert a Dubai, durant aquest any ha intensificat la seva presència a Barcelona, amb reunions permanents amb el seu cercle de confiança, una desena de persones. Font té clar que el més important, més que l’oportunitat del moment o la il·lusió de presentar-se, és tenir prou consolidat el projecte. La primera quinzena d’abril decidirà si serà candidat.

Santi Salvat es definirà a mitjans d’abril. Té la directiva tancada, però l’avançament electoral l’ha agafat en un moment en què qüestions familiars i professionals li dificulten poder fer el pas endavant. En la mateixa situació es troba Jordi Majó. Fa temps que manté trobades amb el seu grup de treball, i en les pròximes setmanes es definirà.

A un altre nivell se situen Jordi Torrent i Joan Castells. El primer, directiu de l’última etapa Laporta, forma part d’un grup de debat en què també hi ha Albert Perrín i l’expresident de la Federació Catalana Jordi Roche. Actualment són més fòrum de discussió que possible projecte. Joan Castells, que va entrar al Barça el 2000, també ha mantingut contactes sobre un possible escenari electoral, però de manera embrionària. Les peces comencen a moure’s esperant que la partida arrenqui.