Publicitat
Publicitat

El dia de l’adéu de Zubizarreta era avui

Després de cinc mesos sense parlar, i de només intercanviar-se un missatge, Bartomeu i el basc s’han trobat en dues ocasions per intentar tancar ferides

L’últim dia era avui, 30 de juny. Si Andoni Zubizarreta no hagués dit el que va dir el 4 de gener a Sant Sebastià hauria continuat al Barça fins a aquest estiu, quan Josep Maria Bartomeu tenia previst prescindir del director esportiu malgrat tenir contracte fins al 2016, i complir d’aquesta manera la tercera i última fase de la seva remodelació profunda al club que va deixar a corre-cuita Sandro Rosell. Zubizarreta va parlar a Anoeta i tot es va precipitar irremeiablement.

Als micròfons de Canal+, el director esportiu va ser taxatiu quan se li va preguntar sobre la sanció de la FIFA pel cas Masia. “Bartomeu, que era el vicepresident esportiu, és qui millor coneix la situació”, va dir el basc quan se li va preguntar sobre les responsabilitats en aquest cas. Aquella nit el president va decidir prescindir d’un home amb qui havia teixit un estret lligam. La reacció de Bartomeu va ser fulminant. L’endemà el Barça rescindia el contracte del director esportiu, que tenia lligam per a una temporada més, i anticipava els plans del president mig any abans del previst. Va ser un comunicat estrany en la forma, un comunicat en el qual es remarcava que la decisió era unilateral del mateix Bartomeu, més que del mateix Barça. Començava la setmana més convulsa de la institució de l’última temporada. A l’adéu precipitat del basc s’hi va sumar l’enfrontament entre Luis Enrique i Leo Messi, i la convocatòria d’eleccions per part de Bartomeu, pressionat pels seus vicepresidents.

Des d’aquell 5 de gener, i durant gairebé cinc mesos, Bartomeu i Zubizarreta no van parlar. Només es van enviar un missatge després de la consecució de la Lliga, com va reconèixer el mateix expresident en una entrevista a RAC1. “Em vaig enfadar moltíssim”, admet l’avui precandidat en els cercles íntims quan se li pregunta sobre aquest cas. Les paraules d’Anoeta van ser una traïció per a Bartomeu. No menys molest va estar Zubizarreta durant aquests cinc mesos de silenci. S’havia forjat un lligam molt íntim entre ells, sobretot quan van treballar colze a colze en la direcció esportiva, i el basc treia fums pels queixals després de veure atònit la reacció del que considerava una persona de confiança. El desencís no era tant per la destitució com per tot el que va passar a partir d’aquell 5 de gener, per la falta de paraules després de moltes jornades de complicitats. De fet, fins i tot en l’adéu de Zubizarreta no hi va intervenir en cap moment Bartomeu, que va delegar les negociacions per rescindir el contracte a Jordi Mestre, llavors encarregat de l’àrea esportiva, i als executius, especialment al plenipotenciari Albert Soler.

Tancar ferides

Cinc mesos després d’aquell dur comiat, Bartomeu va fer l’acostament que alguns li havien exigit en repetides ocasions. Zubizarreta havia mantingut sempre un respecte màxim per l’entitat i pel mateix president, i les paraules d’Anoeta no valien un menyspreu tan gran, segons van dir-li insistentment alguns coneguts comuns. Així doncs, encara amb la temporada en joc, l’escenari que va dibuixar Bartomeu a RAC1 va canviar. Des de llavors s’han vist tres cops: dos a soles i un en el comiat de Xavi Hernández, quan el basc es mantenia fora de la sala on hi havia els directius i jugadors, i va ser el mateix Bartomeu qui li va llançar un “Vine aquí, Andoni”. Per a Bartomeu, la relació s’ha normalitzat. Zubizarreta, esclau dels seus silencis, com acostuma a repetir, prefereix no parlar del tema.

Distància

Avui, 30 de juny, el Barça tancarà l’exercici 2014-2015, una temporada exitosa que no s’entén sense el que va passar la vigília de la nit de Reis, el dia que Zubizarreta va tancar el cercle que havia encetat el 2010, quan va aterrar al club de la mà de Sandro Rosell per petició de Pep Guardiola. Durant cinc anys el basc es va convertir en el paraigua de la junta, sense aixecar mai la veu en públic, encaixant les culpes que molts cops li queien injustament, a vegades fins i tot instigades pel mateix Rosell, amb qui no mantenia una bona relació. Zubizarreta i Bartomeu formaven un equip; Rosell s’entenia amb Raül Sanllehí. Dues parelles que expliquen les negociacions dels últims fitxatges al Camp Nou. El basc sabia que Rosell el criticava en petit comitè, i va preferir mirar cap a un altre costat per evitar topar amb qui li havia obert les portes del Camp Nou.

Fins a l’episodi d’Anoeta, va mantenir un discurs de club gairebé sempre impecable, gairebé sempre protegit per una cuirassa, poc propens a explicar més enllà de les evidencies. Amb ell costa traspassar la primera barrera, és una figura perspicaç i a la defensiva que manté les distàncies, i fins que el clima no es destensa no arriba el tracte afable i relaxat. Una manera de ser que va permetre-li establir una relació estreta amb Bartomeu i, posteriorment, a un altre nivell, amb Jordi Mestre, que va assumir la vicepresidència esportiva després del relleu presidencial. Tot i distanciar-se amb l’anterior president durant gairebé mig any, Zubizarreta va mantenir contacte amb les persones que van quedar-se al club i amb qui va tenir una relació més fluida, i, per exemple, va passar pel tanatori per donar el condol a Mestre quan va perdre el pare, a principis de maig.

L’adéu del director esportiu que va haver de reconstruir el Barça de Guardiola va debilitar Bartomeu durant mesos, fins que el temps va tancar ferides i l’equip va restablir l’estabilitat institucional que al gener semblava impossible. Luis Enrique, fidel al basc, va fer pagar a la junta la seva decisió, tibant les relacions, evidenciant el seu malestar. També va explotar Carles Puyol, que al desembre havia comunicat que marxava. El club li va demanar posposar-ho uns dies abans de fer-ho oficial perquè l’adéu no coincidís amb la ratificació per part del Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) de la sanció de la FIFA. La decisió fulminant de Bartomeu de carregar-se el director esportiu va provocar la ira del de la Pobla, que uns dies abans havia preguntat al club què passava amb Zubi i li havien garantit la seva continuïtat. Mentre Albert Soler negociava amb el basc el seu comiat, Puyol va trucar al director de futbol professional, molest com poques vegades, i li va retreure airadament que l’havien enganyat sobre el futur de Zubizarreta. Puyol va tirar pel camí més curt i va anunciar el seu adéu a través de les xarxes socials.

Zubizarreta, que va facilitar l’acord per rescindir el seu contracte “com pocs”, tal com remarquen al Barça, busca ara quin és el seu nou camí, després de tancar precipitadament un cicle en què ha hagut de remodelar un equip campió; assumir entrenadors imposats com Gerardo Martino; prendre decisions arriscades com la de Tito Vilanova, que li va valer el distanciament amb Guardiola, o assumir part de la culpa del cas Masia quan ell va ser informat per un periodista, i mai va obtenir respostes del club.

L’adéu del director esportiu va arribar sis mesos abans d’hora, ja que avui -que és precisament al seu Bilbao estimat- havia de ser l’últim dia de la seva segona etapa al Barça. En tots dos casos ha marxat de manera precipitada, fulminat per la decisió dràstica del seu superior: primer Johan Cruyff, després Bartomeu.